Carlo Alfonso Nallino
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1872  Torí (Itàlia) | ||
| Mort | 25 juliol 1938 (66 anys) Roma | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Formació | Universitat de Torí | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Estudis islàmics i àrab | ||
| Ocupació | islamòleg, arabista, orientalista | ||
| Ocupador | Universitat de Palerm Universitat de Nàpols – L'Oriental Universitat de Roma La Sapienza | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Maria Nallino | ||
| Premis | |||
| |||
Carlo Alfonso Nallino (Torí, 1872 — Roma, 1939) va ser un orientalista italià.[1]
Va estudiar a la Universitat de Torí i als 21 anys va publicar els seus primers tractats sobre geografia i astronomia àrab. La seva biografia d'Al-Battaní li va fer guanyar fama internacional.
Va ser professor a la Universitat de Roma i va fundar la revista Oriente Moderno (1921). Va escriure diversos tractats sobre filosofia i ciència islàmica. Va ser membre de la Reial Acadèmia d'Àrab al Caire, de l'Accademia Nazionale dei Lincei i de la Reial Acadèmia d'Itàlia.
Referències
[modifica]- ↑ «Carlo Alfonso Nallino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.