Carme Plaja Asensi
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(2019) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 setembre 1950 (74 anys) Pals (Baix Empordà) |
Activitat | |
Ocupació | professora, hostalera |
Ocupador | Hostal Plaja (–2017) |
Membre de |
Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950) fou mestra i hostalera a Palafrugell.
Els seus pares es traslladen a Palafrugell quan tenia vui mesos l'edat i s'instal·len a la casa pairal del carrer Sant Sebastià. Va cursar estudis de Comerç a l'Escola Vedruna de Palafrugell i de llengua francesa a l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, on es va treure el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) i es va convertir en mestra de francès. Comença a exercir la seva professió als 25 anys a l'Escola Santa Teresa de Palafrugell i del 1978 al 1988 exercirà de mestra de francès a l'Escola Vedruna de Palafrugell.
Des de ben petita ajudava els pares a l'Hostal i va aprendre l'art de l'hostatgeria fins que al 1989, després de la proposta dels pares, decideix continuar el negoci familiar dirigint l'Hostal Plaja fins a la seva jubilació l'any 2017.
Carme Plaja es va casar amb Jordi Ungé Ribas, de Castelló d'Empúries, l'any 1973. El matrimoni ha tingut dos fills, Jordi i Elisabet.
Orígens familiars
[modifica]Els Plaja eren maçons, que provenien de Fitor, del Mas Plaja. A mitjans del segle xix el seu negoci era l'explotació de grans extensions de suredes a Fitor i eren considerats, juntament amb la família dels Torroella, uns dels grans propietaris forestals de les Gavarres.[1]
L'any 1876, amb els guanys del suro, Joan Plaja Montserrat decideix establir-se a Palafrugell, comprant una antiga casa al carrer Sant Sebastià números 32-34, reformant-la i convertint-la amb la seva casa pairal.
Al 1939, després de la guerra, en Francesc Xavier Plaja, hereu del mas Plaja de Fitor i la seva esposa Leonor Rubau, decideixen vendre el mas i s'instal·len amb els seus 6 fills (5 noies i 1 noi, Joaquim Plaja Rubau, pare de la Carme) a la casa pairal de Palafrugell.[2]
Els pares de Carme Plaja, un cop casats, varen anar a viure a Pals amb la família de la mare, on va néixer Carme Plaja. A l'any 1950, quan Plaja tenia vuit mesos, es van traslladar a viure definitivament a la casa pairal de Palafrugell.
Història
[modifica]L'any 1958, Amparo Asensi Roig, mare de Carme Plaja, va decidir convertir la casa pairal en una pensió animada pels seus veïns, i propietaris de l'Hotel Costa Brava, que li llogaven habitacions degut a la gran demanda.[3] Al principi es va anomenar Casa de Huéspedes i més endavant va passar a anomenar-se Pensió Plaja.
La Pensió Plaja, més coneguda com a Can Plaja, va començar la seva activitat amb només 4 habitacions i el menjador de l'habitatge. Més tard, cap a l'any 1961, es van edificar 16 habitacions noves adjacents a l'edifici principal. Donaven al pati, on hi havia dos safareigs i un sortidor. També es va construir un nou menjador. L'hostal i la casa pairal estaven així separats, però la recepció va mantenir-se a l'entrada, que sempre ha conservat el seu estat primigeni.[3]
A Palafrugell, la consolidació del turisme va suposar el progressiu arraconament a un pla secundari en la indústria surera, veritable motor de l'economia local durant els últims dos-cents anys. En tan sols deu anys, entre 1950 i 1960, Palafrugell arribà a 9.134 habitants consolidant-se com a segon municipi de la comarca.[4]
El fill de Carme Plaja, Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza, continuen el negoci familiar. És la tercera generació de la família Plaja que gestiona l'hostal.[3]
El bar Sa Garoina
[modifica]L'any 1965, el pare de la Carme, va inaugurar el bar Sa Garoina, paret amb paret de l'hostal, on Carme també hi treballava juntament amb tota la família.
Referències
[modifica]- ↑ «L'Hostal Plaja de Palafrugell, un edifici emblemàtic». Revista del Baix Empordà, 9-2015.
- ↑ Bonal, Teresa; Sàbat, Núria «L'Estrella i can Plaja». GAVARRES 13. TAVERNES I HOSTALS, 2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Album de Records. Hostes i Hostals. Un segle d'hostatgeria a Palafrugell, Calella, Llafranc, Sant Sebastià i Tamariu (1875-1975). EDICIONS BAIX EMPORDÀ S.L., 2008.
- ↑ La gent de Palafrugell. Quaderns de Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona., 2003.