Vés al contingut

Carlos Tobar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarlos Tobar
Biografia
Naixement1854 Modifica el valor a Wikidata
Quito (Equador) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors de l'Equador
22 setembre 1911 – 5 març 1912
Membre del gabinet: Emilio Estrada
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central de l'Equador Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Carlos Rodolfo Tobar i Guarderas (Quito, 4 de novembre de 1853-Barcelona, 19 d'abril de 1920) fou un escriptor, catedràtic, polític i diplomàtic equatorià.[1]

Fill de Manuel Tobar y Lasso i Francisca Guarderas Villacís, tots dos de famílies tradicionals de Quito, es va doctorar en medicina a la Universitat Central de l'Equador l'any 1880, de la qual posteriorment va ser degà de la Facultat de Filosofia i rector en dues ocasions.[1] Va tenir una àmplia trajectòria diplomàtica i exercí d'ambaixador de l'Equador a l'Argentina, Espanya i a la Societat de Nacions.[2] L'any 1904, actuant com a Ministre Plenipotenciari, al Brasil, li va correspondre signar el Tractat Tobar-Rio Branco entre el Brasil i l'Equador, condicionat al final del conflicte amb el Perú.[3] Va ser l'autor de l'anomenada Doctrina Tobar.[1][4]

El 1912, després de l'assassinat d'Eloy Alfaro i Julio Andrade es va instal·lar a Barcelona, fins a la seva mort. Va ser membre de l'Acadèmia Equatoriana de la Llengua i de la Reial Acadèmia de la Història.[1]

Obres publicades

[modifica]
  • De todo un poco. Universidad Central del Ecuador. Quito.
  • Brochadas. Imprenta del Gobierno. Quito, 1885.
  • Más brochadas: Malos dibujos - Tres discursos. Imprenta de Luis Tasso Serra. Barcelona, 1888.
  • Breves consideraciones acerca de educación: conferencia leída el 19 de abril de 1898 en la Sección de Ciencias Antropológicas y Sociológicas del Congreso Científico Latino-Americano de Buenos Aires. Imprenta de la Universidad Central. Quito, 1902.
  • Consultas al diccionario de la lengua: Algo que le falta en el Vocabulario académico y de lo que sobra en el de los ecuatorianos, etc.. Imp. Atlas Geográfico de Alberto Martín, Barcelona, 1907.
  • Quand viendra la paix. 1918.
  • Timoleón Coloma. Editorial El Conejo. Quito, 1984.
  • Relación de un veterano de la Independencia. Casa de la Cultura Ecuatoriana: Campaña Nacional Eugenio Espejo por el Libro y la Lectura. Quito, 2002. ISBN 9978-92-218-0, ISBN 9789978922187

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 ; Neira; Picicci; Rodríguez-Arenas La novela ecuatoriana del siglo XIX (en castellà). Doral, Estats Units: Stockcero, Inc., 2012, p. 250, pp. 127-155.  ISBN 1934768529, ISBN 9781934768525
  2. Tobar, Carlos Rodolfo (1853-1920). 
  3. Avilés Pino, Efrén. «Tratado Tobar – Río Branco». [Consulta: 21 juny 2020].
  4. Borja, Rodrigo. «Doctrina Tobar» (en castellà). [Consulta: 27 juliol 2023].