Vés al contingut

Carmela

Infotaula d'obra artísticaCarmela

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
CreadorJaume Plensa i Suñé Modifica el valor a Wikidata
Creació2015
Materialferro Modifica el valor a Wikidata
Mida450 (alçària) cm
Localització
Col·lecció
MunicipiSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Adreçacarrer de Sant Pere Més Alt Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.38722°N,2.17527°E / 41.38722; 2.17527

Carmela és una escultura de Jaume Plensa, situada davant del Palau de la Música Catalana, al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona.

Història i descripció

[modifica]

Inicialment hi devia estar instal·lada entre el 7 d'abril i mitjan setembre del 2016, però després d'una pròrroga fins a mitjan octubre, Plensa va dipositar-la a la ciutat de Barcelona per un termini de vuit anys.[1][2][3][a] L'obra, de ferro fos i de 4'5 m d'altura,[5] fou acompanyada per tres escultures més del mateix artista, que s'ubicaren a l'interior del Palau de la Música entre el 7 d'abril i el 16 maig de 2016. Es tracta de Sanna’s dream i Rui Rui’s dream, dues escultures de bronze de l'any 2014 instal·lades a la Sala Lluís Millet, i Silent music III, una escultura d'acer inoxidable pintat i pedres de marbre instal·lada al foyer de l'edifici.[b][5]

Carmela mostra el cap d'una adolescent i posa l'accent sobre el moment de trànsit que s'experimenta en deixer d'ésser una nena i passar a ser una dona adulta i tot proposant una reflexió al voltant del concepte que cada generació té de la idea de "clàssic".[1][5] De fet, el rostre és el d'una nena de Barcelona, a qui Plensa va fotografiar l'any 2013 —quan aquesta tenia 14 anys— i va escanejar per obtenir una imatge en tres dimensions del seu cap. Aquesta imatge, després del procés de manipulació, fou el punt de partida de l'obra final, un cap comprimit lateralment i força allargat que, malgrat tot, mostra una bellesa mediterrània, atemporal.[6] Les particularitats formals de l'obra fan que l'escultura canviï la seva aparença (des d'una peça en tres dimensions i ben proporcionada fins a una imatge pràcticament plana) segons el punt des d'on s'observi, un joc de deformació que evoca el procés que realitza la memòria humana quan emmagatzema els records.[7]

« Per a mi aquest procés és una fusió entre fotografia i escultura, entre allò efímer i allò etern; en definitiva, entre allò humà i allò diví. »
— Jaume Plensa[6]

Pel que fa a les escultures instal·lades a l'interior del Palau de la Música, les de la Sala Millet ja havien estat exposades al Museu d'Art Modern de Ceret l'estiu de 2015 i mostren els rostres de Sanna, una nena de Suècia, i de Rui Rui, una nena de Xangai. El diàleg silenciós entre ambdues figures era, segons Plensa, un homenatge als músics, aquells que millor coneixen què és el silenci, i era a la vegada una metàfora del gènere humà i la seva bellesa fugaç i canviant.[6] L'escultura del foyer mostra un cos humà fet a base de notes musicals i partitures, una referència als músics i l'alfabet comú amb el que treballen.[6]

El 2024 es va anunciar que l'escultura romandria com a mínim 8 anys més al seu emplaçament actual.[8]

Notes

[modifica]
  1. Estava previst que l'escultura es retirés de la via pública el 22 de setembre de 2016, però pocs dies abans d'iniciar-ne el desmuntatge va transcendir que l'Ajuntament de Barcelona havia iniciat negociacions amb l'artista per mantenir obra seva —ja fos aquesta escultura o una altra— a l'espai públic de la ciutat.[4]
  2. El foyer és l'estança que hi ha just abans del que són pròpiament les sales de concerts o els teatres. Podria considerar-se un sinònim de "vestíbul", però als edificis on s'hi interpreta música o s'hi representen arts escèniques és conegut comunament amb aquest mot, provinent del francès foyer (fogar).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Ribas Tur, Antoni «Quin Plensa volem?». Ara, 18-04-2016 [Consulta: 18 abril 2016].
  2. RIBAS, ANTONI «Jaume Plensa instal·la una escultura monumental davant el Palau de la Música». Ara.cat, 2016.
  3. Massot, Josep «‘Carmela’, la escultura de Plensa se queda ocho años en Barcelona». La Vanguardia, 21-10-2016.
  4. Palau, Maria «Tornem-hi: Plensa sí, Plensa no». El Punt Avui, 19-09-2016 [Consulta: 19 setembre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Jaume Plensa». Palau de la Música. Programació. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2016. [Consulta: 23 abril 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Playà Maset, Josep «Las esculturas de Jaume Plensa dialogan con el modernismo del Palau de la Música». La Vanguardia, 07-04-2016 [Consulta: 23 abril 2016].
  7. «Volem la 'Carmela'!». Vilaweb, 09-08-2016. [Consulta: 10 agost 2016].
  8. «L'escultura 'Carmela' de Jaume Plensa romandrà vuit anys més davant el Palau de la Música de Barcelona». Vilaweb, 04-10-2024. [Consulta: 7 octubre 2024].