Carlo Ignazio Monza
| Nom original | (it) Carlo Monza  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1735 Milà (Itàlia) |
| Mort | 19 desembre 1801 (65/66 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, organista, cantant d'òpera |
| Gènere | Òpera, música clàssica i música religiosa |
| Instrument | Orgue |
  
| |
Carlo Ignazio Monza (Milà, Llombardia, 1735 - 19 de desembre de 1801) fou un organista i compositor italià.
Fou deixeble de Fioroni i company d'estudis de Quaglia i mestre de capella de la cort i de la catedral de la seva ciutat natal (Milà), càrrec en el que fou substituït per aquell company d'estudis.[1]
Va escriure per al teatre i obres de caràcter religiós; en aquest últim gènere se li deuen diverses misses, vigilies i motets, i entre la seva producció teatral hi figuren les òperes Temistocle, Nitteti, Cajo Mario, Ifigenia in Tauride i Erofile. També va compondre música instrumental, de la que publicà diverses obres, entre elles sis sonates per a clavicèmbal i violí (Londres, 1788).
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 830 (ISBN 84 239-4536-7)
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 48, pàg. 813. (ISBN-84-239-4548-0)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlo Ignazio Monza