Vés al contingut

Carlos Mazón Guixot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carlos Mazón)
Plantilla:Infotaula personaMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Carlos Mazón Guixot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carlos Arturo Mazón Guixot Modifica el valor a Wikidata
8 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
9è President de la Generalitat Valenciana
13 juliol 2023 –
← Ximo Puig

Diputat a les Corts Valencianes
26 juny 2023 –

Circumscripció electoral: Alacant

President del PP Comunitat Valenciana
4 juliol 2021 –
← Isabel Bonig Trigueros
President de la Diputació Provincial d'Alacant
19 juliol 2019 – 11 juliol 2023
← César Sánchez Pérez – Antonio Pérez Pérez →
Regidor de l'Ajuntament d'Alacant
15 juny 2019 – 17 juny 2023
Diputat provincial d'Alacant
14 juliol 2007 – 13 juliol 2011
Regidor de l'Ajuntament de Catral
16 juny 2007 – 11 juny 2011
Dades personals
FormacióUniversitat d'Alacant - dret (1992–1997) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular de la Comunitat Valenciana (1992–) Modifica el valor a Wikidata
X: CarlosMazon40 Modifica el valor a Wikidata

Carlos Mazón Guixot (Alacant, 8 d'abril de 1974),[1] també conegut com a Carles Mazón i Guixot,[2] és un polític valencià, 9é president de la Generalitat Valenciana des de 2023 amb el suport del seu partit, el Partit Popular (PP), i de Vox.[3] Anteriorment, va ser president de la Diputació d'Alacant (2019-2023) i alt càrrec dels diversos governs presidits per Eduardo Zaplana primer i Francisco Camps després. El seu pas per la política també està marcat per l'anticatalanisme.[4][5][6][7][8][9][10][11][12][13]

Biografia

[modifica]

Des de jove va rebre formació musical en piano, solfeig i guitarra. Llicenciat en Dret a la Universitat d’Alacant (UA) l'any 1997,[2] és en l'època universitària quan s'inicia en política militant a la branca juvenil del PP Nuevas Generaciones.

Mazón és nomenat director de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) amb l'arribada d'Eduardo Zaplana a la Generalitat Valenciana el 1995.[14] El 2003, el nou president de la Generalitat Francisco Camps l'ascendeix al càrrec de director general de Comerç i Consum, i el 2004 a la de Consum i Seguretat Industrial, a les ordres del conseller Miguel Peralta. En aquesta etapa serà responsable del servei d'Inspecció tècnica de vehicles (ITV) que fou privatitzada pels governs del PP, adjudicació de la qual va ser objecte d'investigació judicial en l'anomenat Cas Erial que va condemnar a Zaplana a deu anys de presó. Mazón no es va veure implicat segons la mateixa sentència.[15]

La filiació zaplanista de Carlos Mazón, una facció interna del partit que en aquell moment mantenia una rivalitat amb els campsisme,[16] l'apartà de la Generalitat i aquest torna a la seua demarcació d'origen (Alacant) per a obtindre l'acta de regidor a l'ajuntament de Catral (El Baix Segura) i la de diputat provincial a la Diputació d'Alacant que controlaven els anomenats zaplanistes, amb José Joaquín Ripoll com a capitost i president de la Diputació. Mazón serà vicepresident i responsable de l'àrea de carreteres de l'executiu provincial. Durant aquesta etapa va estar imputat en l'anomenat Cas Brugal pel presumpte finançament il·legal de la fundació de l'Hèrcules Club de Futbol a través de diverses empreses que contractaven obra pública amb la Diputació.[2]

L'any 2009 abandona la vicepresidència de la Diputació (però no l'acta de diputat provincial ni de regidor de Catral) per ser contractat com a director gerent a la Cambra de Comerç d’Alacant, compatibilitzant els càrrecs els dos anys restants de legislatura. El seu retorn a la política institucional no serà fins a l'any 2019 quan aconseguí l'acta de regidor a l'Ajuntament d'Alacant[17] i s'erigí en president de la Diputació d'Alacant.[18] En 2020 ascendeix a la presidència del PP a la província d'Alacant i un any més tard a la de l'executiva regional del partit, en substitució de l'anterior lider Isabel Bonig Trigueros.[19]

President de la Generalitat Valenciana

[modifica]

El 2023 va liderar la candidatura del PP a les eleccions a les Corts Valencianes aconseguint ser el partit més votat tot i que va necessitar el suport del partit ultradretà Vox per esdevenir president de la Generalitat Valenciana.[3] Vox s'incorporà al Consell de Mazón amb una vicepresidència encarnada amb el torero Vicente Barrera i dues conselleries. També a les Corts el PP va cedir la presidència de la cambra a la diputada antiavortista Llanos Massó.

