Vés al contingut

Innocenci X

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaInnocenci X
Imatge
Innocenci X en un retrat de Velázquez Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Innocentius PP. X Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGiovanni Battista Pamfili
6 maig 1574 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1655 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant'Agnese in Agone Modifica el valor a Wikidata
236è Papa
15 setembre 1644 – 7 gener 1655
← Urbà VIII – Alexandre VII →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1643 – 1644
← Giandomenico Spinola – Gil de Albornoz y Espinosa →
Cardenal
30 agost 1627 –
Nunci apostòlic a Espanya
30 maig 1626 – 1r març 1630
Patriarca llatí d'Antioquia
19 gener 1626 –
Nunci apostòlic al Regne de Nàpols
26 març 1621 – març 1625 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióLaudivio Zacchia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 agost 1644conclave de 1644 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPamphili Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesCamillo I Pamphili Modifica el valor a Wikidata  i Flaminia Cancellieri del Bufalo Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 76653724 Modifica el valor a Wikidata

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655. Nascut Giovanni Battista Pamfili dins d'una il·lustre família originària de Gubbio (Úmbria), va estudiar jurisprudència al Col·legi Romà i després de graduar-se va ser nomenat, el 1604, advocat consistorial i auditor del Tribunal de la Rota. El 1621, el papa Gregori XV el nomena nunci a Nàpols, càrrec que ocuparà fins que l'any 1625 el llavors papa Urbà VIII el va enviar a Espanya i França acompanyant, en qualitat de datari, Francesco Barberini qui, per la seva qualitat de nebot del papa, havia estat nomenat nunci. Va ser nomenat cardenal de Sant Eusebi, l'any 1627, i com a tal va participar en el Concili de Trento.

A la Profecia de Sant Malaquies es refereix a aquest papa com Jucunditas crucis (L'exaltació de la creu), citació que pel que sembla fa referència que va ser escollit papa l'endemà de l'Exaltació de la Santa Creu.

Biografia

[modifica]

Giovanni Battista Pamphilj va néixer a Roma, fill de Camillo Pamphilj i Maria Cancellieri del Bufalo, el sisè de nou fills. Pertanyia a la noble i eminent família Pamphilj.[1] Per la línia paterna era un descendent directe del Papa Alexandre VI Borgia: l'àvia paterna d'Innocenci X, Giustina Mattei, de fet, era la filla d'una neboda de la famosa Lucrezia Borgia.

Giovanni Battista va estudiar sota la supervisió del seu oncle patern, el cardenal Girolamo Pamphili, al Col·legi dels jesuïtes de Roma, i es va graduar en dret a La Sapienza el 1594. Després de Gregori XV i d'Urbà VIII, va ser el tercer papa que va completar la seva formació als jesuïtes.

Va ser creat cardenal per Urbà VIII el 1629 i va ascendir al tron de Pere el 15 de setembre de 1644.

Historial d'assignacions

[modifica]

També va ser:

El conclave de 1644

[modifica]
Article principal: Conclave de 1644

El papa Innocenci X va ser elegit al Palau del Vaticà el 15 de setembre de 1644; va ser consagrat el 4 d'octubre pel cardenal protodiaca Carlo de 'Medici.
Va ser el primer cardenal in pectore a convertir-se en papa.

En el conclave, que es va inaugurar el 9 d'agost de 1644, van participar 57 cardenals, que es van reduir a la fase final als 53. Un dels primers noms a caure va ser el de Giulio Cesare Sacchetti, afectat pel veto espanyol. Una bona majoria es va reunir al voltant del cardenal Pamphilj; no obstant això, França va decidir oposar-se i vetar-lo; però el cardenal Mazzarino va marxar massa tard i va arribar a Roma quan les eleccions ja havien acabat.

