6 de febrer
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 328 dies per finalitzar l'any i 329 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1521 - Mallorca: empresonen Joanot Colom i altres dirigents agermanats, cosa que l'endemà hi provoca la revolta de les Germanies.
- 1946 - Granollers: es funda l'Editorial Alpina, especialitzada en cartografia i guies de muntanya d'utilitat pràctica i divulgativa.[1]
- 2005 - Todolella: moren 18 persones en un alberg per mala combustió d'estufes de butà.[2]
- 2017 - Barcelona: s'inicia el Judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
- 2022 - Burjassot: s'estrena la sèrie de televisió Després de tu, la primera de la història com a col·laboració coproduïda entre À Punt, TV3 i IB3.[3]
- Resta del món
- 1922:
- Washington DC: se signa el Tractat Naval de Washington per limitar la construcció de vaixells de guerra i evitar una cursa armamentista entre els països guanyadors de la Primera Guerra Mundial.[4]
- Ciutat del Vaticà: s'inicia el papat de Pius XI.[4]
- 2004 - Moscou, Rússia: un atemptat al metro, atribuït a independentistes txetxens, hi provoca una quarantena de morts i més d'un centenar de ferits.
- 2013 - Alemanya: s'hi funda el partit polític Alternativa per Alemanya.
- 2014 - Ceuta, Espanya: a la Tragèdia del Tarajal moren 15 persones originàries de l'Àfrica subsahariana i procedents del Marroc.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1754 - Maó, Menorca: Joan Chiesa Bagur, artista menorquí i un dels principals representants de l'escola de pintura de Maó iniciada pel seu pare, l'italià Giuseppe Chiesa Baratti (m. 1834).
- 1816 - Palma, Mallorca: Vicenç Cuyàs i Borés, compositor (m. 1839).
- 1858 - Barcelonaː Palmira Ventós, Felip Palma, escriptora catalana (m. 1916).[5]
- 1894 - Lleidaː Zoe Rosinach Pedrol, farmacèutica lleidatana, primera doctora en Farmàcia de l'Estat (m. 1973).[6]
- 1948 - Barcelona: Encarnació Sanahuja i Yll, prehistoriadora i arqueòloga catalana.[7]
- 1955 - Barcelona: Montserrat García Balletbó, metge i cirurgiana, especialista en tractaments biològics de regeneració dels teixits.
- 1971 - Reus: Elisabeth Cebrián Scheurer, Betty Cebrián, jugadora catalana de bàsquet professional.[8]
- 1979 - Reus: Laura Sánchez García, patinadora catalana que va competir les dècades de 1990 i 2000.[9]
- Resta del món
- 885 - Kyoto: Daigo, 60è emperador del Japó, (m. 930).[10]
- 1412 - Orleans, País del Loira, França: Joana d'Arc, heroïna francesa.
- 1452 - Lisboa, Regne de Portugal: Joana de Portugal i de Coïmbra, infanta i regent de Portugal (1471 - 1475).[11]
- 1465 - Bolonya: Scipione del Ferro, matemàtic italià, primer a resoldre l'equació cúbica (m. 1526).[12]
- 1608 - Lisboa, Portugal: António Vieira, escriptor, músic, capellà i orador portuguès de la Companyia de Jesús (m. 1697).[13]
- 1611 - Pequín: Emperador Chongzhen, setzè i últim emperador de la Dinastia Ming de la Xina (m. 1644).[14]
- 1612 - París: Antoine Arnauld, últim dels vint fills de la nissaga Arnauld, estudià lleis i teologia (m. 1694).[15]
- 1664 - Edirne: Mustafà II, soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 a 1703.[16]
- 1665 - Londres: Anna de la Gran Bretanya, reina de Gran Bretanya i Irlanda, última sobirana de la Casa dels Stuart (m. 1714).
- 1695 - Basilea, Suïssa: Nicolaus Bernoulli II, matemàtic suís (m. 1726).[17]
- 1730 - Múnic: Januarius Zick, pintor i arquitecte alemany (m. 1797).[18]
- 1748 - Ingolstadt, Electorat de Baviera, Sacre Imperi: Adam Weishaupt, professor de dret canònic i fundador de l'ordre dels "Illuminati".[19]
- 1834 - Ogulin, Croàcia: Ema Pukšec, soprano croata, també coneguda com a Ilma Murska.[20]
- 1845 - Londres: Florence May, pianista i musicòloga anglesa (m.1923).
- 1892 - Stoughton, Wisconsin (EUA): William Parry Murphy, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1934 (m. 1987).[21]
- 1898 - Madridː Magda Donato, periodista, dramaturga, narradora i actriu espanyola, exiliada a Mèxic (m. 1966).[22]
- 1903 - Chillán, Xile: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (m. 1991).
- 1905 - Krosno, Regne de Galítzia i Lodomeria: Władysław Gomułka, polític comunista polonès.