Algunes de les primeres mesures del seu govern van la reestructuració del sector públic empresarial, la dissolució de la Unitat Valenciana d'Emergències,[20] i la modificació de la limitació de permetre la construcció d'hotels de 500 metres a 200 metres de la costa que establia el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL).[21]

Trencament del govern de coalició amb VOX

[modifica]

L'11 de juliol de 2024 Vox va trencar el pactes de govern pel suport popular al repartiment a altres comunitats autònomes de menors migrants arribats a Canàries,[22] i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana va passar a governar en minoria, reestructurant el Consell de Govern

Durant el seu govern va tenir lloc l'Incendi de València de 2024 que va causar deu víctimes mortals[23] i la gota freda de 2024 al País Valencià, que va causar centenars de morts.[24]

Manifestació contra el govern de Carlos Mazón al seu pas per la plaça de l'Ajuntament de València

El 9 de novembre de 2024, unes 130.000 persones van protestar a València, demanant la dimissió de Mazón i Pedro Sánchez per la gestió de les inundacions.[25][26] Una segona manifestació va aplegar desenes de milers de ciutadans el 30 de novembre a València des de la plaça de l'Ajuntament de la ciutat fins la plaça de la Mare de Déu, canviant el recorregut de l'anterior per evitar que es repetira el llançament de pintura i fang al Palau de la Generalitat Valenciana.[27]

Legislació contra la llengua valenciana

[modifica]

El govern de Mazón va modificar la llei d'educació, eliminant el coneixement per defecte de la llengua valenciana, i a la zona valencianoparlant fa que les famílies, i no el consell escolar com en la llei anterior, qui escolleixin la llengua vehicular per entre el 50 i el 60% de les matèries, i en cas de discrepància, si almenys el 25% de famílies hi estan a favor, es faria una doble línia.[28]

El govern de Mazón va modificar la llei per a la corporació audiovisual del País Valencià permet el contingut en castellà a À Punt, i va establir el Pla de Simplificació Administrativa suprimint l'obligació de l'administració d'iniciar les comunicacions en valencià i reduint el requisit mínim del personal d'un títol C1 a un B1.[29]

Crisi de govern de novembre de 2024

[modifica]

El 15 de novembre de 2024, durant la compareixença a les Corts Valencianes per a explicar la gestió de la catàstrofe va anunciar una crisi de govern per a abordar la gestió de la Gota freda de 2024 al País Valencià.[30] El 18 de novembre va anunciar la destitució de Nuria Montes com a consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i la seua substitució per Marián Cano.[31] El 19 de novembre anuncià el nomenament de Francisco José Gan Pampols, militar en la reserva, com a vicepresident de la Reconstrucció Econòmica i Social amb objectiu de centralitzar les accions destinades a la recuperació i normalització econòmica i social del País Valencià,[32] i el 20 de novembre va destituir la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, divint la conselleria en la conselleria d'Emergències i Interior, dirigida per Juan Carlos Valderrama i la consellera de Justícia encapçalada per Núria Martínez.[33]

El 20 de novembre de 2024 Alfred Costa va dimitir com a director general d'À Punt per otius personals, després que es fes públic que el president de la Generalitat va oferir a Maribel Vilaplana la direcció del mitjà.[34]

Carrera musical

[modifica]

