Carme Espona i Grau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1919  Torelló (Osona) |
| Mort | 2010 (90/91 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Carme Espona i Grau (Torelló, 13 de desembre de[1] 1919 - Barcelona, 16 de gener de 2010)[2][3] va ser una soprano catalana.
Iniciada en els ambients musicals de la Plana de Vic, es traslladà a Barcelona, on treballà com a locutora de Ràdio Associació de Catalunya, primer com a suplent, i, després, com a primera locutora.[4] Va participar a les Emissions de cara al públic, fetes pel teatre Olímpia de Barcelona.[1]
La seva primera formació va ser a les Carmelites i a les Dominiques. Per la següent formació va estudiar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, allà es va fomar molt amplament amb un enfocament en l'àmbit musical. Entre història de l'art, piano, musicologia i altres, va aprendre també idiomes com l'italià, el francés i l'alemany, que l'interessaven per poder cantar la seva passió, l'òpera. Mentrestant havia pogut entrar a treballar a Ràdio Associació de Catalunya, primer a la discoteca -on preparava amb detall les fitxes dels discs- i posteriorment com a locutora. Després de ser detinguda i posteriorment depurada per les autoritats franquistes, decidí dedicar-se únicament a la música.[1]
A Barcelona segui estudis de cant al Conservatori del Liceu, on va poder aprendre de la mezzo-soprano Dolors Frau, mestra important de fama internacional.[1] Continuà la seva trajectòria artística de cantant, de manera que l'any 1953 interpretà el paper principal, de Griselda, a l'estrena de l'òpera Canigó amb música del P. Antoni Massana seguint l'argument del poema homònim de Jacint Verdaguer, al Gran Teatre del Liceu.[5]
Per tal de millorar tècniques musicals es traslladà a Siena, Itàlia, on gaudí d'una beca d'Estudis i de Manteniment i va fer un curs a la Universitat.[1] També conegué el que seria el seu marit, el també cantant Vicenzo Costantini,[3] amb el qual realitzaren diverses gires oferint concerts i interpretant òpera al país italià. Una de les seves interpretacions més aclamades va ser dins l'obra Cavalleria Rusticana. Fins als anys 60 continuà actuant, tant a Catalunya com a Itàlia.[6]
Tornada a Barcelona, juntament amb el seu marit i el seu fill, exercí com a professora del Conservatori del Liceu, del qual ja havia estat alumna.[7] També s'establí com a professora particular de cant, amb nombrosos alumnes d'alt nivell, mantenint aquesta activitat fins a finals dels anys 90.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Espinosa i Mirabet, Sílvia. Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, p. 78-81. ISBN 9788472461000.
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 17-01-2010. [Consulta: 22 octubre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 El 9 Nou.cat "Mor a Barcelona la soprano Carme Espona, de Torelló" 18.01.2010
- ↑ "Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939" Tesi Doctoral de Sílvia Espinosa i Mirabet. UAB. Juliol 2008
- ↑ "La Vanguardia Española" 22-05-1953 Pàg. 20
- ↑ 6,0 6,1 «Mor a Barcelona la soprano Carme Espona, de Torelló». El 9 Nou, 18-01-2010. [Consulta: 22 octubre 2024].
- ↑ «Fundació del Conservatori del Liceu. La nostra història.». Arxivat de l'original el 2009-12-24. [Consulta: 17 gener 2010].