Carme Gombau i Vilasís
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1902 |
Mort | 18 abril 1991 (88/89 anys) Barcelona |
Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera, catedràtica |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Carme Gombau i Vilasís (1902 - Barcelona, 18 d'abril de 1991)[1] fou una cantant d'òpera[2] i professora de cant catalana.
Filla de Tomàs Gombau i Eulàlia Vilasís i Macaya.[3] Va estudiar música al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, amb Joan Lamote de Grignon i Josep Barberà. El 1930 es va traslladar a París a estudiar a l'École Normal de Musique i al Conservatori rus.[4] El 1933 va guanyar un concurs internacional de cant a Viena, i a partir d'aleshores va iniciar una important carrera als escenaris d'arreu d'Europa i d'Espanya. Entre els anys 1929 i 1937 va col·laborar assíduament en les vetllades de l'Associació Obrera de Concerts, fundada a iniciativa de Pau Casals. El 1934 va actuar en l'estrena al Gran Teatre del Liceu de l'òpera Euda d'Uriac (no fou l'estrena absoluta de l'obra), al costat d'Hipòlit Lázaro,[5] una obra amb música d'Amadeu Vives i lletra d'Àngel Guimerà.
Les seves actuacions al Liceu van continuar després de la guerra civil espanyola, sent l'última la de la temporada 1950-1951, quan va intervenir en Norma de Vincenzo Bellini i Parsifal de Wagner.[6]
En 1952 va formar part del Quartet Volcal Studium,juntament amb Bartomeu Bardagí, Maria Ambronia i Josep Guinart.[7]
També va col·laborar, entre altres, amb la Banda Municipal de Barcelona. Va ser professora de l'Escola Vidiella,[8] fundada per Carlota Giró a Barcelona després de la mort del pianista Carles Vidiella.[9] Més tard va ser professora de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu.[10]
Discografia
[modifica]Va intervenir en els següents enregistraments:
- Los Gavilanes, de Jacinto Guerrero. Regal, LREG 8.022, 1967. Intèrprets: Josep Simorra, Maria Espinalt, Dolors Torrentó, Dídac Monjo, Carme Gombau, Orquestra Simfònica d'Espanya, direcció de Rafael Ferrer.[11]
- La Generala, d'Amadeu Vives. EMI Odeon, 1962. Intèrprets: Asunción Serra, Pilar Tello, Maria Espinalt, Jerónimo Vilardell, Estanis Tarin, Dolors Torrentó, Carme Gombau, Orquestra Simfònica d'Espanya, direcció de Rafael Ferrer.[12]
- La vida breve, de Manuel de Falla. RCA Victor Red Seal, 1954. Intèrprets: Victoria de Los Ángeles, Josep Simorra, Carme Gombau, Emilio Pava i altres, direcció d'Ernesto Halfter.
Referències
[modifica]- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 19-04-1991, pàg. 30.
- ↑ Al llarg de la seva carrera va cantar papers d'òpera per a soprano i papers per a mezzosoprano. En una publicació de 1952 se la defineix també com a contralt.
- ↑ «esquela de Eulalia Vilasís Macaya». La Vanguardia, 10-09-1953, pàg. 12.
- ↑ «La cantatriu Carme Gombau». La Publicitat, 01-08-1931, pàg. 3.
- ↑ «Teatro del Liceo». Ritmo, Any VI Número 84, 15-04-1934, pàg. 10.
- ↑ «Liceo - Reposición de "Parsifal"». La Vanguardia, 08-02-1951, pàg. 2.
- ↑ Menéndez Aleyxandre, Arturo «Conciertos». Ritmo, Any XXII Número 243, 01-04-1952, pàg. 15.
- ↑ «Escola Vidiella». Veu de Catalunya, 26-05-1935, pàg. 8. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2017 [Consulta: 16 d’agost 2017]. Arxivat 16 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona». Universitat de Barcelona, 16-02-2010. [Consulta: 16 agost 2017].
- ↑ «Conservatori Superior del Liceu - Cantants». conservatori-liceu.es. Arxivat de l'original el 29 de maig 2006. [Consulta: 16 agost 2017].
- ↑ «Jacinto Guerrero - Los Gavilanes». Discogs. [Consulta: 16 agost 2017].
- ↑ «La Generala». Discogs. [Consulta: 16 agost 2017].
Enllaços externs
[modifica]- «Carme Gombau» L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 agost 2017].