El pontificat

[modifica]
Cúria romana

Govern de l'Església

[modifica]

Relacions amb les institucions de l'Església

[modifica]

El 1644 Innocenci X va confirmar la jurisdicció del Patriarcat de les Índies Occidentals (erigit per Climent VII en 1524).
Amb la constitució apostòlica Militantis Ecclesiae (19 de desembre de 1644), el pontífex, dirigint-se als cardenals, els prohibia portar símbols nobiliaris i escuts d'armes [3]

Ordres i instituts religiosos
  • El pontífex va establir que l'Assemblea General de l'ordre dels Jesuïtes s'havia de celebrar cada nou anys i que el General romangués en el càrrec durant un màxim de tres anys. Més tard se li podria assignar qualsevol tasca, excepte per preparar els novells (butlla Prospero felicique Statui, 1646).
  • Amb el breu Ea quae (16 de març de 1646), el papa va reduir els escolapis (fundats per Josep de Calassanç el 1597) d'orde exempta a congregació de sacerdots seculars sota la jurisdicció dels bisbes locals (com la congregació de l'Oratori);
  • Amb un breu del 30 de juliol de 1647, va separar els doctrinaris del somascos i els va restaurar a una congregació independent de sacerdots seculars;
  • El 1644 va reconèixer els privilegis de l'Orde del Verb Encarnat, ja reconeguts pel seu predecessor Urbà VIII en 1633;
Supressions
  • El 1645 confirmà la supressió dels ambrosians, decretada pel seu predecessor Urbà VIII (butlla Quoniam de l'1 d'abril de 1645); també suprimí els Clergues regulars del Bon Jesús (22 de juny de 1651);
  • Amb la butlla Inter coetera (desembre de 1649), Innocenci X va promoure una investigació destinada a determinar les veritables condicions financeres dels convents italians.[4]Congregació de la disciplina dels regulars. Amb la butlla Instaurandae regularis disciplinae (15 d'agost de 1652) el pontífex anuncià els convents destinats a ser tancata a la península italiana.[4] Els convents que albergaven menys de sis monjos van ser suprimits.

El XIV Jubileu

[modifica]

Amb la butlla Appropinquat dilectissimi filii del 4 de maig de 1649, Innocenci X va proclamar el XIV Jubileu. La vigília de Nadal del mateix any, el mateix Papa va obrir la Porta Santa. Com ja havien fet els seus predecessors, es preveia el bloqueig dels desnonaments i les rendes i es van suspendre totes les indulgències, excepte la de la Porciúncula.

Record popular del Jubileu

En els records populars del XIV Jubileu es mantingué l'accident de la processó religiosa del Crucifix de Sant Marcel. En l'obertura de la Porta Santa de Santa Maria la Major, Francesco Maidalchini, de disset anys i nebot de Donna Olimpia Maidalchini, es va fer càrrec de la funció en lloc del cardenal arxipreste. En obrir, el jove va veure una caixa d'objectes preciosos de la porta al final del jubileu anterior, va tractar de treure-se'l, però li va ser impedit pels canonges de Santa Maria la Major. El miraculós Crucifix de San Marcel va ser portat a Sant Pere per la Companyia del Crucifix en la nit del Dijous Sant. En el camí, mentre que cinc cardenals, l'ambaixador espanyol, més d'un centenar de flagel·lants, cors musicals i persones amb llums encesos, alguns cavalls es cabriolaren i aterriren els presents a tal punt que tots van fugir.

Roma va ser visitada per prop de 700.000 pelegrins, i per a l'ocasió, es van convertir al catolicisme també un cert nombre de protestants. A causa de la presència massiva de pelegrins, el Papa va reduir el nombre de visites a les basíliques, i va concedir una indulgència, fins i tot a aquells que havien presenciat el tancament de la Porta Santa a la vigília de Nadal de 1650 o que havien assistit a la benedicció papal impartida des de la Lògia de la Basílica del Vaticà el dia de Nadal. La cerimònia més important de l'any va ser la missa celebrada a la plaça Navona pel mateix Papa.

