Carlos Blanco Pérez
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 6 agost 1862 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 22 març 1935 (72 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Director General d'Ordre Públic | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
8 de desembre de 1922 – 27 de setembre de 1923 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Director General de Seguretat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
15 d'abril de 1931 – 14 de maig de 1931 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
President del Consell d'Estat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
25 de juny de 1931 – 23 de febrer de 1933 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat a les Corts Republicanes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Conca | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | militar, polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Dreta Liberal Republicana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Carlos Blanco Pérez (6 d'agost de 1862 - 22 de març de 1935) va ser un militar espanyol que va ocupar diversos càrrecs en l'administració de l'Estat. Conseller togat del Cos Jurídic Militar, va arribar a ser director general de Seguretat en diverses ocasions i també president del Consell d'Estat.
Biografia
[modifica]Militar de carrera, pertanyia al Cos Jurídic de l'Armada.[1]
Al desembre de 1912 va ser nomenat Inspector General de Seguretat a Madrid,[2] càrrec que ocuparia fins a abril de 1919.[3] Posteriorment, al desembre de 1922 va ser nomenat Director General d'Ordre Públic —amb la categoria de Cap superior d'Administració civil—,[4][5] càrrec que va exercir fins a setembre de 1923. En aquests anys també va ocupar altres càrrecs de certa importància: auditor general de l'Exèrcit (1919);[6] delegat del govern per a la repressió del contraban a les províncies d'Almeria, Cadis, Granada i Màlaga (1922); o fiscal togado del Consell Suprem de Guerra i Marina (1924).[7] Arribaria a aconseguir el rang de general de divisió.
Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, el 15 d'abril de 1931 va ser nomenat Director general de Seguretat,[8] designat per al càrrec a instàncies de Niceto Alcalá-Zamora.[9] Pel 10 de maig s'havia previst la celebració d'un acte monàrquic, esdeveniment que Blanco Pérez va autoritzar, encara que sense arribar a comunicar-li-ho al ministre de la governació Miguel Maura.[10][11][n. 1] Durant l'acte es van produir diversos incidents entre monàrquics i republicans que acabarien desembocant en majors disturbis l'endemà, amb la crema de convents i edificis religiosos a Madrid, i —posteriorment— en altres ciutats espanyoles.[12] Aquests incidents van provocar una greu crisi en el si de la República i al govern provisional republicà, la qual cosa va suposar la sortida de Blanco Pérez com a director general de seguretat.[13]
Carlos Blanco s'hi havia fet militant del partit Dreta Liberal Republicana (DLR) poc abans que es proclamés la República.[8][14][n. 2] En les eleccions de 1931 va ser elegit diputat de DLR per la circumscripció de Conca.[15][16] Després de la seva sortida de la Direcció general de Seguretat, va ser breument President de la Sala Militar del Tribunal Suprem i posteriorment president del Consell d'Estat,[17] càrrec que va ocupar entre 1931 i 1933. Va passar a la reserva en 1932.
Va morir a Madrid el 22 de març de 1935.[18]
Notes
[modifica]- ↑ Poc després de ser nomenat Director General de Seguretat, pel que sembla durant una tertúlia política al costat de Luca de Tena i el Comte de Romanones, aquests li haurien comentat que anava a celebrar-se la presentació pública del Cercle Monàrquic; Blanco Pérez els hauria donat autorització verbal al fet que se celebrés l'acte.[10]
- ↑ Tal com assenyala Manuel Tuñón de Lara, el general Blanco Pérez havia estat un monàrquic fins a poc abans de la proclamació de la República, que es va unir a DLR.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Tuñón de Lara, 1967, p. 164.
- ↑ Gaseta de Madrid núm. 366, pàg. 1011-1012 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (31 de desembre de 1912)
- ↑ Gaseta de Madrid núm. 115, pàg. 294 Arxivat 2019-08-20 a Wayback Machine. (25 d'abril de 1919)
- ↑ González Calleja, 1999, p. 214.
- ↑ Gaseta de Madrid núm. 343, pàg. 1018 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (9 de desembre de 1922)
- ↑ Gaseta de Madrid núm. 359, pàg. 1318-1319 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (25 de desembre de 1919)
- ↑ Gaseta de Madrid núm. 223, pàg. 808 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (10 d'agost de 1924)
- ↑ 8,0 8,1 Tuñón de Lara, 2000, p. 295.
- ↑ Paz, 1996, p. 267.
- ↑ 10,0 10,1 Tuñón de Lara, 2000, p. 305.
- ↑ Pabón, 1999, p. 1182.
- ↑ Tuñón de Lara, 2000, p. 305-309.
- ↑ Tuñón de Lara, 2000, p. 309.
- ↑ Íñigo Fernández, 2000, p. 323.
- ↑ López Villaverde, 1997, p. 226.
- ↑ Carlos Blanco Pérez, Índex Històric del Congrés dels Diputats
- ↑ Gaseta de Madrid núm. 177, pàg. 1665 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (26 de juny de 1931)
- ↑ "Necrològiques" Arxivat 2018-06-21 a Wayback Machine., ABC, pàg. 69 (22 de març de 1936)