11 de juliol
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
L'11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 173 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1715 - Mallorca: les tropes borbòniques ocupen l'illa.
- 1911 - Barcelona: Es crea l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, avui integrada a l'EEABB, que inicià les classes el 1912.[1]
- 1961 - Barcelona: s'hi funda Òmnium Cultural.
- 1978 - Sant Carles de la Ràpita, Tarragona: Accident del càmping Los Alfaques: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i col·lideix amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i explota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita.
- Resta del món
- 1302 - Kortrijk (Comtat de Flandes): Batalla dels esperons d'or.
- 1708 - Oudenaarde (Flandes Oriental): els aliats obtenen una victòria decisiva en la batalla d'Oudenarde durant la Guerra de Successió Espanyola.
- 1940 - Segona Guerra Mundial: S'estableix formalment el règim col·laboracionista francès de Vichy. El Mariscal Pétain esdevé Primer Ministre de França.
- 1943 - Volínia, Polònia: Massacre de polonesos a Volínia. Durant 5 dies, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA), perpetra una neteja ètnica metòdicament preparada, cremant 167 pobles i ciutats. El total de polonesos morts a sang freda es calcula entre 30.000 i 80.000.
- 1943 - Segona Guerra Mundial: Invasió aliada de Sicília. Les tropes alemanyes i italianes llencen un contraatac.
- 1947 - Marsella, França: El vaixell Exodus 1947, amb 4.515 immigrants jueus, la majoria supervivents de l'Holocaust, posa proa cap a l'aleshores protectorat britànic de Palestina.
- 1979 - a prop de Perth, Austràlia: l'estació espacial Skylab reentra a l'atmosfera terrestre escampant trossos de ferralla en una àmplia zona sobre l'oceà Índic i l'oest d'Austràlia.
- 1995 - Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica. La ciutat bosniana de Srebrenica, teòricament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR és presa per l'exèrcit de la República de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladić, i hi assassinen, en un sol dia, més de 8.000 nens i homes bosnis que es trobaven sota la protecció dels cascos blaus. Es considera que és la massacre més terrible de la història europea recent.[2]
- 2002 - Crisi de l'illa Perejil: Incident diplomàtic entre Marroc i Espanya.
- 2010 - Copa del Món de Futbol: La Selecció Espanyola de Futbol guanya el Mundial a Sud-àfrica.
- 2021 - Cuba: hi esclaten protestes antigovernamentals.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1890, Catarroja (l'Horta Sud): Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (m. 1951).
- 1893 - Barcelona: Lluïsa Xifré Morros, militant antifeixista afusellada (m. 1939).[3]
- 1926, Barcelonaː Antònia Vilàs i Ferràndiz, poetessa, rapsoda, cantant, lletrista, compositora de cançons i havaneres (m. 2013).[4]
- 1956, Sant Guim de Freixenet, la Segarra: Mercè Canela i Garayoa, escriptora catalana.[5]
- 1964, Palmaː Miquela Forteza Oliver, historiadora de l’art i professora mallorquina.[6]
- 1977, Benimodo (la Ribera Alta): Abel Buades Vendrell, futbolista.
- 1979, Sabadell: Marina Gatell i Poch, actriu de teatre i cinema i productora catalana.[7]
- Resta del món
- 1561, Còrdova: Luis de Góngora y Argote, poeta i dramaturg del Segle d'Or espanyol.[8]
- 1657, Königsberg: Frederic I de Prússia, primer rei de Prússia (m. 1713).
- 1720. Torija, Guadalajara, Espanya: Antonio de Sancha, impressor i llibreter establert a Madrid (n. 1790).
- 1723, Bòrt (Corresa) (França): Jean-François Marmontel, historiador francès i escriptor, era un membre del moviment de l'Enciclopèdia francesa (m. 1799).[9]
- 1732, Bourg-en-Bresse (França): Joseph Jêrôme Lefrançais Lalande, matemàtic i astrònom francès (m. 1807).[10]
- 1767, Braintree, actualment Quincy, Massachusetts, Estats Units: John Quincy Adams, advocat i polític. 6è President dels Estats Units (m. 1848).[11]
- 1846, Stuttgart: Anna Mehlig-Falk, pianista, deixebla de Franz Liszt (m. 1928).[12]
- 1862, Londres: Liza Lehman, cantant i compositora d'òpera anglesa, coneguda per les seves composicions vocals (m. 1918).[13]
- 1885, Le Mans (França): Roger de La Fresnaye, pintor cubista francès (m. 1925).[14]
- 1903, Nàpolsː Ebe Stignani, màxima mezzosoprano de la seva època a Itàlia (m.1974).[15]
- 1916, Atherton, Austràlia: Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, físic soviètic, Premi Nobel de Física de 1964 (m. 2002).[16]
- 1923, Kolín: Ludmila Dvořáková, soprano txeca (m. 2015).[17]
- 1930, Nova York (EUA): Harold Bloom, crític literari, Premi Internacional Catalunya 2002.
- 1941, Badajoz: Rosa Morena, cantant i actriu espanyola.
- 1943:
- Roma, Itàlia: Luciano Onder periodista, presentador televisiu i divulgador científic, italià.
- Scranton, Pennsilvània (EUA): Howard Gardner, psicòleg americà conegut per la seva teoria de les intel·ligències múltiples.
- 1944, Mérida, (Veneçuela): Alba Quintanilla, compositora, arpista, clavicembalista, pianista, directora i pedagoga veneçolana.[18]
- 1956, Meridian, Mississipi, Estats Units: Sela Ward, actriu estatunidenca.
- 1959, Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Suzanne Vega, cantant estatunidenca.[19]
- 1968, Liorna, Itàlia: Camelia Liparoti motociclista italiana de ral·lis especialitzada en quads.[20]
- 1996 - Jamaica: Jacob Romero Gibson, actor jamaicà.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1966 - Barcelona: Dolors Frau i Julià, mezzosoprano catalana (n. 1882).[21]
- 1983 - els Monjos, Alt Penedès: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.
- 1999 - Barcelona: Pere Duran i Farell, enginyer i empresari català, va introduir a Catalunya i a l'estat Espanyol el gas natural (n. 1921).
- 2000 - València: Francesc Ferrer Pastor, lexicògraf valencià.
- 2019 - Barcelona, Barcelonès: Pepita Pardell Terrade, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana (n. 1928).[22]
- 2021 -
- La Vall d'en Bas, La Garrotxaː Ramon Basiana i Vers, dirigent esportiu català. Va ser president de la Federació Catalana de Patinatge entre 2002 i 2021 (n. 1957).[23]
- Berga, el Berguedàː Jordi Cussà i Balaguer, escriptor, traductor i actor català.[24]
- Resta del món
- 969 - Kíivː Olga de Kíiv, aristòcrata varega de la Rus de Kíev venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa (n. 879).[25]
- 1766 - Aranjuezː Isabel Farnese, reina d'Espanya pel seu matrimoni amb Felip V (n. 1692).[26]
- 1768 - Madrid: José de Nebra Blasco, organista i compositor aragonès (n. 1702).
- 1909 - Washington DC (EUA):Simon Newcomb, astrònom estatunidenc d'origen canadenc (n. 1835).[27]
- 1920 - Madrid: Eugènia de Montijo, darrera emperadriu dels francesos (n. 1826).[28]
- 1936 - San Salvador, El Salvadorː Prudencia Ayala, escriptora, activista social i política salvadorenca (n. 1885).[29]
- 1937 - Hollywood: George Gershwin, compositor estatunidenc (n. 1898).
- 1959 - Newport Beach, Califòrnia, Estats Units: Victor McLaglen, actor britànic i estatunidenc.
- 1964 - Mar Negra: Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (n. 1900).[30]
- 1973 - Nova York, Estats Units: Robert Ryan, actor estatunidenc.
- 1974 - Danderyd (Suècia): Par Lagerkvist, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de 1951 (n. 1891).[31]
- 1976 - Bogotà, Colòmbia: Francisco de Asís León Bogislao de Greiff Häusler, més conegut com a León de Greiff, va ser un dels més destacats poetes del segle xx a Colòmbia (n. 1895).[32]
- 1983 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica: Ross Macdonald novel·lista canadenc-estatunidenc.
- 1989 -
- Lima (Perú): Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (n. 1900).[33]
- Steyning, West Sussex: Laurence Olivier, actor, director teatral i productor britànic (n. 1907).[34]
- 1990 - Xangai (Xina): Sun Yu, actor, guionista i director de cinema xinès (n. 1900).[35]
- 2023 - Brno, Milan Kundera, escriptor txec (n. 1929).
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial de la Població
- Flandes - Festa nacional de la regió flamenca
- Dia Internacional de Reflexió i Commemoració del Genocidi de Srebrenica de 1995[36]
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Benet de Núrsia, fundador; Pius I, papa (155); Marciana de Cesarea, màrtir (ca. 300); Marcià d'Icònium, màrtir (s. III-IV); Lleonci II de Bordeus, bisbe (570); Drostan de Deer, monjo (s. VI); Plàcid de Disentis, màrtir (s. VII); Hildulf de Trèveris, bisbe (ca. 700); Abundi de Còrdova, màrtir (854); Olga de Kíev, princesa (869); Kjeld de Viborg, canonge (1150); Anna An Xinzhi, Maria An Guozhi, Anna An Jiaozhi, Maria An Lihua, màrtirs (1900).
- Beats: Bertran de la Gran Selva, abat (1149); Thomas Benstead, i Thomas Sprott, preveres màrtirs (1600); Rosalie-Clothilde Bès, Marie-Elisabeth Pélissier, Marie-Claire Blanc, i Marie-Marguerite de Barbegie d'Albarède, màrtirs (1794).
- Sants no inclosos al Martirologi: Sabí i Cebrià d'Antigny, màrtirs (s. V); Alberic de Savigny, abat (s. XII, però probablement inexistent).
- Venerables Raquel, matriarca d'Israel; Caterina Coromina, vídua i fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Anton Muller.
- Venerats a l'Orde del Cister: sant Alberic de Savigny, abat (s. XII), però amb dades errònies als Menologis.
Església Ortodoxa Armènia
[modifica]- 22 Margats (correspon al 28 de juny del calendari julià): sants Eustoqui, Urbà, Proba, Lol·lus i Gaià d'Ancira, màrtirs.
Església Copta
[modifica]- 4 Abib: translació de les relíquies dels sants Cir el Pobre, màrtir, i Joan el Pobre, monjo d'Edessa.
Església Ortodoxa Síria (segons el calendari gregorià)
[modifica]- Sants: Pere apòstol, màrtir; Pau de Tars, apòstol; Aca d'Arzon, bisbe; Teodora, emperadriu (548); Simeó de les Olives (Xemun D'zaite) (734).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 24 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 28 de juny del calendari julià.
- Sants: Serè, Plutarc, Heràclides, Heró, Raisó i màrtirs d'Alexandria (202); Cir el Pobre i Joan el Pobre, màrtirs a Canopus (311); Senufi el Portaestendard (segle iv); Pau el Metge de Corint, monjo (s. VII); Sena de Tauromenia; Xenofont de Robeika (1262); Sergi i Hermann de Valaamo (ca. 1353); Vasilij, diaca màrtir († 1918); Sebastiana, monja màrtir (1938); Grigori, diaca màrtir (1940); Josif i companys màrtirs; Màrtirs de Dabrobonij i Mileševo.