Durant el Jubileu, Espanya i França gairebé van competir per demostrar la seva riquesa en cerimònies. Al gener, Felip IV va enviar dos ambaixadors al Vaticà amb un sequi de 460 carrosses. També no va pagar cap despesa perquè les cerimònies organitzades a les esglésies i les confraries espanyoles van superar totes les altres per la seva magnificència i esplendor.

Durant aquest any de jubileu, Alessandro Algardi va tallar un relleu del Papa Lleó I, representant el pontífex mentre aturava Àtila i l'estàtua d'Innocenci X al Campidoglio; Bernini va esculpir l'Èxtasi de Santa Teresa. A més, es va començar a treballar en la construcció del Palazzo Montecitorio.

Entre els pelegrins que van visitar Roma hi havia també la reina Cristina de Suècia, de fe catòlica.

Innocenci X també va celebrar tres jubilats extraordinaris, amb aquestes motivacions:[5]

  • 2 de març de 1648: invocar l'ajuda de Déu sobre Roma;
  • 8 de gener de 1654: per als Països Baixos meridionals ;
  • 12 de gener de 1654: per a les províncies de les Índies Occidentals (butlla Salvator et Dominus).[6]

Decisions en matèria litúrgica

[modifica]

Contrast al jansenisme

[modifica]
Article principal: Jansenisme

El predecessor Urbà VIII (1623-1644) havia condemnat cinc proposicions contingudes a l'Augustinus de Cornelius Jansen (1585-1638) com a contràries a la doctrina catòlica, però la disputa sobre el pensament del teòleg holandès va continuar en els anys següents.

Van arribar a Roma les pressions dels bisbes francesos: dels 96 bisbes de l'Església Transalpina, 85 van demanar la condemna de les tesis de Jansen.[8] Sant Vicenç de Paül se'ls va unir. Els jansenistes, tement una condemna precipitada, van traslladar-se al seu torn a Roma.[3] El pontífex va delegar la resposta a una comissió especialment creada (12 d'abril de 1651), presidida pel cardenal Francesco Albizzi, regidor del Sant Ofici. Un any més tard Innocenci X va publicar la butlla Cum occasione amb la qual les cinc proposicions deJansen contingudes a la butlla In Eminenti d'Urbà VIII van ser condemnades com a heretges (9 de juny de 1653). L'11 de juliol, els bisbes francesos van reconèixer la decisió de la Santa Seu. Aquest acte va ser important perquè va ser emès sense una consulta prèvia amb el rei. Va ser a partir de la Pragmàtica Sanció de Bourges (1438) que l'Església francesa no es va pronunciar oficialment sobre un decret papal en total autonomia del monarca. Per la seva banda, els jansenistes respectaren la decisió papal reconeixent les propostes censurades com a herètiques, però, seguint la tesi d'Antoine Arnauld i Blaise Pascal, va negar que les proposicions reflecteixen la veritable doctrina de Jansen.

Relacions amb els regnes europeus

[modifica]

Amb Alemanya

[modifica]

L'esdeveniment internacional més important que va ocórrer durant el pontificat d'Innocenci X va ser el final de la Guerra dels Trenta Anys, que va concloure amb la signatura dels tractats de Münster, entre França i l'Imperi, i d'Osnabrück entre Suècia i els protestants a una banda i els catòlics i l'emperador de l'altra (24 d'octubre de 1648). Els dos tractats són coneguts com la Pau de Westfàlia Les clàusules que conté regulen la legislació religiosa europea: cada confessió tindria llibertat de culte; els catòlics i els protestants es van equiparar davant la llei; tot príncep podria triar la seva religió, mentre que els seus súbdits haurien de seguir-lo (el principi del "cuius regio eius et religio"); els dominis eclesiàstics haurien estat secularitzats. Innocenci X immediatament es va oposar a les clàusules dels tractats, perquè la conseqüència immediata per a l'Església catòlica era la pèrdua de tots els bisbats del nord i del centre d'Alemanya, i de molts convents i monestirs.

