Carme Arnau i Faidella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1944  (80 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora de la literatura, professor de literatura, professora d'universitat, filòloga, professora de castellà |
| Ocupador | Universitat de Torí, professora de castellà, professor de literatura (1968–1970) |
Carme Arnau i Faidella (Barcelona, 16 de juliol de 1944) és una historiadora de la literatura catalana.[1] Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i va doctorar-se amb una tesi sobre Mercè Rodoreda.[2] Ha treballat en l'ensenyament i destaca per les seves obres d'investigació i crítica literària.
Obres destacades
[modifica]- Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda (1982)
- El mundo mítico de Gabriel García Márquez (1982)
- Marginats i integrats a la novel·la catalana (1987), Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1988
- Miralls màgics: aproximació a l'última narrativa de Mercè Rodoreda (1990), Premi Josep Vallverdú 1989
- Mercè Rodoreda. Una biografia (2007)
- Compromís i escriptura. Lectura d'«Incerta glòria» de Joan Sales (2003), Premi Joan Maragall 2002
- El paradís perdut de Mercè Rodoreda: una família de Sant Gervasi (2015)
Referències
[modifica]- ↑ «Carme Arnau i Faidella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biografia Carme Arnau | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 24 novembre 2019].