Carlos de Castellarnau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r setembre 1977  (47 anys)Tarragona |
| Formació | Escola Superior de Música de Catalunya (2006–2010) Institut de recherche et coordination acoustique/musique Universitat de París 8 Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, guitarrista |
| Professors | Ramon Humet i Coderch, Stefano Gervasoni, Helmut Lachenmann, Salvatore Sciarrino, José María Sánchez-Verdú, Hèctor Parra i Esteve i Aureliano Cattaneo |
| Premis | |
| Lloc web | cdecastellarnau.com |
      
| |
Carlos de Castellarnau (Tarragona, 1 de setembre de 1977) és un compositor i guitarrista català.
Es va introduir en el món de la música com a autodidacta. El 2002 va començar a aprendre a tocar la guitarra clàssica al Conservatori de Vila-seca i es va iniciar la composició amb Ramon Humet.[1] Tot seguit, del 2006 al 2010 va cursar el grau de composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya, amb Agustí Charles.[2] A continuació, va estudiar un màster de Creació Musical a la Universitat París 8.[3] Posteriorment, ha assistit a diverses classes magistrals amb compositors destacats com Stefano Gervasoni al Conservatori de París,[4] Helmut Lachenmann, Salvatore Sciarrino, José María Sánchez-Verdú, Hèctor Parra i Aureliano Cattaneo.[2]
També va fer els Cursos I i II d'Informàtica Musical a l'Institut de recherche et coordination acoustique/musique.[4] El curs 2018-19 va ser artista resident de l'Académie France de la Casa de Velázquez a Madrid,[5] on va dur a terme el projecte de teatre musical Struwwelpeter, cuentos crueles al oído, que gira entorn del costat grotesc de la música.[3] El 9 de febrer del 2018, va estrenar Ar’ab la forsa del freis al Gran Teatre del Liceu, una obra interpretada amb el contratenor Oriol Rosés i els clarinetistes Manuel Martínez Mínguez i Javier Vilaplana en la qual aprofundeix en la vida amorosa plena de desgràcies del trobador occità Raimon de Miraval.[6] El 28 de novembre del 2021, va conduir juntament amb la pedagoga musical Cristina Cubells el taller de creació musical infantil Itinerantes a l'Escola Municipal de Música de La Nava de Santiago, a Extremadura.[7]
El setembre del 2010, va ser seleccionat per a les Jornades per a Joves Compositors en el 48è Encontre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. El 2011, va esdevenir finalista a l'ALEA III Composition Competition of Boston per l'obra Amnios, per a sextet instrumental.[1] El 2012, va guanyar la X edició del Premi Internacional Joan Guinjoan per a Joves Compositors amb la peça Intervallum Mundi Motus (2011).[2] Aquell mateix any va ser finalista al IV Synthermia Composition Competition i va aconseguir el segon premi del Premio di Trieste.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Carlos de Castellarnau guanya el Premi Internacional Joan Guinjoan». Revista Musical Catalana, 02-02-2012. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El compositor tarragoní Carlos de Castellarnau guanya el Premi Internacional Joan Guinjoan». Tarragona Ràdio, 23-01-2012. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «COMA’21: Mesa redonda» (en castellà). Institut Francès de Madrid. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «El Ensemble Contemporáneo Orquesta de Cadaqués estrena obras de Jorge Fernández Guerra, Carlos de Castellarnau y Giovanni Bertelli» (en castellà). Doce Notas, 23-04-2019. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «Música contemporánea e instituciones académicas europeas» (en castellà). RTVE, 28-04-2019. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «Torna el cicle de concerts 'Off Liceu' el proper 9 de febrer». El Gerió Digital, 02-02-2018. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «El taller de creación musical 'Itinerantes' llega este domingo a La Nava de Santiago» (en castellà). Europa Press, 25-11-2021. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «Babel Scores». [Consulta: 29 abril 2019].