Carlo Galeffi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1884  Malamocco (Itàlia) |
| Mort | 22 setembre 1961 (77 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Veu |
 
| |
Carlo Galeffi (Malamocco prop de Venècia (Vèneto), 4 de juny, 1882 - Roma (Laci), 22 de setembre, 1961)),[1][2] fou un cantant d'òpera italià (baríton).
Biografia
[modifica]Va estudiar a París amb Giovanni Sbrigla i a Roma amb Antonio Cotogni.[1] Va debutar a l'escenari el 1904 a Roma com Lord Ashton a Lucia di Lammermoor.[3] El 1910 va fer la seva primera i única aparició al Metropolitan Opera de Nova York, cantant el paper de Germont a La traviata al costat de Nellie Melba, que va interpretar el paper de Violetta.[1] El 1911 va actuar a Buenos Aires en l'estrena dIsabeau de Pietro Mascagni.[1] El 1913 va debutar en el paper principal a Nabucco a l'escenari de La Scala de Milà.[3] Allà més tard va interpretar els papers de Manfred a l'estrena mundial de L'amore dei tre re (1913) d'Italo Montemezzi i Fanuel a l'estrena mundial de Nerone d'Arrigo Boito (1924),[1][2][3] així com de Amfortas a l'estrena italiana de Parsifal (1914).[3] Va ser el primer a interpretar el paper principal aGianni Schicchi de Giacomo Puccini durant l'estrena europea d'aquesta òpera (1919)[3][2] Amb aquest paper es va acomiadar de l'escenari l'any 1954 al Teatro Colón de Buenos Aires.[3]
Els seus papers emblemàtics inclouen Scarpia a Tosca, Amfortas a Parsifal, Amonastro a Aïda i els papers principals a Rigoletto i Guillaume Tell.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Baker’s Biographical Dictionary of Musicians. T. Volume 2 Conf–Gysi. New York: Schirmer Books, 2001, s. 1213. ISBN 0-02-865527-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 The Grove Book of Opera Singers. Oxford: Oxford University Press, 2008, s. 173–174. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Lucjan Kydryński: Opera na cały rok. Kalendarium. T. 1. styczeń–czerwiec. Kraków: Polskie Wydawnictwo Muzyczne, 1989, s. 371. ISBN 83-224-0334-8