Vés al contingut

Carlos Díaz Hernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarlos Díaz Hernández
Biografia
Naixement1r novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Canalejas del Arroyo (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata

Carlos Díaz Hernández (Conca (Castella - la Manxa), 1 de novembre de 1944) és un filòsof espanyol de tendència anarquista i cristiana. Conferenciant per tot Espanya i per la majoria de països d'Amèrica Llatina, és el principal investigador i difusor del pensament personalista comunitari en llengua espanyola. En els seus escrits defensa l'anarquisme i el personalisme d'Emmanuel Mounier. És el President de la Fundació Emmanuel Mounier, membre del Consell de Redacció de la revista Acontecimiento i de la Col·lecció "Persona".

Llicenciat i doctor en filosofia (Universitat Complutense de Madrid), Llicenciat en Dret (UNED, Madrid), Diplomat en Sociologia Política (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid). És Professor Titular a la Universitat Complutense de Madrid i Professor Visitant Permanent de la Universitat Pontifícia de Mèxic. Fundador de l'Institut Mounier d'Espanya, Mèxic, Argentina i Paraguai. Va ser traductor i editor de molts escrits anarquistes clàssics en els anys 70. Ha estat amic de vells militants anarquistes com Diego Abad de Santillán, Vìctor Garcia i Angel Cappelletti.

Obres

[modifica]

Ha escrit més de 250 llibres. La seva principal obra és el Manual de historia de las religiones, així com "Religiones personalistas, religiones transpersonalistas" i petites obres publicades per la seva pròpia editorial com "el hinduismo", "el budismo", "el islamismo". Les seves obres han estat traduïdes al nombrosos idiomes: anglès, francès, portuguès, italià, alemany, romanès, polonès, turc, català, gallec, basc. És director de la Revista Catòlica Internacional Communio.

  • El anarquismo como fenómeno politico-moral. Editores Mexicanos Unidos: México, 1975
  • Pró y contra Stirner. Zero, Bilbao, 1975.
  • El Anarquismo como fenómeno politico-moral. México, 1975.
  • La Buena Aventura de Comunicarse. Madrid, 1980.
  • De la razón dialógica a la razón profética. Móstoles, 1991.
  • Cuando la razón se hace palabra. Móstoles, 1992.
  • La política como justicia y pudor. Móstoles, 1992.
  • Victor Garcia, el Marco Polo del anarquismo. Móstoles, 1993.
  • Valores del futuro que viene. Móstoles, 1995.
  • Diez Palabras para educar en valores, Fundación Enmanuel Mounier, 1998
  • Guillermo Rovirosa, Fundación Emmanuel Mounier, 2002
  • El Nuevo Pensamiento de Franz Rosenzwei. Fundacion Emmanuel Mounier, Madrid, 2008.
  • Razón cálida. La relación como lógica de los sentimientos. Escolar y Mayo, Madrid, 2009.
  • Logoterapia centrada en la persona. Escolar y Mayo, Madrid, 2011.

Distincions

[modifica]

Ha rebut diferents guardons:

  • Premi d'Ètica Social (Madrid, 1991).
  • Premio Pensament Social. (Valladolid, 1996).
  • Premi Internacional Emmanuel Mounier. (París, 2002).
  • Premi d'Humanitats. Acadèmia Mundial de Ciències, Tecnologia, Educació i Humanitats (València, 2004).
  • Premi Gegant de l'Esperit (Inauco –Institut Internacional per a l'autogestió i l'acció social-, València, 2009).

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Díaz_Hernández&oldid=33810620»