Carlos Martín Álvarez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Carlos Martín y Álvarez  9 setembre 1874 Madrid | ||
| Mort | 13 agost 1959 (84 anys) Madrid | ||
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small} Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |||
| 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |||
 Governador civil de la província de Madrid | |||
| 12 setembre 1927 – 15 febrer 1930 ← Manuel Semprún y Pombo – José María de Garay y Rowart → | |||
| Governador civil de la província de Madrid | |||
| maig 1927 – juny 1930 ← Manuel Semprún y Pombo – José María de Garay y Rowart → | |||
| Dades personals | |||
| Ideologia | Catolicisme polític | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Jurista | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Felicia Artajo y Achúcarro | ||
| Fills | Javier Martín Artajo y Álvarez, Alberto Martín Artajo | ||
| Premis | |||
.jpg)
.svg){kind=small}
Carlos Martín Álvarez (Madrid, 9 de setembre 1874 - 13 d'agost de 1959) fou un advocat i polític espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Pare d'Alberto Martín Artajo.[1]
Biografia
[modifica]Es llicencià en dret i exercí com a advocat a Madrid. Milità a Acció Catòlica i en fou membre de la seva primera Junta Nacional, i arribà a ser home de confiança del marquès de Comillas, amb qui col·laborà en la tasca social de l'entitat.[2] Es casà amb Felicia Artajo y Achúcarro i van tenir 11 fills. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou diputat de l'Assemblea Nacional Consultiva,[3] tinent d'alcalde de l'ajuntament de Madrid i de 1927 a 1930 fou governador civil de Madrid.
Durant la Segona República Espanyola fou nomenat vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals. Formà part de la candidatura de la CEDA per la província de Conca a les eleccions generals espanyoles de 1933, però no fou escollit.[4]
Durant la guerra civil espanyola va romandre a Madrid. Fou empresonat un temps a la txeca de Bellas Artes i fou traslladat a la presó Model de Madrid el mateix dia del seu assalt. Després de la guerra va formar part de la directiva de l'Instituto de Reformas Sociales, del Consell de Treball, de la Junta del Crèdit Agrícola i de la Constructora Benèfica de Cases Barates de Madrid. El papa Pius XII el va guardonar amb la gran creu de l'Orde de Sant Silvestre i el govern franquista amb la Medalla al Mèrit en el Treball.[1]
Hi ha un carrer a Madrid amb el seu nom.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ha fallecido D. Carlos Martín Álvarez, ABC, 14 d'agost de 1959
- ↑ Quintín Aldea Vaquero, Joaquín García Granda, Jesús Martín Tejedor. Iglesia y sociedad en la España del siglo XX: catolicismo social (1909-1940). CSIC, 1987, p.XXXV.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Ángel Luis López Villaverde. Cuenca durante la II República: elecciones, partidos y vida política, 1931-1936. Ediciones de la Diputación Provincial de Cuenca, 1997, p.245.
- ↑ ¿Quiénes son los 'franquistas' que Carmena quiere borrar?, El Mundo, 10 de juliol de 2015
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Luis de Marichalar y Monreal |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 27 1946-1959 |
Succeït per: Joaquín Azpiazu Zulaica |