Carles Gascón Chopo
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1970  (53/54 anys)la Seu d'Urgell (Alt Urgell) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
Carles Gascón Chopo (la Seu d'Urgell, 1970) és un historiador català especialitzat en l’edat mitjana als Pirineus, doctorat per la UNED l’any 2016 amb una tesi doctoral dedicada a les bases socials del catarisme a Catalunya,[1] que fou reconeguda amb el Premi Extraordinari de Final de Doctorat.
Treballa com a Tècnic de Patrimoni Cultural al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, des d’on ha participat en diversos projectes de restauració del patrimoni d’aquesta comarca. És especialista en heretgies medievals i en institucions medievals del Pirineu català i d'Andorra. Així mateix, com a paleògraf, participa en diversos projectes d’edició de documents històrics d'Andorra i l’Alt Urgell.[2]
Obra publicada
[modifica]- Càtars al Pirineu català (Pagès, 2003)
- Els retaules gòtics de la vall de la Vansa i Tuixent, amb Teresa Font (Generalitat de Catalunya, 2006)
- Comarques oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu l'any 1890 (Edicions Salòria, 2010)
- La catedral saquejada. El comte de Foix i la invasió del bisbat d'Urgell a la fi del segle XII (Edicions Salòria, 2015)
- Cadí, 100 anys de Cooperativa (Cooperativa Lletera del Cadí, 2015)
- Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d'arrel preromana, amb Xavier Planas, Juan Karlos López-Mugartza i Mikel Belasko (Govern d'Andorra, 2018)
- Els termes tradicionals dels pobles de l'Alt Urgell i els béns comunals, amb Jesús Burgueño, Josep Ramon Mòdol, Josep Lluís Pargaña, Carlos Guàrdia, Godofredo Garcia, Meritxell Martí, Antoni Navinés, Sara Camps, Pere Porta, Eduard Trepat i Marc Borrell (Garsineu, 2019)[3]
- Consell de la Terra. Els orígens, amb Ignasi Baiges (Consell General del Principat d'Andorra, 2019)
- Història de la Cerdanya, amb Sara Aliaga, Oriol Mercadal, Lluís Obiols, Oriol Olesti i Erola Simon (Diputació de Girona, 2021)
- Les parròquies d'Andorra i l'Alt Urgell al segle XVI, amb Carmen Xam-mar (Anem editors, 2022)
- Història de la Seu d'Urgell medieval. El vicus, la vila i la ciutat (Anem editors, 2023)
Referències
[modifica]- ↑ Gascón Chopo, Carles. La disidencia cátara y sus bases sociales en la Cataluña de los siglos XII-XIV (tesi) (en castellà). UNED, 2015.
- ↑ «Comarques oblidades». [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ «Els termes tradicionals dels pobles de l'Alt Urgell i els béns comunals». Garsineu, 2019. [Consulta: 15 març 2023].