Carmen Polo
Carmen Polo amb el seu marit, Francisco Franco, a la plaça de braus El Txofre (Sant Sebastià) el 1950. Fotografia de Vicente Martín conservada a la Kutxa Fototeka. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María del Carmen Polo y Martínez-Valdés 11 juny 1900 Oviedo (província d'Astúries) |
Mort | 6 febrer 1988 (87 anys) Madrid |
Causa de mort | broncopneumònia |
Sepultura | Grave of Francisco Franco at Mingorrubio Cemetery (en) , cementiri de Mingorrubio |
Altres noms | Carmen Polo |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | Esposa de Francisco Franco |
Activitat | |
Ocupació | primera dama |
Altres | |
Títol | Senyoriu de Meirás |
Cònjuge | Francisco Franco Bahamonde (1923–1975) |
Fills | Carmen Franco y Polo |
Germans | Zita Polo Martínez-Valdés |
Parents | Ramón Serrano Suñer, espòs de la germana |
Premis | |
|
María del Carmen Polo y Martínez-Valdés (Oviedo, Astúries, 11 de juny de 1900 - Madrid, 6 de febrer de 1988) va ser l'esposa del dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde. A la mort del seu marit va ser-li concedit el títol nobiliari de senyora de Meirás i la Grandesa d'Espanya.
Filla d'una família de la classe alta, es va casar amb Franco, tot i l'oposició inicial de la seva família, el 23 d'octubre de 1923[1] i tingueren una única filla. Maria del Carmen, Nenuca, l'any 1926. No sembla que exercís gaire influència en la política espanyola excepte en la designació de Carlos Arias Navarro com a primer ministre quan Franco estava bastant malalt.
Tanmateix, va ser la dona més influent a Espanya durant els 40 anys de dictadura. Són molt familiars les seves paraules "tú, Paco, cállate" expressades diverses vegades en públic. Gairebé sempre somreia i l'ocupaven actes semioficials com la inauguració d'escoles i d'hospitals.
La seva neta Maria del Carmen es va casar el 1972 amb Alfons de Borbó i sembla que Carmen Polo desitjava que la seva neta arribés a ser la reina d'Espanya, però Franco va elegir com a successor seu Juan Carlos de Borbón, i això ho impedí.
Bibliografia
[modifica]- GARRIGA, Ramón. La señora de El Pardo. Barcelona: Planeta, 1979.
- PRESTON, Paul. Palomas de guerra. Barcelona: Plaza&Janés, 2001.
Referències
[modifica]- ↑ Rueda, Andrés. Franco, el ascenso al poder de un dictador. Madrid: Nowtilus, 4 març de 2013, p. 92. «En muchas biografías aparece confundida la fecha de la boda, al poner unos biógrafos el día 16 y otros el 23. La verdadera fecha es la última, según aparece en el acta matrimonial.»