Carles Grandó
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Charles Pierre Grando 30 març 1889 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Mort | 8 abril 1975 (86 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Majoral del Felibritge | |
1930 – 1975 – Jean Nayrou → | |
Secretari general Societat d'Estudis Catalans | |
1915 – 1921 | |
Activitat | |
Camp de treball | Català septentrional |
Ocupació | poeta, bookkeeper (en) , felibre, filòleg |
Membre de | |
Família | |
Germans | René Grando |
Carles Grandó (Tuïr, 30 de març del 1889 - Perpinyà, 8 d'abril del 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del segle xx. També escrigué la lletra de nombroses sardanes. Fou el germà del poeta i escriptor en francès, Renat Grandó, i oncle de l'escriptor, periodista i cineasta René Grando.
A més de la seva activitat literària, Carles Grandó fou secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (entre 1915 i 1921) i responsable de la revista la Revue Catalane. Col·laborà a la revista L'Instant -revue franco-catalane. També va ser membre de la Colla del Rosselló, membre d'honor del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) i un dels membres fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924).[1]
Obra
[modifica]Filologia
[modifica]- El català al Rosselló monografia dialectal premiada per la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el 1917.
- Elements d'ortografia catalana Ed. Tramontane (1923).
- Vocabulari rossellonès en la Miscel·lània Fabra, Institut d'Estudis Catalans, Coni editor, Buenos Aires (1943).
Poesia
[modifica]- El clam roig (1917)[2] - Camille Besse va fer la cançó La veu de les pedres basant-se en poemes d'aquest llibre. («exemplar digitalitzat».)
- Els poetes d'ara, col. antològica, edició Omega, Barcelona (1924) («exemplar digitalitzat».)
- Fa sol i plou, col. La Revista, edició Altés, Barcelona (1932)
- Poesías, ed. G.R.E.C. i Tramuntana, Imprimerie de la charité, Montpellier (1963) («exemplar digitalitzat».)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[3]
- Jo sé una llengua... (1917)
- Els camps rojos (1917)
- Cants de la Rassa. L'Avia; Or i sang; Llegenda (1920)
- Casolanes (1922)
- Nit d'Agost (1926)
- Nit de Setembre (1926)
- Ramellet (1926)
- Marina (1926)
- Acolliment (1931) (Premi extraordinari dels Mantenidors)[4]
- El padrí (1931)
Teatre
[modifica]- Amos i domèstics (1 acte) ed. Pique, Perpinyà (comèdia, (1912? o 1913)
- Aqueixa mainada (1 acte) Edició Comet, Perpinyà (comèdia, 2 edicions (1912? o 1913) («exemplar digitalitzat».)
- L'àvia (comèdia musical (2 quadres) música de Renat Manyach amb pròleg musical d'Enric Morera, Ed. Tramontane, Perpinyà (1962? o 1913)
Prosa: contes i monòlegs
[modifica]- Fariboles (1917) - quadern de monòlegs i proses, Ed. Comet, Perpinyà.[5]
- Gatimells (1918) - quadern de notes de folklore i de conferències, Ed. Comet, Perpinyà.
- Rossellonenques (1930) - Ed. La Novela Nova, Barcelona (N° 50).
Folklore i diversos
[modifica]- Les cris de la rue 3 edicions: Comet, Barrière (Renaissance catalane). («exemplar digitalitzat».)
- Les Chants du terroir (Rosselló) amb música i adaptació frances, dues edicions, Clairac, Aurillac.
- Les superstitions médicales en Roussillon, Ed. Comet. La Gazette Médicale (1912).
- Diferents chors i sardanes:
- L'àvia, La sardana gran, Estiuenca. Mus. d'Enric Morera, Ed. Ibèria, Barcelona.
- Juntes les mans. Mus. de Borgunyó, New-York. Diverses fantasies i cançons (Música de A. Batlle, Gabrielle Dimon Baille, R. Manyach, Renat Llech-Walter, Jordi Barthès, Abat Millasseau, Canonge L. Vergès, Calcet, Josep Fontbernat, Dr Billard. etc)
Referències
[modifica]- ↑ «Carles Grandó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Abrams, D. Sam «'No passareu!'». Cultura (El Punt Avui), 12-12-2014, p. 32.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
- ↑ La Vanguardia, dimarts 5 maig 1931
- ↑ «ESTUDI PERPINYA | Patrimoine numérisé de l'Université de Perpignan | Monolegs rossellonesos. I, Fariboles». [Consulta: 23 febrer 2022].
Bibliografia
[modifica]- Vilarrasa Ruiz, Clara. La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó (PDF). Universitat de Girona, 2011. Gi-360-2012. (Tesi doctoral)