Vés al contingut

Carles Cusí i de Miquelet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Cusí i de Miquelet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1933 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
19 de març de 1910 – 16 de març de 1916
CircumscripcióVilademuls

15 d'abril de 1916 – 10 de gener de 1918
CircumscripcióFigueres
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empresari, banquer Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Família
FillsMaria Cusí i Jordà Modifica el valor a Wikidata

Carles Cusí i de Miquelet (Figueres, 17 de novembre de 1863 - 1933) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

Era fill de Narcís Cusí i Jordà, membre d'una família benestant de Llers. Es va casar amb Àngela Jordà de Genover de Figueres amb qui va tenir cinc fills: Anna, Maria, Alfons, Gustau i Margarida. El 1894 va encarregar a Josep Azemar la Casa Cusí a la Rambla de Figueres on vivia la família.[1].

Fou delegat del Banc d'Espanya a Figueres i va crear la Banca Cusí, va explotar les mines de sabonet i de ciment de la Vajol, va dirigir una fàbrica de simà i sabonet al carrer Vilallonga de Figueres i va fundar la primera empresa d'electricitat figuerenc, Societat Hidroelèctrica de l'Empordà (avui propietat d'Endesa). Fou molt popular per haver fundat el 1904 la primera sala de cinema, la Sala Edison, que va tancar el 1984.

Fou elegit diputat pel Partit Liberal pels districtes de Figueres i Vilademuls a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914 i 1916, i senador per Girona el 1919-1921.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Bassas, Assumpta; Masanés, Cristina. «Maria Cusí i Jordà». A: Ajuntament de Figueres. Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939), 2020, p. 95-9’. ISBN 978-84-120316-5-2. 

Enllaços externs

[modifica]