Carlos Martí Arís
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 juny 1948 Barcelona |
Mort | 1r maig 2020 (71 anys) Barcelona |
Formació | Universitat Politècnica de Catalunya Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
Tesi acadèmica | Las variaciones de la identidad : ensayo sobre el tipo en arquitectura (1987 ) |
Director de tesi | Giorgio Grassi |
Activitat | |
Camp de treball | Arquitectura |
Ocupació | arquitecte, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
Premis | |
| |
Carlos Martí Arís (Barcelona, 10 de juny de 1948 - Barcelona, 1 de maig de 2020) fou arquitecte i professor universitari.[1]
Biografia
[modifica]El 1988 va obtenir el títol de doctor arquitecte amb la tesi Las variaciones de la identidad : ensayo sobre el tipo de arquitectura,[2] dirigida pel professor Giorgio Grassi.
Fou membre fundador i sotsdirector de la revista 2c Construcció de la Ciutat (1972-1985),[3] dirigida per Salvador Tarragó Cid. També va impulsar altres iniciatives editorials com la col·lecció Arquitectura-Teoria d'Edicions Serbal i les col·leccions Arquíthesis i La cimbra[4]
Va fer estudis sobre el cinema i l'arquitectura, concretament sobre Carl Theodor Dreyer, Alfred Hitchcock, John Ford i Yasujiro Ozu, en col·laboració amb José Manuel García Roig, publicats en el llibre La Arquitectura del cine : estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu,[5] guardonat amb el Premi FAD 2009 de pensament i crítica.[6]
L'any 2017 l'ETSAB el distingí com a Magister Honoris Causa[7][8] en reconeixement a la seva carrera acadèmica i professional.
Selecció d'obres
[modifica]- Conjunto en Poble Nou (1972)
- Districte de San Cosme en el Prat de Llobregat (1986)
- Parc de Sant Martí de Provençals (1991)
- Ajuntament de Castellbisbal (1993)
- Els Químics”, Girona (2001)[9]
Publicacions
[modifica]Llibres
[modifica]- La Manzana como idea de ciudad : elementos teóricos y propuestas para Barcelona. Seminario Internacional de Arquitectura Contemporanea. 1982[10]
- Le Variazioni dell'identità : il tipo in architettura. 1990[11][12]
- L'Estació de França : escenari monumental per al tren. 1992[13]
- Cerdá : un puente entre dos civilizaciones. 1999[14]
- Silencios elocuentes. 1999,[15] 2002,[16] 2019[17][17]
- Luoghi pubblici nel territorio : una proposta per le Cave del Casertano. 2001[18]
- Emili Donato : dibujos de arquitectura = dessins d'architecture. 2001[19]
- La Cimbra y el arco. 2005[20][21]
- Foro Crítica : construir con palabras. 2007[22]
- Luigi Cosenza : il territorio abitabile. 2007[23]
- La Arquitectura del cine : estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. 2008[5][24]
- Llocs públics en la natura. 2008[25]
- Tres paseos por las afueras. Three outings through the suburbs. 2008[26][27]
- César Portela. 2008[28]
- Incursiones arquitectónicas : ensayo a cuatro bandas. 2009[29]
- Cabos sueltos. 2012[30]
- Las Variaciones de la identidad : ensayo sobre el tipo en arquitectura. 2014[31][32]
Referències
[modifica]- ↑ «Guia de la Biblioteca de l'ETSAB: Carlos Martí Arís (1948-2020)», 05-05-2020. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Martí Arís, Carlos; Grassi, Giorgio. Las Variaciones de la identidad: ensayo sobre el tipo en arquitectura (tesi), 1987. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ «2C: construcción de la ciudad» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Valero Ramos, Elisa «CARLOS MARTÍ ARÍS. La luz es el tema». Revista Diagonal, 2014.
- ↑ 5,0 5,1 García Roig, José Manuel; Martí Arís, Carlos. La Arquitectura del cine: estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2008. ISBN 978-84-935929-8-1. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ esiete. «Edicions anteriors». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Zabalbeascoa, Anatxu. «Muere Carlos Martí Arís, un maestro discreto de la arquitectura» (en castellà), 02-05-2020. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Martí Arís, Carlos. Carlos Martí Arís : Magister Honoris Causa (en castellà). Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), 2016-01. DOI 10.5821/ebook-9788498806144. ISBN 978-84-9880-614-4.
