Carlota de Mèxic
 Carlota de Mèxic, per Franz Xaver Winterhalter | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Marie Charlotte Amélie Augustine Victoire Clémentine Léopoldine María Carlota Amalia Augusta Victoria Clementina Leopoldina 7 juny 1840  Laken (Bèlgica) |
| Mort | 19 gener 1927 (86 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Causa de mort | pneumònia |
| Sepultura | Cripta Reial de Laeken |
| Emperadriu de Mèxic | |
| 10 d'abril de 1864 – 15 de maig de 1867 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Altres | |
| Títol | Emperadriu (1864–1927) Arxiduquessa (1857–1927) Princess of Belgium (en)  (1840–1927)Reina consort |
| Família | Dinastia Saxònia-Coburg-Gotha Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Maximilià I de Mèxic (1857–valor desconegut) |
| Pares | Leopold I de Bèlgica Lluïsa d'Orleans |
| Germans | Louis-Philippe de Belgique Leopold II de Bèlgica Felip de Bèlgica Georges-Frédéric, baron von Eppinghoven Arthur von Eppinghoven fill mort von Sachsen-Coburg und Gotha |
Signatura .jpg) | |
.svg&lang=ca) | |
 | |
Charlotte de Bèlgica o Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) fou Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial, dipositària de la resta de títols inherents als membres de la Casa de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de Saxònia-Coburg Gotha, arxiduquessa d'Austria, duquessa de Saxònia i esposa del Vice-Rei dels Llombards i de Venècia i emperadriu de Mèxic.[1][2]
Història
[modifica]Nascuda al Palau de Laeken, als afores de Brussel·les, el dia 7 de juny de l'any 1840, filla del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans. Carlota era neta per línia paterna del príncep Francesc Frederic de Saxònia-Coburg-Saafeld i de l'Augusta de Reuss zu Ebersdorf i per línia materna del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies.
El dia 27 de juliol de 1857 es casà a Viena, a l'edat de 17 anys, amb l'arxiduc Maximilià d'Àustria, fill de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de la princesa Sofia de Baviera.
Després de viure a Mèxic amb el seu marit la pressió dels revolucionaris mexicans, viatjà a Europa per a obtenir suports, però fou debades. Carlota fou retinguda per la seva família a Europa a causa de l'empitjorament de la situació política a Mèxic, cosa que feu agreujar encara més la seva inestabilitat mental. L'afusellament del seu marit Maximilià I de Mèxic el 19 de juny del 1867 per Benito Juárez no feu altra cosa que abocar-la definitivament a la malaltia mental que ja patia i que arrossegà la resta de la seva vida.
Notes
[modifica]- Prince Michael of Greece; The Empress of Farewells - The Story of Charlotte, Empress of Mexico, New York 1998.
- del Paso,Fernando: Noticias del Imperio. México 1987
- Bibesco, Princesse Marthe: Charlotte et Maximilien. París 1962.
- Castelot, André: Maximiliano y Carlota. La Tragedia de la Ambición. México 1985.
- Corti, Conte Egon Caesar: Maximilian und Charlotte von Mexiko. Nach dem bisher unveröffentlichten Geheimarchive des Kaisers Maximilian und sonstigen unbekannten Quellen. 2 Vols. Zurich, Leipzig, Viena 1924.
- Corti, Conte Egon Caesar: Maximilian von Mexiko. Die Tragödie eines Kaisers. Francfort del Meno 1953.
- Desternes, Suzanne; Chandet, Henriette: Maximilien et Charlotte. París 1964.
- Gómez Tepexicuapan, Amparo: "Carlota en México." En: Igler, Susanne; Spiller, Roland (eds.): Más nuevas del imperio. Estudios interdisciplinarios acerca de Carlota de México. Francfort del Meno 2001. (=Erlanger Lateinamerika-Studien. 45). p. 27-40.
- Miguel de Grecia: La Emperatriz del Adiós. El trágico destino de l'emperador Maximiliano y su mujer Carlota. Barcelona 2000.
- Harding, Bertita: Phantom Crown. The story of Maximilian and Carlota of Mexico. 3a edición. México 1967 [1935].
- Haslip, Joan: The Crown of Mexico: Maximilian and his Empress Carlota. 2a edición. Nueva York 1972.
- Hyde, Montgomery H.: Mexican Empire. The history of Maximilian and Carlota of Mexico. Londres 1946.
- Igler, Susanne: Carlota de México. México 2002. (=Grandes Protagonistas de la Historia Mexicana) [segunda edición: 2006].
- Igler, Susanne: De la intrusa infame a la loca del castillo: Carlota de México en la literatura de su 'patria adoptiva'. Frankfurt: Peter Lang 2007 (Studien und Dokumente zur Geschichte der Romanischen Literaturen, 58).
- Kerckvoorde, Mia: Charlotte. La passion et la fatalité. París 1981.
- Maria y Campos, Armando: Carlota de Bélgica. La infortunada Emperatriz de México. México 1944.
- Praviel, Armand: La vida trágica de la emperatriz Carlota. Buenos Aires 1937.
Referències
[modifica]- ↑ Biografía de Charlotte (1840-1927)
- ↑ «Imperial House of Mexico». Arxivat de l'original el 2005-03-05. [Consulta: 22 gener 2010].
