Carles Vilarrubí i Carrió
| ||||||||||||||||||||
| Biografia | ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1954  (70 anys)Barcelona | |||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||
| Ocupació | empresari, porter d'hoquei gel, porter d'hoquei sobre herba, alt càrrec | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| Família | ||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Sol Daurella i Comadran | |||||||||||||||||||
| Premis | ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Carles Vilarrubí i Carrió (Barcelona, 21 de febrer de 1954) és un ex-esportista, empresari, banquer i alt càrrec català. Atès el seu pas com a directiu per diverses empreses i institucions tant públiques com privades, especialment a la Generalitat de Catalunya, al Futbol Club Barcelona i a Rothschild & Co, és considerat com una de les figures més poderoses en el panorama econòmic i corporatiu de Catalunya.[1][2][3]
Trajectòria
[modifica]Vilarrubí i Carrió inicià la seva trajectòria com a jugador d'hoquei. Havia après a patinar sobre gel durant les seves estades de joventut a Puigcerdà i en les primeries de la dècada del 1970, encara d'adolescent, exercí de porter d'hoquei sobre herba a l'Atlètic Terrassa Hockey Club.[4] Aquell fet, sumat a la seva habilitat en el patinatge sobre gel de les estades a Puigcerdà,[5] feren que la secció d'hoquei sobre gel del Futbol Club Barcelona, constituïda el 1972, el fitxés per tal de constituir el seu primer equip. Hi romangué quatre anys, fins que hagué d'abandonar-lo per causa de diverses lesions.[4]
Un cop abandonat l'esport de competició, es vinculà estretament als món dels negocis i a la política de Convergència i Unió i a la figura del president català Jordi Pujol i Soley. Vilarrubí i Carrió havia estat militant d'Unió Democràtica de Catalunya del 1974 ençà i la fusió d'ambdós partits el situà com a figura de consens.[6] Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i amb l'entrada de CiU al Govern de la Generalitat, li fou assignada la tasca de participar significativament en la creació de Catalunya Ràdio: en fou secretari general i director adjunt entre els anys 1983 i 1986 per tal d'endreçar-ne l'estructura administrativa i d'empresa pública.[7] Posteriorment, fou designat director general de l'organisme de les loteries catalanes: l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat de Catalunya (EAJA), càrrec que mantingué fins al 1988. Més endavant, retornà al sector audiovisual per a exercir de conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRT).[8] I en aquella mateixa faceta, també se li atribueix haver format part de l'equip fundador de RAC 1.
Vilarrubí i Carrió també fou president del hòlding empresarial CVC Grupo Consejeros i de la corredoria d'assegurances Willis S&C. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva presència significativa en la vida econòmica i social catalana a través de diferents empreses i institucions».[9] Des de l'any 2016, després d'haver estat part de la junta del FC Barcelona, fou nomenat president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició,[10][11] càrrec en què fou reelegit el 2020 per a quatre anys més.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Montero, Daniel; Urreiztieta, Esteban «Carles Vilarrubí: el escudero que siempre estuvo allí» (en castellà). El Español, 10-05-2016 [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Burgos, Rafa «Aquests són els homes (i les dones) més rics i poderosos de Catalunya». Crític, 22-03-2021 [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «Carles Vilarrubí i Carrió». Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, 16-11-2011. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Es el unico directivo que ha sido deportista del club» (Pressreader
PDF) (en castellà). Sport, 18-01-2015, pàg. 15 [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Correas, Ferran ««El soci ha de tornar a ser el centre de gravetat del club»». El Punt Avui, 06-06-2010 [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ Montero, Daniel; Urreiztieta, Esteban «Carles Vilarrubí: el escudero que siempre estuvo allí» (en castellà). El Español, 10-05-2016 [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ Judit Sanz, Miquel Jario, Rosa Mª Sanauja i Santi Carreras. «Reflexions al cap del temps». Dies de ràdio. Barcelona: Catalunya Ràdio, 28-07-2020.
- ↑ Antich, Josep. El virrei : és Jordi Pujol un fidel aliat de la Corona o un cavall de Troia dins de la Zarzuela?. 2. ed. Barcelona: Editorial Planeta, 1994. ISBN 84-08-01118-9.
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 15 abril 2015].
- ↑ «Carles Vilarrubí, nou president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició». El Món, 09-06-2016 [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ «Carles Vilarrubí, nuevo presidente de la Academia Catalana de Gastronomia i Nutrició». Sport, 09-06-2016 [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ «Carles Vilarrubí, reelegido presidente de la Academia Catalana de Gastronomía». La Vanguardia, 30-06-2020 [Consulta: 20 febrer 2021].
.svg)