- ↑ «Carlos Martí Arís, arquitecto esencial | Fernando Moral Andrés» (en castellà), 01-05-2020. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ La Manzana como idea de ciudad: elementos teóricos y propuestas para Barcelona. Barcelona: 2C, 1982. ISBN 978-84-300-7115-9. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Martí Arís, Carlos. Le Variazioni dell'identità: il tipo in architettura. Milano: Clup, 1990. ISBN 978-88-7005-905-2. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Le variazioni dell'identità » Architettura | CittàStudiEdizioni». [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Armesto, Antonio; Martí Arís, Carlos; Pastor, José Ramón; Catalán, Xavier. L'Estació de França: escenari monumental per al tren. Barcelona: Lunwerg, 1992. ISBN 978-84-7782-223-3. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Martí Arís, Carlos. Cerdá: un puente entre dos civilizaciones. Madrid: Ministerio de Fomento, 1999. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Martí Arís, Carlos. Silencios elocuentes (en castellà). Edicions UPC, 1999-01. DOI 10.5821/ebook-9788483012970. ISBN 978-84-8301-297-0.
- ↑ Martí Arís, Carlos. Silencios elocuentes (en castellà). 2a edició. Edicions UPC, 2002-01. DOI 10.5821/ebook-9788498802832. ISBN 978-84-9880-283-2.
- ↑ 17,0 17,1 Martí Arís, Carlos. Silencios elocuentes (en castellà). Iniciativa Digital Politècnica, Ediciones Asimétricas, 2019-01. DOI 10.5821/ebook-9788498808131. ISBN 978-84-17905-21-7.
- ↑ Cajati, Claudio; Pastore, Raffaele; Martí Arís, Carlos. Luoghi pubblici nel territorio: una proposta per le Cave del Casertano. Napoli: Giannini, 2001. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Donato, Emili; Gruet, Charles; Martí Arís, Carlos; Oyarzun, Armando. Emili Donato: dibujos de arquitectura = dessins d'architecture. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001. ISBN 978-84-7628-380-6. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Martí Arís, Carlos. La Cimbra y el arco. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2005. ISBN 978-84-933701-8-3. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Foro Crítica: construir con palabras. Alicante: Colegio de Arquitectos de Alicante, 2007. ISBN 978-84-611-9816-0. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Cosenza, Luigi; Fontana, Maria Pia; Mayorga, Miguel Y.; Terranova, Ferdinando; Velayos Solé, Joaquim. Luigi Cosenza: il territorio abitabile. Firenze: Alinea, 2007. ISBN 978-88-6055-234-1. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Martí Arís, Carlos. Llocs públics en la natura. Girona: Escola Politècnica Superior, UdG, 2008. ISBN 978-84-8458-284-7. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Jaume. «Tres paseos por las afueras». [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Martí Arís, Carlos. Tres paseos por las afueras =: Three outings through the suburbs. Tarragona: Publicacions URV, A+C, 2008. ISBN 978-84-8424-120-1. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Portela, César; Martí Arís, Carlos; Sesto, Farruco; Álvarez, Damián. César Portela. Almería: Colegio Oficial de Arquitectos de Almería, 2008. ISBN 978-84-934827-4-9. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Incursiones arquitectónicas: ensayo a cuatro bandas. Granada: Universidad de Granada, 2009. ISBN 978-84-338-4991-5. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Martí Arís, Carlos. Cabos sueltos. Madrid: Lampreave, 2012. ISBN 978-84-615-8449-9. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Martí Arís, Carlos; Devesa, Ricardo; Fundación Caja de Arquitectos; Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Las Variaciones de la identidad: ensayo sobre el tipo en arquitectura. Barcelona: Fundación Arquia : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-940343-5-0. Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Donatiu Carlos Martí Arís - Biblioteca Oriol Bohigas - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
- Guia temàtica Carlos Martí Arís - Biblioteca Oriol Bohigas-Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona