Vés al contingut

Carme Maristany Montal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarme Maristany Montal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1912 Modifica el valor a Wikidata
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort2013 Modifica el valor a Wikidata (100/101 anys)
Palamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista Modifica el valor a Wikidata

Carme Maristany (Mataró, 1912 - Palamós, 2013) va ser una activista cultural, artística i social, va estudiar la carrera de piano al Conservatori del Liceu, i d'infermeria a l'Hospital Clínic, ambdós a Barcelona. Autodidacta en Belles Arts, va treballar la pintura, aquarel·la, ceràmica, gravat sobre linòleum i escultura en terracota i bronze.

Al Port de Pollença va conèixer els pintors Roch Minué i Anglada Camarasa. Sota la seva influència, des de 1947, va començar a dedicar-se a la pintura.

A Palamós L’any 1965, va cofundar el Cercle Artístic de Palamós. L’any 1975, va fer de professora de dibuix i pintura a la Casa del Mar, i va crear la Fira Nadalenca (@firanadalenca). El 5 de març de 1999 va cofundar la Fundació VIMAR (Vilagran-Maristany) [1] que porta la gestió econòmica de tots els pisos tutelats de la comarca del Baix Empordà. L’any 2010 es va editar la primera edició del catàleg C. Maristany.[2] L'any 2020 es va editar la segona edició del llibre C. Maristany, de dos-cents exemplars, que es donarien juntament amb nou quadres, pintures a l'oli, a la Fundació Vilagran Maristany, VIMAR amb seu a Sant Antoni de Calonge.

Els seus treballs han estat adquirits per col·leccionistes privats d’Europa, d’Amèrica, per institucions públiques i per particulars.

Per la seva trajectòria social i cultural l'Ajuntament de Palamós li atorgà l'Escut d'Argent i la Medalla d'Or de la Vila a més de dedicar-li una plaça a la mateixa Vila de Palamós.[3]

Referències

[modifica]
  1. «INICI». [Consulta: 4 desembre 2024].
  2. «Carme Maristany by cedric mir - Issuu» (en anglès), 26-03-2010. [Consulta: 4 desembre 2024].
  3. Trillas, Joan «Un llibre per a la Vita». El Punt Avui, 17-01-2022.