Vés al contingut

Carles Comamala López-Del Pan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carles Comamala López del Pan)
Plantilla:Infotaula personaCarles Comamala López-Del Pan
Biografia
Naixement(es) Carlos Comamala López del Pan Modifica el valor a Wikidata
17 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1983 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Federació Catalana d'Atletisme
25 gener 1924 – 24 abril 1924
← Jaume Garcia i Alsina – Pere Cusell Estapé → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, metge Modifica el valor a Wikidata
Activitat1903 Modifica el valor a Wikidata -
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– RCD Espanyol
1903–1912 FC Barcelona
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
–   Catalunya
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Carles Comamala López-Del Pan (Madrid, 17 d'abril de 1889 – Barcelona, 4 d'agost de 1983[1]) fou metge traumatòleg de professió, futbolista del FC Barcelona entre els anys 1903 i 1912. Quan es retirà de la pràctica esportiva fou directiu de l'entitat entre els anys 1909 i 1911.[2]

Trajectòria

[modifica]

Nascut el 1889 a Madrid fill d'Alfons Comamala i Ucar, natural de Sant Joan de les Abadesses, i de Maria de la Concepció López del Pan i Garro. La família es va traslladar quan ell era petit a Barcelona, on Carles va residir fins a la seva mort. Va practicar la gimnàstica, l'atletisme, la natació, l'hoquei herba i el futbol. Succeí Joan Gamper, de qui era amic personal, en la davantera del Barça, quan el fundador del club es retirà el 1903. Comamala fou un gran davanter, que destacà pel gran nombre de gols que marcà al llarg de la seva llarga carrera esportiva, amb un total de 172 en 145 partits disputats, en els quals va guanyar dos Campionats d'Espanya i quatre de Catalunya.

Fou un home molt actiu i fundà també els equips de futbol de l'Iris FC de Sants,[3] l'AC Galeno, integrat per estudiants de l'Hospital Clínic,[4][5] i l'Universitary SC. També jugà al RCD Espanyol[1] i FC Casual.[6][7]

Destacà practicant el rugbi i la natació, feu de periodista ocasional, ja que col·laborà amb el diari El Mundo Deportivo.[8] Entre 1909 i 1911 va ser directiu del Barça al marge de jugador. Va ser president del Consell Superior de la Federació Catalana d'Atletisme,[9][10] de la qual el 1915 havia estat un dels fundadors, entre els mesos de gener i abril de 1924. També arribà a ser fundador i primer president de la Confederació Catalana de Gimnàstica, precedent de la Federació Catalana de Gimnàstica, el 1923,[11] així com directiu del RCD Espanyol, de la SD Pompeia i del Reial Club de Polo de Barcelona, i durant la Segona República va ser president de l'Acadèmia d'Educació Física de Catalunya. Va ser nomenat president de la Federació Catalana de Gimnàstica quan aquesta va reaparèixer el 1940 com una delegació regional de la Confederación Española de Gimnasia, i va ocupar el càrrec fins al 1945. Durant la seva presidència va ser un home clau en la creació dels Campionats de Catalunya i en la reactivació de la gimnàstica esportiva en els gimnasos.

Hom considera Carles Comamala, gran dibuixant, el creador de la idea original de l'actual escut del FC Barcelona, ja que va guanyar el concurs públic convocat pel Barça l'any 1910 al millor disseny del seu escut, malgrat que investigacions més recents situen com veritable guanyador del citat concurs a Santiago Femenia.[3]

Monàrquic i d'idees espanyolistes durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser soci de la Peña Deportiva Ibérica, el Grupo Alfonso i va militar a la Unión Patriótica. El 1930 va ser escollit president de la Unió Monàrquica Nacional de Gràcia i durant la Segona República dirigirà l'entitat Cultura Gimnàstica Esportiva, que també servia de tapadora a membres del Requetè per rebre entrenament paramiliar.[12]

Els seus germans Arseni i Áureo també foren futbolistes.

Es va casar amb Leonor Victoria de Lecea y Mazarredo (Bilbao, 1890-Barcelona, 1936),[13] de família de polítics: bésneta de Manuel María Vitoria de Lecea, alcalde de Bilbao, neta del polític també alcalde de Bilbao Federico Victoria de Lecea y Mazarredo (1809-1864) i neboda d'un altre polític basc, Eduardo Victoria de Lecea y Arana (1835-1907), que fou també alcalde de Bilbao. En la mateixa cerimònia de matrimoni, als Josepets de Gràcia, el seu germà Áureo es va casar amb Albina Malo de Silva Braganza.[14]

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Viñas, Carles. Barcelona Blaugrana. Editorial Angle, 2012, p. 129. ISBN 9788415307020. 
  4. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1907/11/28/pagina-4/33366974/pdf.html
  5. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1909/02/11/pagina-4/631941/pdf.html
  6. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2010/05/27/pagina-4/606499/pdf.html
  7. ↑ Diccionari del Barça. Antoni Closa, Jordi Blanco. Cartoné. Enc. Catalana 1999. ISBN 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, Pàgina 99
  8. ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  9. ↑ «Presidents de la FC d'Atletisme». Arxivat de l'original el 2015-06-09. [Consulta: 16 març 2015].
  10. ↑ Santacana, Carles. FC d'Atletisme. Història de l'atletisme a Catalunya, 2012. ISBN 978-84-615-8281-5. 
  11. ↑ «Pàgina de la Federació Catalana de Gimnàstica». Arxivat de l'original el 2009-01-23. [Consulta: 14 febrer 2009].
  12. ↑ Mota Muñoz, José Fernando. Publicacions de la Universitat de València. ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936), 2020, p. 32, 48 i 191. ISBN 978-84-9134-567-1. 
  13. ↑ «Esquela de la defunció d'Eleonor de Lacea». La Vanguardia, 07-06-1936, pàg. 2.
  14. ↑ «Notas de Sociedad». La Publicidad, 03-07-1919, pàg. 8.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Comamala_López-Del_Pan&oldid=32923321»