Vés al contingut

Carlos Martínez-Barbeito

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarlos Martínez-Barbeito
Biografia
Naixement1913 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1997 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
MareMaría Barbeito Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel Martínez-Barbeito Modifica el valor a Wikidata

Carlos Martínez-Barbeito y Morás (La Corunya, 1913- 10 d'abril de 1997) va ser un escriptor espanyol.[1]

Biografia

[modifica]

Era net de l'historiador Andrés Martínez Salazar, i fill de l'escriptora María Barbeito. Va cursar estudis de Filosofia i Lletres i de Dret en la Universitat de Santiago de Compostel·la, on va conèixer Federico García Lorca, en una visita que va fer a Galícia. Aquesta trobada el va convèncer de la conveniència de traslladar-se a Madrid, on es va doctorar en Dret i va contactar amb els principals intel·lectuals de l'època. Després de la Guerra Civil, va ser crític literari de Radio Nacional de España a Barcelona i va ser secretari general de la Metro Goldwyn Mayer a Espanya. Va retornar a Madrid, on va exercir càrrecs relacionats amb la cultura a TVE. En 1968 va ser designat director del Museu Amèrica, a Madrid, cessant en 1980. Va tornar a La Corunya, on va ser president de la Reial Acadèmia Gallega de Belles Arts, entre 1984 i 1988. Va ser un gran bibliòfil, i va arribar a reunir 13000 volums. Dona nom a un carrer de La Corunya.[2]

El 1946 es va casar amb Ana María Álvarez de Sotomayor y Castro, filla del pintor Fernando Álvarez de Sotomayor.[3][4]

Obres

[modifica]
Poesia
  • Cuartilla, 1932.
Novel·la
  • El bosque de Ancines, 1947 (finalista del Premi Nadal 1945, fou portada al cinema per Pedro Olea el 1969).
  • Las pasiones artificiales, 1950 (finalista del Premio Nadal 1948).
Assaig
Tomba de Carlos Martínez-Barbeito al cementiri de Santo Amaro da Coruña.
  • Consideraciones sobre lo humano, lo clásico y lo lírico en la poesía de Lope de Vega, 1940.
  • Unos parentescos insospechados (entre Rosalía de Castro, Concepción Arenal y Emilia Pardo Bazán), 1950.
  • Macías el Enamorado y Juan Rodríguez del Padrón, Editorial Bibliófilos Gallegos, 1951.
  • Noticia genealógica de D. José Cornide, 1959.
  • Informaciones genealógicas del Archivo Municipal de La Coruña, 1959.
  • Escudos reales, municipales y nobiliario de La Coruña y su tierra, 1967.
  • Vida y leyenda de San Pedro de Mezonzo, 1968.
  • Colmeiro, 1975.
  • Mariñán; San Salvador de Bergondo; Bergondo, 1978.
  • Torres, pazos y linajes de la provincia de La Coruña, 1978 (434 pàgines).
  • El auto gallego en la historia, en los tratadistas y en la práctica forense, 1984.
  • El escudo de La Coruña, 1985 (article a Revista del Instituto José Cornide de Estudios Coruñeses).
  • Torres, pazos y linajes de la provincia de La Coruña, 1986 (807 pàgines).
  • Historias de familia: (Líneas Reales), 1990.
  • Bibliografía gallega de genealogía y heráldica, 1995.
  • La Coruña a vista de gaviota y a ras de tierra, 1998 (editat pòstumament amb fotografies de Carlos Picallo).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Carlos Martínez-Barbeito al web de la RAH
  2. ↑ Carlos Martínez-Barbeito y Morás (1913-1997) Socio núm. 23 al web de la Biblioteca Nacional
  3. ↑ Ana María, hija del pintor al web del Museu del Prado
  4. ↑ Sotomayor a La voz de Galicia, 8 de setembre de 2013

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Martínez-Barbeito&oldid=27842481»