Carlos Manuel Duarte Quesada
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 juliol 1960  (64 anys)Portugal (Portugal) | ||
| Residència | Mallorca | ||
| Formació | Universitat McGill Universitat Autònoma de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Biologia, oceanografia, biologia marina i marine plant (en)  | ||
| Ocupació | Oceanografia | ||
| Ocupador | Universitat d'Aarhus, professor adjunt (2017–) Universitat Rei Abd-al-Aziz (2012–2015) Universitat d'Austràlia Occidental (2011–2015) Centre d'Estudis Avançats de Blanes, investigador científic (1990–1998) Institut de Ciències del Mar (1989–1990) Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, professor d'investigació del CSIC Universitat de ciència i tecnologia Rei Abdul·lah | ||
| Membre de | Academia Europaea (2005–) | ||
| Alumnes | Michael Weinzierl, Kimberlee Baldry (en) , Razan Yahya (en) i Celina Burkholz (en) | ||
| Participà en | |||
| 5a edició de la Future Investment Initiative |
|||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Veronica Chaidez (en) i Alejandra Ortega (en) | ||
| Premis | |||
Carlos Manuel Duarte Quesada (Lisboa, 27 de juliol de 1960) és un científic espanyol, especialitzat en el camp de l'oceanografia.[1]
El 1982 es llicencià en biologia a la Universitat Autònoma de Madrid, i el 1987 es doctorà a la Universitat McGill del Canadà. Ha dedicat més de 25 anys a la recerca de l'ecologia d'ecosistemes aquàtics, marins i d'aigua dolça, el funcionament des quals, paper global i conservació ha investigat a escala planetària en llacs, embassaments, rius, rierols, aiguamolls, estuaris i oceans en col·laboració amb l'ONU, la FAO i el Banc Mundial.[2] Ha treballat com a professor de recerca a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) del Centre Superior d'Investigacions Científiques.[3] Ha dirigit la primera expedició espanyola a l'oceà Àrtic i també l'Expedició Malaspina (2010-2011) a bord de l'Hespérides (A-33). En 2014 va treballar per a l'Institut dels Oceans de la Universitat d'Austràlia Occidental per investigar els esculls de corall.[4]
Posteriorment va abandonar el CSIC per treballar en la King Abdullah University of Science and Technology de l'Aràbia Saudita. Entre 2008 i 2010 va ser president de l'Associació Americana de Limnologia i Oceanografia. Ha rebut el Premi Nacional d'Investigació Alejandro Malaspina de 2007 i el Premi Rei Jaume I de Recerca en Protecció de la Naturalesa de 2009, i l'any 2019 fou guardonat amb el Premi Ramon Margalef d'Ecologia.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Currículum al web de l'UWA
- ↑ Duarte se muestra "alegre" al reconocerse la "importancia" de investigar el impacto del cambio climático, Las Provincias, 2 de juny de 2009
- ↑ Carlos Duarte rep el Prix d'Excellence 2011 de l'International Council for the Exploration of the Sea per la seva recerca en l'àmbit de les ciències marines al web d'IMEDEA
- ↑ Carlos M. Duarte: "El PP ha destruido los avances científicos de los últimos 35 años", 20 Minutos, 29 d'octubre de 2014
- ↑ Bassas, Antoni. «L'oceanògraf Carlos M. Duarte guanya el Premi Ramon Margalef d'Ecologia», 22-07-2019. [Consulta: 23 juliol 2019].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miquel Canals i Artigas |
Premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient 2009 |
Succeït per: Jordi Bascompte i Sacrest |
| Precedit per: Miguel Delibes de Castro |
Premi Nacional d'Investigació Alejandro Malaspina 2007 |
Succeït per: Santiago Castroviejo Bolíbar |