Carlos Heitor Cony
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 març 1926  Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Mort | 5 gener 2018 (91 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Causa de mort | síndrome de disfunció multiorgànica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, novel·lista, escriptor, guionista | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
 
| |||
Carlos Heitor Cony (Rio de Janeiro, 14 de març de 1926 - Rio de Janeiro, 5 de gener de 2018) va ser un escriptor i periodista brasiler. Autor de divuit novel·les i de diverses cròniques, biografies i contes, va marcar una època com a editorialista i cronista del Correio da Manhã. Va ser columnista de la Folha de São Paulo i membre de l'Academia Brasileira de Letras.[1][2]
Obres publicades
[modifica]- Quase memória. Premi Machado de Assis de l'Academia Brasileira de Letras i Prêmio Jabuti. (1996)
- Antes, o verão (1964; 1996)
- O piano e a orquestra. Premi Nestlé. (1996)
- Pessach: a travessia (1967; 1997)
- A casa do poeta trágico. Prêmio Jabuti. (1997)
- O ventre (1958; 1998)
- Matéria de memória (1962; 1998)
- Romance sem palavras (1999)
- Informação ao crucificado (1961; 1999)
- Pilatos(1974; 2001)
- A tarde da sua ausência (2003)
- O beijo da morte (2003, amb Ana Lee)
- O adiantado da hora (2006)
Referències
[modifica]- ↑ «Releituras - Carlos Heitor Cony». Arxivat de l'original el 2010-11-28. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Cronista agudo e lírico, Carlos Heitor Cony morre aos 91 anos no Rio», 06-01-2018.
Enllaços externs
[modifica]- El capvespre de la seva absència Arxivat 2008-07-25 a Wayback Machine.