A la mesa de negociacions, delegat pel Papa, seia el nunci Fabio Chigi, que va protestar enèrgicament, però en va.[9] El Papa llavors va escriure el breu Zelo domus Dei (26 de novembre de 1648).[6] Però l'emperador Ferran III d'Habsburg, satisfet amb els acords amb Maximilià I de Baviera, va considerar que la qüestió estava tancada.

Amb França

[modifica]

Quan Innocenci X va pujar al pontificat, França estava en guerra amb Espanya. El pontífex es va col·locar com a mediador entre els dos poders catòlics; però la seva influència va ser anul·lada per l'acció contrària del ministre del rei, el cardenal Mazzarino. Innocenci X va nomenar un nou arquebisbe de París en la persona del cardenal Jean-François Paul del Gondi. Posteriorment va reemplaçar el nunci apostòlic, sospitós de massa consentiment cap al primer ministre,[10] nomenant a Neri Corsini (25 de juliol de 1652); però Mazzarino no el va reconèixer. Al de novembre de 1652 el ministre del rei tenia tant a Corsini com al cardenal Gondi arrestats uns quants dies separats. Corsini es va dirigir l'any següent a Avinyó, on va residir com a home lliure però no va poder exercir les seves funcions diplomàtiques. El cardenal Gondi va aconseguir escapar a l'agost de 1654, abandonant França i tornant a Roma.

Amb Portugal

[modifica]

Innocenci X va lamentar que esclatés la revolta el 1640 que va portar el país a separar-se de la Corona d'Espanya i recuperar la independència. El 1648 el Pontífex es va negar a reconèixer el títol de Joan de Bragança, que s'havia proclamat rei de Portugal. Inicialment no va confirmar els nomenaments episcopals fets pel monarca per a la seva consideració cap a Espanya. Només més tard va signar les butlles de confirmació.[11]

Amb Espanya

[modifica]

Al juliol de 1647 va esclatar una revolta a Nàpols, ciutat sotmesa al govern del virrei espanyol Rodrigo Ponce de León. El pontífex volia mantenir-se constantment actualitzat sobre els esdeveniments. França temia que Roma intervenís militarment, però el rei d'Espanya s'anticipà a tots ocupant Nàpols amb tropes espanyoles.

Amb Anglaterra

[modifica]

En 1641 va iniciar-se una guerra civil a Irlanda. A l'illa la situació era molt inestable. El pontífex va escoltar els consells del franciscà Luca Wadding. Va ser Wadding qui va suggerir a Innocenci X el nom del nou nunci apostòlic: Giovanni Battista Rinuccini. Rinuccini va arribar a l'illa el de novembre de 1645; mentrestant, des de Roma, va enviar armes i municions a les tropes de la Confederació de Kilkenny.

En 1646, el general irlandès Owen Roe O'Neill, amb reforços subministrats pel nunci, va atacar l'exèrcit protestant escocès (Covenanter), dirigit per Robert Monro. El 5 de juny de 1646 el va derrotar clarament a la batalla de Benburb, en el riu Blackwater, on van morir o ser capturats prop de 3.000 escocesos.

En 1649 va començar la guerra de conquesta d'Irlanda per Anglaterra. A través d'atacs militars seguits de massacres de la població, el conflicte va acabar el 1653 amb la victòria definitiva dels britànics, liderats pel comandant Oliver Cromwell. Sobre l'onada de la conquesta de l'illa, totes les terres propietat dels catòlics van ser confiscades (Llei per a l'Arranjament d'Irlanda de 1652), la professió de la fe catòlica va ser proscrita i fins i tot va ser posada als preveres. No obstant això, Irlanda va romandre com una nació catòlica perquè la immensa majoria dels seus habitants es van negar a abandonar la seva fe religiosa.