Fou un dels fundadors[35] i líders[36] del grup musical Marengo juntament amb els seus companys d'universitat[37] Carlos Robles i Jorge Orts.[38] Era un dels dos vocalistes del conjunt i el responsable dels acompanyaments amb la pandereta. El grup l'any 2011 fou preseleccionat per representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió[38] i l'any 2013 varen fer una gira per la província d'Alacant i la Regió de Múrcia.[37]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Carlos Mazón, el fill de Zaplana» (en catalan). [Consulta: 7 maig 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Carles Mazón i Guixot». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia [Consulta: 5 octubre 2024]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Carlos Mazón és investit nou president de la Generalitat», 13-07-2023. [Consulta: 13 juliol 2023].
  4. ↑ «El PP valencià recupera l’anticatalanisme amb el nou lideratge de Carlos Mazón per intentar reviscolar». Público, 24-07-2021.
  5. ↑ «El nou govern valencià ja enarbora les banderes del secessionisme lingüístic i l'anticatalanisme». Ara, 08-08-2023.
  6. ↑ «El PP redobla l'anticatalanisme de la mà de Vox». Ara, 13-07-2023.
  7. ↑ «Carlos Mazón elimina del presupuesto 350.000 euros que Compromís daba a dedo a "entidades catalanistas"» (en castellà). El Español, 04-11-2023.
  8. ↑ «Mazón 'regala' el título de valenciano a más de 337.000 alumnos que acabaron Secundaria después de 2009» (en castellà). El Diario, 01-10-2024.
  9. ↑ «Els vots de Vox fan president Mazón: l'anticatalanisme governa el País Valencià». Nació digital, 12-07-2023.
  10. ↑ «Enganxada entre Carlos Mazón i un periodista: "No et tornis a referir a la meva comunitat com a País Valencià"». RAC1, 04-10-2024.
  11. ↑ «Carlos Mazón, un primer any de president marcat per la castellanització del País Valencià». Plataforma per la llengua, 28-08-2024.
  12. ↑ «Carlos Mazón rep despuix de 13 mesos a Lo Rat Penat en el Palau de la Generalitat» (en valencià secessionista). Noticias ciudadanas, 24-07-2024.
  13. ↑ «Nou atac de Mazón al català: la Generalitat elimina el requisit lingüístic per als inspectors de les escoles». Vilaweb, 14-11-2024.
  14. ↑ Jover, Ana. «La segunda vida de los “cachorros” del PP de Zaplana: Mazón rescata a viejos compañeros» (en castellà). El Confidencial, 15-09-2022. [Consulta: 28 novembre 2024].
  15. ↑ Martínez, Laura. «Mazón gestionava el control de les ITV en la Generalitat Valenciana quan la trama de Zaplana va donar el colp», 17-10-2024. [Consulta: 5 desembre 2024].
  16. ↑ Muñoz, Ignasi. «Camps aparta a los zaplanistas de la candidatura autonómica» (en castellà). El Periódico, 17-04-2007. [Consulta: 28 novembre 2024].
  17. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «El director de la Cámara, Carlos Mazón, regresa a la política como '2' de la lista del PP en Alicante» (en castellà). [Consulta: 7 maig 2021].
  18. ↑ EFE. «Carlos Mazón, presidente de la Diputación de Alicante» (en castellà). [Consulta: 7 maig 2021].
  19. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Mazón, nuevo presidente del PPCV con más del 95% de los votos» (en castellà). [Consulta: 11 juny 2021].
  20. ↑ San José, Diego Aitor. «El Consell deroga la Unidad Valenciana de Emergencias» (en castellà). Levante-EMV, 28-11-2023. [Consulta: 30 octubre 2024].
  21. ↑ Lillo i Usechi, Manuel. «PP i Vox acorden la construcció d’hotels a 200 metres de la costa». Diari La Veu, 29-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2024].
  22. ↑ «Vox trenca amb el PP per l'acollida de menors migrants i passa a l'oposició en 5 autonomies». 324, 11-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  23. ↑ Sagrera, Berto. «Tres punts negres que aixequen dubtes sobre la gestió de Carlos Mazón de la DANA a València». El Nacional, 30-10-2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
  24. ↑ «Un seguit de trens convectius explica l’episodi històric de pluges al País Valencià». Vilaweb, 29-10-2024 [Consulta: 30 octubre 2024].
  25. ↑ «Over 100,000 people protest in Valencia over floods». BBC News, 09-11-2024.
  26. ↑ «130.000 persones demanen a València la dimissió de Mazón». A Punt, 09-11-2024.
  27. ↑ Tomàs, Lluís. «Desenes de milers de valencians tornen a sortir als carrers al crit de “Mazón dimissió”». El Nacional, 30-11-2024. [Consulta: 30 novembre 2024].
  28. ↑ Rom Salvador, Mireia. «Les claus de la nova llei educativa del País Valencià que ha portat a la vaga a l'ensenyament». 324, 23-05-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].
  29. ↑ «PxL assenyala les lleis d'educació i d'À Punt com als atacs més frontals contra el valencià per part de l'executiu de Carlos Mazón». Llibertat.cat, 01-09-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].
  30. ↑ «Mazón anuncia canvis en el Consell: una vicepresidència per a la Reconstrucció i una Conselleria d'Emergències». Àpunt, 15-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  31. ↑ «Mazón destitueix Nuria Montes com a consellera d’Indústria i nomena Marián Cano». Àpunt, 18-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  32. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Mazón fitxa el tinent general Gan Pampols com a vicepresident per a la reconstrucció per la DANA». El nacional, 19-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  33. ↑ Ramajo, Malena. «Mazón destitueix la consellera d'Interior Salomé Pradas i divideix el seu departament en dos». El Nacional, 20-11-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  34. ↑ Tena, Violeta. «Alfred Costa dimiteix com a director general d'À Punt». El Temps, 20-11-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  35. ↑ Paz, Por Icíar García de. «Marengo, el grupo musical de Carlos Mazón con el que se presentó a Eurovisión: así canta el presidente señalado por la DANA» (en espanyol europeu), 04-11-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
  36. ↑ «Carlos Mazón, retrato del hombre que peregrinó a Lourdes, se presentó a Eurovisión y ahora batalla sobre el barro» (en castellà), 03-11-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
  37. ↑ 37,0 37,1 «Carlos Mazón, el político que supo esperar a su ‘generación’» (en castellà), 08-05-2021. [Consulta: 4 novembre 2024].
  38. ↑ 38,0 38,1 «Cuando Carlos Mazón se presentó a Eurovisión: el pasado como cantante del presidente de la Generalitat de Valenciana» (en castellà), 04-11-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Mazón_Guixot&oldid=34379261»