La Publicidad
  | |
| Tipus | publicació periòdica |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 1878 |
| Data de finalització | 1922 |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Identificadors | |
| ISSN | 1578-0031 i 2564-9809 |
| OCLC | 436595341 |
| Lloc web | arca.bnc.cat… |
La Publicidad va ser una publicació diària redactada inicialment en espanyol i editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català i va canviar el nom per La Publicitat.
Fundat el 25 de febrer de 1878, el diari tenia la redacció i impremta al carrer barceloní de Barberà i, entre 1878 i 1906, el director en fou Eusebi Corominas. En aquesta època era un diari polític de caràcter republicà i anticlerical en el que varen treballar Emili Costa i Carles Costa, com a redactors en cap, i hi col·laboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep Maria Jordà, Marcel·lí Domingo. Donà suport a Jacint Verdaguer en el seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica i criticà el lerrouxisme. A partir del 1906, Emili Junoy i Gelabert, persona afí a Lerroux en fou el director i el diari esdevé el principal òrgan de propaganda de l'ideari lerrouxista, però només dos anys més tard, Lluís Companys i Laureà Miró el posaren al servei del Partido Reformista de Melquiades Álvarez.
El 1915 fou adquirit pel navilier Antoni Tayà, amb Romà Jori com a director,[1] que li donen un to més catalanista i obrerista, amb col·laboracions d'Andreu Nin, Antoni Rovira i Virgili, Eugeni Xammar, Carles Soldevila. Entre novembre de 1916 i gener del 1917 Francesc Macià fou corresponsal de la revista a París.[2] L'1 d'octubre de 1922 el comprà Acció Catalana per a fern-ne l'aparell de difusió del partit. Després d'una etapa bilingüe, es transformà en un diari en llengua catalana amb el nom de La Publicitat.
Fons gràfic
[modifica]L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una important col·lecció de dibuixos d'Apel·les Mestres (1854-1936) integrada per 1.290 acudits originals publicats a La Publicidad, entre els anys 1896 i 1906, a la secció La Nota del Día.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 15. ISBN 9788415720010.
- ↑ Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Barjau, S.; Guiral, A.; Sendra, E. L'humor gràfic a Barcelona : 175 anys de tradició humorística catalana (1841-2016). 1a ed. El Papiol, Baix Llobregat: Efadós, 2016. ISBN 978-84-16547-00-5.