Contrast a l'expansionisme otomà

[modifica]

El pontífex finançà Polònia i la República de Venècia en les seves guerres contra els turcs otomans. El 1644, els turcs, trencant una treva que durava des de 1572 després de la batalla de Lepant van assaltar l'illa de Creta, aconseguint prendre la fortalesa de Canea a Venècia, a l'oest de l'illa.[9] Els venecians van organitzar la defensa de l'illa, però les seves forces eren menors que les dels assaltants. El Papa va intervenir per ajudar-los: el pontífex va assignar una subvenció de 100.000 escuts d'or als ingressos anuals de totes les esglésies, monestirs i beneficis eclesiàstics situats a la República. La subvenció es va renovar durant diversos anys.[12] Llavors Innocenci X va recórrer als poders catòlics per formar una Lliga Santa, però no va aconseguir l'ajuda esperada. El 1669 els turcs van conquerir l'illa.

La segona guerra de Castro

[modifica]

El 1649 esclatà la Segona Guerra de Castro provocada per l'assassinat de Monsenyor Cristoforo Giarda, bisbe de Castro, mort, possiblement, a instigació del duc Ranuccio Farnese. L'exèrcit papal va envair el ducat i, després d'un breu setge, va destruir la ciutat.

El ducat va ser confiscat en els dominis de la Santa Seu.

Govern dels Estats pontificis

[modifica]
[modifica]

Immediatament després de la seva elecció, el papa Innocenci X va prendre accions legals contra la família Barberini per malversació de fons públics. Taddeo Barberini havia rebut de la Cambra Apostòlica 5.000 escuts, 8.000 més els va adquirir en virtut dels beneficis vacants, 5.000 en els títols de les conquestes i 2.000 per les rendes dels oficis, sense comptar els edificis, obres d'art i objectes preciosos. A més, entre 1641 i 1643 el predecessor Urbà VIII havia volgut una guerra per apoderar-se del Ducat de Castro (un petit estat del Laci). A la guerra hi havia implicat la seva família, els Barberini. El resultat va ser desastrós.

Innocenci X va establir una comissió per investigar l'enriquiment il·lícit de la família Barberini i determinar la seva responsabilitat per la conducta errònia del conflicte.

En espera d'una possible sentència, els cardenals Taddeo i Antonio Barberini van fugir cap a França, on van trobar un poderós protector en el cardenal Mazzarino. Com a resposta, Innocenci X va confiscar les seves propietats als Estats pontificis (3 de febrer de 1646). L'ancià cardenal Francesco Barberini, que havia tingut el jove Pamphilj al seu servei al començament de la seva carrera, va intervenir. Amb la seva mediació, el 1648 la família Barberni va recuperar les seves propietats. Cinc anys després, el pontífex es va reconciliar amb els dos cardenals fugitius, que van poder tornar a Roma.

Política penitenciària

[modifica]

Innocenci X va iniciar una reforma penitenciària, destinada a la reunificació de les presons romanes i tribunals relacionats.[13] Al principi va intentar millorar les presons existents, després va decidir construir una nova presó amb criteris més moderns. Les noves presons van ser construïdes entre 1652 i 1657; posteriorment es van traslladar els reclusos de Tor di Nona, que es va tancar definitivament.

Obres realitzades a Roma

[modifica]
Alessandro Algardi, bust d'Innocenci X
Alessandro Algardi, estàtua d'Innocenci X

L'obra mestra urbana d'Innocenci X va ser l'arranjament de la Piazza Navona, iniciada el 1647 amb la col·locació de l'obelisc que es trobava al Circ de Maxenci, a la Via Àpia.

