Carlos Casanova Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1918  (106 anys)Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador de voleibol |
| Esport | voleibol |
Carlos Casanova Pérez (Cartagena, 14 de desembre de 1918) fou un jugador, entrenador i àrbitre de voleibol.
Fundà, a Barcelona, el Club de Futbol Carmelo, i a Ourense, la Societat Orensana de Futbol, posteriorment Club Deportivo Ourense.[1] El 1949 entrà al cos de Bombers de Barcelona i col·laborà en la creació dels equips de futbol, basquetbol i voleibol (ACE Bombers). Com a entrenador del club aconseguí quatre Campionats d'Espanya (1951, 1955, 1957, 1958) i nou de Catalunya.[1][2] També dirigí la selecció de Barcelona, que guanyà quatre Campionats d'Espanya per regions durant els anys cinquanta.[1] Posteriorment entrenà el Picadero JC (1966-73), amb el qual aconseguí dues Lligues i dues Copes espanyoles, i participà en dues ocasions en la Copa d'Europa.[1] El 1974 tornà a l'equip dels Bombers, on entrenà fins a la seva retirada.[1] El 1975 fundà i dirigí l'Escola d'Iniciació Esportiva.[1]
A més, arbitrà partits de voleibol d'àmbit català, estatal i alguna vegada internacional. Rebé les medalles d'or de la Federació Espanyola de Voleibol i del Col·legi d'Àrbitres a més del guardó “Forjador de la Història Esportiva de Catalunya (1987).[1]
Morí a Barcelona amb 77 anys el dia 11 de setembre de 1995.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «carlos-casanova-perez». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Maestro Casanova». Mundo Deportivo, 15-12-1983. [Consulta: 5 desembre 2022].