Carles d'Aragó i Tagliavia
| ||
| Nom original | (it) Carlo d'Aragona Tagliavia  | |
|---|---|---|
| Biografia | ||
| Naixement | 1520 (Gregorià) Palerm (Sicília) | |
| Mort | 1599 (78/79 anys) Madrid | |
| Sepultura | Castelvetrano | |
| Governador del Ducat de Milà | ||
| 15 octubre 1581 – maig 1592 | ||
.svg){kind=small} Virrei de Sicília | ||
| | ||
| Activitat | ||
| Ocupació | diplomàtic | |
| Carrera militar | ||
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol | |
| Rang militar | general | |
| Altres | ||
| Títol | Marcgravi Duc | |
| Fills | Giulia Tagliavia d'Aragona, Giovanni Tagliavia d'Aragona, 2.Marchese di Avola, Ottavio Tagliavia d'Aragona e Ventimiglia | |
| Pares | Giovanni Tagliavia d'Aragona i Antonia d'Aragona, 2.Marchesa di Avola e Terranuova | |
| Premis | ||
 | ||
Carles d'Aragó i Tagliavia (Palerm, 25 de desembre de 1521 - Madrid, 23 de novembre de 1599),[1] conegut com el duc de Terranova,[1] i anomenat " el gran sículo ", va ser un noble sicilià que va exercir diversos càrrecs d'Estat al servei de l'Imperi espanyol durant el regnat Felip II.
Va ser conseller d'Estat,[2] gran conestable del regne de Sicília i dues vegades el seu president, ambaixador a la cort de Rodolf II, virrei de Catalunya (1581-1582) i governador del Milanesat (1581-1592).[3][4][1]
Pels seus serveis a l'imperi, va ser creat i duc de Terranova (1561), i príncep de Castelvetrano (1565) i i comte del Borguetto (1566),[1] a part de cavaller de l'Orde del Toisó d'Or,[5] tot i que va morir abans de rebre el collaret.[6] També va ser marquès d'Ávola, Gran d'Espanya.
Matrimonis i descendència
[modifica]Va casar la primera vegada amb Margherita Ventimiglia, filla de Simón Ventimiglia, marquès de Geraci, un dels títols més importants de Sicília, amb qui va tenir per fills a:[1]
- Giovanni d' Aragona Tagliavia, que es va casar amb Maria de Marinis Moncada, que va aportar en dot el marquesat de Favara i de San'Angelo Muxaro.
- Simone d'Aragona Tagliavia, que després d'estudiar a la Universitat d'Alcalá de Henares, va ser ordenat cardenal per Gregori XIII.
- Ottavio d' Aragona Tagliavia, militar al servei dels Àustries.
- Giuseppe d' Aragona Tagliavia, que va morir jove durant un duel a Milà.
- Anna d' Aragona Tagliavia, dona de Giovanni Ventimiglia, marquès de Geraci.
- Margherita d' Aragona Tagliavia, dona de Luigi Sanseverino, príncep de Bisignano.
- Giulia d' Aragona Tagliavia, dona de Fabrizio Carafa, príncep de Roccella.
Després d'enviudar de la seva primera dona, sent un home d'edat avançada, va contreure un segon matrimoni amb Isabella Moncada, filla del comte d'Aderno.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Bazzano, Nicoletta. «Biografía de Carlo d' Aragón (o Aragona) Tagliavia y Aragona». Real Academia de la Historia, 2018. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Francisco Xavier de Garma y Durán: Theatro universal de España: descripcion eclesiastica y secular de todos sus reynos y provincias, tomo IV, pág. 59.
- ↑ Real Academia Matritense: Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía (2007), vol. X, págs. 292-294.
- ↑ Francesco Maria Emanuele e Gaetani: Della Sicilia nobile (1754), pág. 20.
- ↑ Historia de la insigne Orden del Toyson de Oro, vol I, pág. 258.
- ↑ VV.AA.. Historia de las órdenes de caballería y de las condecoraciones Españolas (tomo I, 2ª parte). Madrid: Imprenta de Tomás Rey, 1864, p. 603.