El 1650 el Papa va convocar un concurs per a la construcció de la Font dels Quatre Rius. El projecte es va encomanar inicialment a Borromini, però Bernini, amb un estratagema, va aconseguir el treball. Els va lliurar a Donna Olimpia (Olimpia Maidalchini, escoltada consellera del pontífex) un model platejat de la font amb coves, lleons, palmeres i per sobre l'obelisc. El pontífex, veient "per casualitat" el model, s'entusiasmà i li va encomanar el treball. La font, pagada amb ingressos fiscals sobre pa, vi i altres béns de consum, va ser inaugurada el 1651.

El 1653, Bernini va modificar una de les tres fonts monumentals que decoren la plaça: la font dissenyada el 1575 per Giacomo Della Porta. Es va afegir un dofí que sostenia un cargol a la cua, però la figura no va agradar i va ser reemplaçada pel bust d'un africà acariciant un dofí. Per aquest motiu, la font s'anomena Fontana del Moro. La tercera font no va ser tocada.

El pontífex també va decidir completar la reconstrucció de la Basílica de Sant Joan del Laterà. El projecte va resultar ser ambiciós i va durar molt de temps.[14]

Es van realitzar nous treballs en els següents monuments:[5] Castel Sant'Angelo, Palazzo Pontificio de Castel Gandolfo i la Fontana del Moro.

Es va iniciar la construcció de l'església de Sant'Agnese a Agone, del Palazzo di Montecitorio i de la Carceri Nuove.[15]

Els Pamphili, durant el seu pontificat, va construir fora de les muralles Gianicolensi d'una vila envoltada per un gran parc, ara coneguda com la Vila Doria Pamphili.

En el mateix període va néixer la Galeria Doria Pamphilj, una col·lecció privada d'obres d'art.

Diego Velázquez va executar l'Any Sant de 1650 un famós retrat del pontífex (avui conservat a la Galeria Doria Pamphilj). Alessandro Algardi esculpí una estàtua (1649-50, conservada al Palazzo dei Conservatori); Gian Lorenzo Bernini va tallar dos busts d'Innocenci X (ara conservats a la Galeria Doria-Pamphilj).

El pontífex designà el famós humanista alemany Luca Olstenio, superintendent de la Biblioteca del Vaticà.

Mort i sepultura

[modifica]
La tomba d'Innocenci X a Sant'Agnese in Agone

Innocenci X va emmalaltir l'agost de 1654 i va morir el 7 de gener de 1655 a Roma. Per l'avarícia dels familiars, el cadàver del Papa va ser deixat un dia en una habitació i només gràcies a la generositat de majordom Scotti, que va construir una pobre casa, i del canonge Segni, que donà cinc escuts per a les despeses d'enterrament, Innocenci va poder ser enterrat a la basílica patriarcal del Vaticà. Més tard, les seves restes van ser traslladades a la tomba construïda pel seu nebot Camillo i el besnet Joan Baptista a l'església de Sant'Agnese in Agone, amb vistes a la Piazza Navona. El seu monument es col·locà sobre de l'entrada, mentre que la veritable sepultura es troba a la cripta de la família contigua a la mateixa església.

Canonitzacions i beatificacions

[modifica]

Durant el transcurs del seu pontificat (1644-1655), el Papa Innocenci X beatificà 5 servents de Déu:

No celebra cap canonització.

Diòcesis erigides per Innocenci X

[modifica]

Noves diòcesis

[modifica]

Trasllats de seus

[modifica]

Consistoris per a la creació de nous cardinals

[modifica]

Innocenci X va crear 40 cardenals durant vuit consistoris diferents. Entre ells, els futurs pontífexs Alexandre VII, Alexandre VIII i Innocenci XI.

El 1654 va establir el títol cardenalici de Sant'Agnese fuori le mura.

