Vés al contingut

Carlotta Ferrari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarlotta Ferrari
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1830 Modifica el valor a Wikidata
Lodi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, compositora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiuseppina Strepponi i Alberto Mazzucato Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 56c61556-f938-4630-ab23-a89b59e1c064 IMSLP: Category:Ferrari,_Carlota Modifica el valor a Wikidata

Carlotta Ferrari (Lodi, Llombardia, 27 de gener de 1830 - Bolonya, Emília-Romanya, 22 de novembre de 1907) fou una compositora i poeta italiana.[1][2]

Formació

[modifica]

Ferrari va estudiar piano i cant amb Giuseppe Strepponi i Angelo Panzini, després continuà la seva formació amb els professors Nava i Antonio Angeleri i fou deixebla de composició amb Alberto Mazzucato al Conservatori de Milà. Es graduà el 1850.[3][1]

Obra musical

[modifica]

Els anys 1854 i 1856, respectivament, ja havia publicat amb l'editorial Ricordi una Salve Regina i una sèrie de sis melodies per a veu i piano. Després, no només va compondre obres de més envergadura, sinó que també va aconseguir representar-les diverses vegades, cosa que implicava dificultat en el cas d'una dona en el món musical del segle xix i encara més en el cas de la posada en escena d'una òpera.[3]

Adquirí gran reputació per les seves òperes Ugo (1857), Sofia (1866) i Eleonora d'Arorea (1871); a més, va compondre una Missa solemne, una cantata i un Rèquiem que li encarregà el govern de Torí per a l'aniversari de la mort del rei Carles Albert, alguns himnes i composicions de cambra per a veu i piano.[2][3]

Al 1875 es traslladà a la ciutat de Bolonya, on es va dedicar a l'ensenyament privat de música a la ciutat.[1]

Es conserva una Memoria documentata sulle mie opere musicali (dins del volum Versi e prose, III, Bologna 1879)[1]

Obra poètica

[modifica]

Va publicar les seves primeres composicions a la Gazzetta di Lodi. Després van aparèixer a moltes altres revistes, com La Donna, Rivista Contemporanea, L'Istitutore, Letture família, o Aurora. El seu poema en deu cants Dante Alighieri, de 1867, li va valer el 1889 la presidència a Florència del comitè de dones pel sisè centenari de la mort de Beatrice Portinari.[1]

Com a poeta se li deu:

  • Le prime poesie, Lodi (1853)
  • Nuove liriche, Lodi (1857)
  • Dante Aligheri, poema (1867)
  • Versi e prosi, Bolonya (1878)
  • Rime sculte, Bolonya (1891)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «FERRARI, Carlotta» (en italià). Dizionario Biografico Trecanni. [Consulta: 27 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Ferrari, Carlotta (1837–1907)». Encyclopedia.com. [Consulta: 27 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Camera, Marco Emilio. «Carlotta Ferrari poetessa e musicista». Amici della musica A. Schmid. [Consulta: novembre 2020].

Bibliografia

[modifica]