Església Ortodoxa Grega
[modifica]- Sants Donat de Líbia, màrtir; Macedònies, màrtir; Pàpies, màrtir (ca. 300); Magnus, monjo; Tres Màrtirs de Galàcia; Setanta Màrtirs d'Escitòpolis; Sergi el Mestre, monjo a Nicomèdia (segle ix); Ulcià, monjo, i Moisès, abat.
Església Ortodoxa de Geòrgia
[modifica]- Sant Jordi del Mont Atos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).
Esglésies luteranes
[modifica]- Sant Benet de Núrsia, fundador, pare del monaquisme occidental; Església Evangèlica d'Alemanya: Renata de Ferrara, promotora de la Reforma (1575).
Esglésies anglicanes
[modifica]- Sant Benet de Núrsia, fundador, pare del monaquisme occidental.
Notes
[modifica]- ↑ «Una EEABB amb més de 100 anys». Universitat Politècnica de Barcelona. [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ «Cómo fue la masacre de Srebrenica por la que fue condenado por genocidio Radovan Karadzic» (en castellà). BBC News, 25-03-2016. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «La repressió franquista. Lluïsa Xifré Morros». Memorial del Baix Llobregat. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «La Barceloneta guanya un nou espai públic al carrer de Balboa, el Jardí Antònia Vilàs». Ajuntament de Barcelona. Servei de Premsa. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Mercè Canela i Garayoa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Forteza Oliver, Miquela». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans, Actualització: 06/06/2016. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «Entrevista a Marina Gatell». A cel obert Comunicació, 01-01-2017. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Luis de Góngora y Argote | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean François Marmontel» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «John Quincy Adams | Biography, Facts, & Presidency» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Project, History of Music. Celebrities in El Dorado: 1850-1906 (en anglès). Works Projects Administration, Northern California, 1940.
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en anglès). McFarland, 2016-08-04. ISBN 978-1-4766-2361-0.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Roger de La Fresnaye» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Landini, Giancarlo. «STIGNANI, Ebe» (en italià). Treccani. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1964» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Humphreys, Garry, "Ludmila Dvorakova: Renowned Czech soprano who revelled in Wagner and sang leading roles from the Met to Covent Garden", The Independent, Aug 6, 2015.
- ↑ Ficher, Miguel, 1922-2011.. Latin American classical composers : a biographical dictionary. 2a edició. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2002. ISBN 978-1-4616-6911-1.
- ↑ Larkin, Colin. The Encyclopedia of Popular Music (en anglès). Omnibus Press, 2011-05-27. ISBN 978-0-85712-595-8.
- ↑ «2014 FIM Women's Cross-Country Rallies World Cup». Fédération Internationale de Motocyclisme. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ «Dolors Frau i Julià | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Pepita Pardell i Terrade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Martí, Joan. «El món de l'esport plora la mort del president de la federació catalana Ramon Basiana». [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Marimon Molas, Sílvia. «Mor l'escriptor Jordi Cussà, una ànima lliure que va trencar esquemes». Ara, 11-07-2021. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ Barreiro, Néstor. «Olga de Kiev, la santa patrona de los justicieros por mano propia» (en castellà). Clarín, 16-08-2023. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ «Isabel de Farnese, la parmesana». Sàpiens. [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ «Simon Newcomb | American astronomer and mathematician» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «La última emperatriz francesa, Eugenia de Montijo (1826-1920)». Mujeres en la historia, 17-03-2011. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Quién es Prudencia Ayala, la primera mujer en América Latina que aspiró a la presidencia de un país y a la que tildaron de loca» (en castellà). BBC News Mundo.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Maurice Thorez» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1951» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «León de Greiff | Colombian poet» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Perú cumple 27 años sin Magda Portal, su 'primera poetisa'». Notimérica. Europa Press, 11-07-2016. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Laurence Olivier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ Delauney, Guy. «UN declares 11 July Srebrenica massacre remembrance day» (en anglès britànic). BBC, 24-05-2024. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «Kalender - 11. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:11 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 11 de juliol