Carlos Fernández Cuenca
| |||
| Nom original | (es) Carlos Fernández-Cuenca  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1904 Madrid | ||
| Mort | 1977 (72/73 anys) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | periodista, director de cinema, guionista, polític, guionista de cinema | ||
| Premis | |||
| |||
Carlos Fernández Cuenca (Madrid, 1904 - Madrid, 1977) va ser un periodista, historiador del cinema i crític de cinema espanyol. Al llarg de la seva carrera va ocupar diversos càrrecs oficials, i va ser fundador i primer director de la Filmoteca Espanyola.
Biografia
[modifica]Es va llicenciar en dret i en filosofia i lletres per la Universitat Central de Madrid.[1] En la seva joventut va treballar com a redactor dels diaris La Época, La Voz i El Nacional. Des del 1931 també va col·laborar, al costat d'Onésimo Redondo i Javier Martínez de Bedoya, en la redacció del periòdic feixista Libertad de Valladolid.[2] En aquesta època va ser autor de diverses obres, com Historia anecdótica del Cinema (1930) i Panorama del Cine en Rusia (1930).[1][3] Durant la Guerra Civil es va alinear del costat del Bàndol franquista.[1]
Després de la instauració del Règim franquista, durant la postguerra va ocupar nombrosos càrrecs polítics, com a cap del Sindicat Nacional de l'Espectacle i del Sindicat Espanyol Universitari (SEU), o conseller nacional del Movimiento. A més, va estar al capdavant del Departament Nacional de Cinematografia i de la revista Primer Plno. Més enllà dels seus càrrecs oficials, va ser redactor de Marca, crític de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) i del diari Ya.[4] Com a cap del Departament Nacional de Cinematografia va participar en la signatura de l'Acord Cinematogràfic Hispano-Italià de 1942, en plena contesa mundial, pel qual tots dos països estrenyerien la seva cooperació en matèria cinematogràfica.[5] Durant l'etapa franquista es va convertir en el principal historiador espanyol sobre cinema,[6][7] sent a més el fundador —i primer director— de la Filmoteca Nacional en 1953.[7] També va ser director de l'Escola Oficial de Cinema i del Festival de Cinema de Sant Sebastià.
Família
[modifica]És besoncle segon del poeta i filòleg Luis Alberto de Cuenca.
Premis
[modifica]| Any | Categoria | Treball |
|---|---|---|
| 1945 | Millor labor literària | |
| 1948 | Millor labor literària | A RNE |
| 1949 | Millor llibre | Historia del cine' |
| 1963 | Premi José de la Cueva | Labor periodística |
Obres
[modifica]- Historia anecdótica del cinema (1930)
- Cervantes y el cine (1947)
- Bibliografía cinematográfica española (1956)
- 30 años de documental de arte en España: (Filmografía y estudio) (1967)
- La guerra de España y el Cine (1972)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Torres, 2004, p. 127.
- ↑ Sáiz i Seoane, 1996, p. 465.
- ↑ Checa Godoy, 2008, p. 124.
- ↑ Torres, 2004, p. 128.
- ↑ Deu Portes, 2003, p. 109-110.
- ↑ Deu Portes, 2003, p. 13-14.
- ↑ 7,0 7,1 Checa Godoy, 2008, p. 125.
- ↑ «Medalles del CEC a la producció espanyola de 1945». Cercle d'Escriptors Cinematogràfics. Arxivat de l'original el 2020-07-20. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Medalles del CEC a la producció espanyola de 1948». CEC. Arxivat de l'original el 2020-05-26. [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ «Medalles del CEC a la producció espanyola de 1949». CEC. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ «Premis del CEC a la producció espanyola de 1963». CEC. Arxivat de l'original el 2019-03-27. [Consulta: 1r setembre 2018].
Bibliografia
[modifica]- Checa Godoy, Antonio. Historia de la Comunicación: de la crónica a la disciplina científica. Netbiblio, 2008. ISBN 9788497452496.
- Diez Puertas, Emeterio. Historia social del cine en España. Madrid: Editorial Fundamentos, 2003.
- Sáiz, María Dolores. Historia del periodismo en España 3. El Siglo XX: 1898-1936. Alianza Editorial, 1996.
- Torres, Augusto M. Directores españoles malditos. Huerga Fierro, 2004.