Carles de Mèdici
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 març 1599 Florència (Itàlia) |
| Mort | 17 juny 1666 (67 anys) Florència (Itàlia) |
| Sepultura | Capella funerària dels Mèdici |
| Degà del Col·legi Cardenalici | |
| 1652 – 1666 ← Giulio Roma – Francesco Barberini → | |
| Cardenal bisbe d'Òstia bisbat suburbicari d'Òstia | |
| 1652 – 1666 ← Giulio Roma – Francesco Barberini → | |
| Cardenal | |
| 2 desembre 1615 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Membre de | |
| Consagració | Annibale Bentivoglio (en)  |
| Participà en | |
| 19 gener 1655 | conclave de 1655 |
| 9 agost 1644 | conclave de 1644 |
| 19 juliol 1623 | conclave de 1623 |
| 8 febrer 1621 | conclave de 1621 |
| Família | |
| Família | Mèdici |
| Pares | Ferran I de Mèdici i Cristina de Lorena |
| Germans | Llorenç de Mèdici (1599-1648) Cosme II de Mèdici Caterina de Mèdici Clàudia de Mèdici Maria Maddalena de' Medici Elionor de Mèdici (1591-1617) Francesc de Ferran I de Mèdici |
 | |
Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 19 de març de 1595 a la ciutat de Florència sent fill del Gran Duc Ferran I de Mèdici i Cristina de Lorena. Fou net per línia paterna de Cosme I de Mèdici i Elionor de Toledo, i per línia materna de Carles III de Lorena i Clàudia de Valois.
Fou germà, entre d'altres, de Cosme II de Mèdici; Elionor de Mèdici; Caterina de Mèdici, casada amb Ferran I de Màntua; Francesc de Mèdici; i Clàudia de Mèdici, casada successivament amb Frederic Ubald della Rovere i Leopold V d'Àustria.
Carrera religiosa
[modifica]Amant de les arts i de la vida acomodada, va embellir la Vil·la Mèdici de Roma, va fer construir a Bernardo Buontalenti el Casino de San Marco a Florència i va fer reestructurar la Vil·la de Careggi.
Va ser nomenat cardenal pel papa Pau V el 2 de desembre de 1615, i fou elector en els conclaus de 1621 i 1623, on va ser escollits respectivament Gregori XV i Urbà VIII. El 1644 fou el cardenal protodiacon el conclau que va escollir Innocenci X.
Després de ser nomenat cardenal-bisbe de Sabina, passà a Frascati i posteriorment a Porto-Santa Rufina. El 29 d'abril de 1652 fou nomenat vicedegà del Col·legi Cardenalici, i el 23 de setembre del mateix fou nomenat degà d'aquest Col·legi i cardenal-bisbe d'Òstia i Velletri. El 1655, en virtut del seu càrrec, va presidir el conclau que va escollir papa a Alexandre VII.
Va morir el 17 de juny de 1666 a la ciutat de Florència, sent sepultat a la cripta de la Basílica de Sant Llorenç de Florència amb els altres membres de la seva família.
Enllaços externs
[modifica]