Carletonita
Carletonita | |
---|---|
Carletonita procedent de la localitat tipus; presenta zonació cromàtica, amb un nucli blau i les vores blanques. Com a conseqüència de la mida relativament grossa (1,6 x 1,6 x 0,9 cm) del cristall, aquest ha adquirit certa opacitat poc freqüent en altres espècimens. | |
Fórmula química | KNa₄Ca₄Si₈O18(CO₃)₄(OH,F)·H₂O |
Epònim | Universitat de Carleton |
Localitat tipus | Pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu, Montérégie, Quebec, Canadà |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EB.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EB.20 |
Dana | 72.3.1.4 |
Heys | 17.4.8 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 13,178Å; c = 16,695Å; |
Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
Color | incolor, blau clar, blau fosc o rosa |
Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,521 nε = 1,517 |
Birefringència | δ = 0,004 |
Impureses comunes | Ti, Al, Mg |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1969-016 |
Any d'aprovació | 1971 |
Símbol | Cto |
Referències | [1] |
La carletonita és un mineral de la classe dels silicats. Fou anomenada així en honor de la Universitat de Carleton (Ottawa, Canadà),[2] on va ser estudiat el mineral per primer cop i on es van estudiar els minerals de Mont Saint-Hilaire entre el 1963 i el 1995 per part de G. Y. Chao.
Característiques
[modifica]La carletonita és un silicat de fórmula química KNa₄Ca₄Si₈O18(CO₃)₄(OH,F)·H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carletonita pertany a «09.EB - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 4- i 6-enllaços» juntament amb els següents minerals: rhodesita, delhayelita, hidrodelhayelita, monteregianita-(Y) i macdonaldita.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha trobat en nuclis de xenòlits de shales i calcàries (actualment corneanes i marbres silícics després de ser afectats per metamorfisme termal) en sienites nefelíniques en un context de complex intrusiu alcalí gabro-sienític.[2][3] Només s'ha descrit a la seva localitat tipus on s'ha trobat associada amb els següents minerals: quars, narsarsukita, calcita, fluorita, ancylita, molibdenita, leucosfenita, lorenzenita, galena, albita, pectolita, arfvedsonita, apofil·lita, leifita (en les corneanes); pectolita, microclina, arfvedsonita, apofil·lita (en marbres).[3]
Galeria
[modifica]-
Hàbits cristal·lins de la carletonita
-
Estructura cristal·lina de la carletonita
Referències
[modifica]- ↑ «Carletonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Carletonite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 20 gener 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Carletonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 20 gener 2019].