Carlet vermell
Hygrophorus russula  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_Kauffman_175022.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Hygrophoraceae | ||||||||
| Gènere | Hygrophorus | ||||||||
| Espècie | Hygrophorus russula Kauffman, 1918 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus russula | ||||||||
| Sinònims | Agaricus russula Tricholoma russula
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El carlet vermell[1] o escarlet vermell (Hygrophorus russula, del grec higrós: humit, phorós: portador; del llatí russa: rosat) és un bolet comestible del grup dels carlets, de l'ordre dels agaricals.[2]
Descripció
[modifica]La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu més blancs. Carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d'olor suau i gust dolç, de vegades una mica amargant.[2]
Hàbitat
[modifica]Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d'escarleteres. És un bolet tardà sent el seu mes preferit el novembre.[2]
Gastronomia
[modifica]No s'acostuma a menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot servir al bany maria o en vinagre. Traient-li la cutícula, ja que amarganteja, se'n millora la qualitat. És un bon comestible, millor per acompanyar guisats que per menjar-lo sol, perquè la seva carn absorbeix tots els agradables sabors del plat.
Referències
[modifica]
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carles i Font, Jaume. La Cuina tradicional dels bolets. Cossetània Edicions, 2003, p.32. ISBN 8495684993.