Nomenaments dins de l'àmbit familiar

[modifica]

El germà de Innocenci X, Pamphilio Pamphilj (1564-1639), es va casar amb Olimpia Maidalchini. Innocenci X va nomenar el seu fill Camillo Francesco Maria cardenal nebot en 1644.[17]

Honors

[modifica]
Gran Mestre de l'orde suprem del Crist

Referències

[modifica]
  1. ↑ Els Pamphilj eren una família originària de Gubbio i establer-ta a Roma a finals del segle xv
  2. ↑ No confondre amb el Datari Apostòlic, el datari resident a Roma davant la Cúria pontifícia
  3. ↑ 3,0 3,1 «Innocenzo X».
  4. ↑ 4,0 4,1 Marcella 1Campanelli, I conventi dei Minori Conventuali in Puglia nell'età di S. Giuseppe da Copertino (1603-1663), Idomeneo (2013), n. 15, pp. 17-28.
  5. ↑ 5,0 5,1 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  6. ↑ 6,0 6,1 «Il Giubileo del 1650, il ritorno della pace». [Consulta: 24 gener 2016].
  7. ↑ «Quaestio de ritibus sinensibus: implicazioni storiche, politiche e culturali». Arxivat de l'original el 2016-01-30. [Consulta: 24 gener 2016].
  8. ↑ Filippo Anfossi, Difesa della Bolla Auctorem Fidei, in cui si trattano le maggiori .., Roma 1816, p. 152.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Lotta di Venezia contro i turchi (1645-1669)». [Consulta: 24 gener 2016].
  10. ↑ «Neri Corsini». [Consulta: 24 gener 2016].
  11. ↑ Storia dei papi da san Pietro fino a Gregorio XVI, Pontecchi 1841, p. 203.
  12. ↑ Riccardo Predelli, I libri commemoriali della Republica di Venezia: Regestri.
  13. ↑ Carlo Cirillo Fornili, Delinquenti e carcerati a Roma alla metà del '600, Gregoriana, 1991, p. 100.
  14. ↑ La nova basílica no fou completata fins al 1734, sota el pontificat de Climent XII.
  15. ↑ Da non confondere con Regina Coeli, che fu fatto edificare da Innocenzo X come monastero. La struttura fu riadattata a penitenziario nel 1881 dopo le leggi sull'eversione dell'asse ecclesiastico.
  16. ↑ La diòcesi va ser suprimida el 1986 per Joan Pau II.
  17. ↑ Tot i que renuncià a la porpra cardenalícia 3 anys després per contraure matrimoni.

Bibliografia

[modifica]
  • Boaga, Emanuele. soppressione innocenziana dei piccoli conventi in Italia. Roma: Edizioni di storia e letteratura, 1971. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Innocenci X


Precedit per:
Papa Urbà VIII
Papa de l'Església catòlica
15 de setembre de 1644 - 7 de gener de 1655 		Succeït per:
Papa Alexandre VII
Precedit per:
Paolo Emilio Filonardi
Nunci apostòlic al Regne de Nàpols
26 de març de 1621 - 26 de març de 1625 		Succeït per:
Lorenzo Tramallo
(ad interim)
Precedit per:
Luigi Caetani
Patriarca titular d'Antioquia
19 de gener de 1626 - 19 de novembre de 1629 		Succeït per:
Cesare Monti
Precedit per:
Giulio Cesare Sacchetti
Nunci apostòlic a Espanya
30 de maig de 1626 - 1 de març de 1630 		Succeït per:
Cesare Monti
Precedit per:
Giacomo Cavalieri
Cardenal prevere de Sant'Eusebio
12 d'agost de 1630 - 15 de setembre de 1644 		Succeït per:
Girolamo Grimaldi-Cavalleroni
Precedit per:
Fabrizio Verospi
Prefecte de la Congregació del Concili
27 de gener de 1639 - 15 de setembre de 1644 		Succeït per:
Francesco Cennini de' Salamandri
Precedit per:
Giovanni Domenico Spinola
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
12 de gener de 1643 - 14 de març de 1644 		Succeït per:
Gil Carrillo de Albornoz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Innocenci_X&oldid=34225900»