- 1912 - Múnic: Eva Braun, primera dama del Tercer Reich, esposa d'Adolf Hitler (m. 1945).[23]
- 1911 - Tampico (Illinois), Estats Units d'Amèrica: Ronald Reagan, polític estatunidenc, 40è president dels Estats Units (m. 2004).[24]
- 1913 - Londres (Anglaterra): Mary Leakey, paleontòloga i arqueòloga britànica (m. 1996).[25]
- 1917 -
- Budapest, Hongria: Zsa Zsa Gabor, actriu hongaresa nacionalitzada estatunidenca (m. 2016).[26]
- Marsellaː Éliane Plewman, agent francesa del servei secret britànic durant la Segona Guerra Mundial (m. 1944).[27]
- 1932 - París: François Truffaut, crític de cinema, director i actor francès, un dels iniciadors de la Nouvelle vague (m. 1984).
- 1945 - Nine Mile, Jamaica: Bob Marley, cantant de reggae.
- 1946 - Saint-Sauveur-des-Monts, Quebec: Kate McGarrigle, cantautora quebequesa (m. 2010).[28]
- 1950 - Los Angeles (Califòrnia): Natalie Cole, cantant, compositora, i intèrpret estatunidenca (m. 2015).[29]
- 1966 – Lancashire, Anglaterra: Rick Astley, cantant britànic.
- 1967 - Hiratsuka, Japó: Izumi Sakai, cantant pop japonesa, compositora i membre del grup Zard (m. 2007).[30]
- 1969 - Bellinzona, Suïssa: Massimo Busacca, àrbitre de futbol suís.
- 1975 - Kyoto: Tomoko Kawase, compositora de cançons, cantant, productora musical, actriu i model japonesa.
- 1982 - Londres: Alice Eve, actriu de cinema i televisió anglesa.[31]
- 1985 - estat de Florida, EUA: Prinzzess, actriu pornogràfica estatunidenca.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1253 - Nàpols: Berenguer de Castellbisbal, frare dominic i bisbe de Girona.
- 1814 - València: Josepa Domènica Català de Valeriola, aristòcrata valenciana.[32]
- 1903 - Olot: Marià Vayreda, escriptor i pintor català (n. 1853).
- 1996 - Alella: Maria Oleart i Font, Oleart de Bel, poetessa i narradora catalana (n.1929).[33]
- 2012 -
- Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.
- L'Alguer, Itàlia: Maria Chessa Lai, rimadora sarda en alguerès, i figura destacada de la cultura catalana a Sardenya (n. 1922).[34]
- 2014 - Barcelona: Tatiana Sisquella, periodista catalana (n. 1978).[35]
- 2018 - Barcelona: Montserrat Ros i Ribas, hel·lenista, editora i traductora catalana d'obres clàssiques, gregues i llatines (n. 1943).[36]
- Resta del món
- 1485 - Ferrara: Ludovico Carbone, poeta, orador, traductor i acadèmic italià.
- 1740: Climent XII, Papa de Roma.
- 1793 - París, França: Carlo Goldoni, dramaturg venecià (n. 1707).
- 1894 - París, França: Maria Deraismes, autora i pionera francesa dels Drets de la Dona (n. 1828).[37]
- 1896 - París: Julie Dorus-Gras, cantant d'òpera francesa (n. 1805).[38]
- 1899 - Skyren (Regne de Prússia, Imperi Alemany): Leo von Caprivi, general alemany, 2n Canceller d'Alemanya, càrrec que exercí entre els anys 1890 i 1894.
- 1902 - Neuilly-sur-Seine: Clémence Royer, erudita francesa autodidacta, traductora de Darwin, que escrigué d'economia, filosofia, ciència.[39]
- 1916 - León (Nicaragua): Rubén Darío, poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc.
- 1918 - Viena, Àustria: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (n. 1862).[40]
- 1929 - Madrid, Espanya: Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, reina d'Espanya i regent durant la minoria d'edat d'Alfons XIII (n. 1858).[41]
- 1947 - Cerro di Laveno, Varese, Itàlia: Luigi Russolo, inventor, pintor i compositor italià (n. 1885).[42]
- 1970 - Madrid: Gloria Giner de los Ríos, professora espanyola de la Institució Lliure d'Ensenyament (n.1886).[43]
- 1975 - Madrid, Espanya: Francisco Pierrá, actor espanyol (n. 1895).[44]
- 1981 - Madrid, Espanya: Frederica de Hannover, reina de Grècia, princesa de Hannover, Gran Bretanya i Irlanda (n.1917).
- 1989 - Greenwich, Connecticut, Estats Units: Barbara Tuchman, historiadora, periodista i escriptora nord-americana (n. 1912).[45]
- 1991 -
- Madrid: María Zambrano, professora, filòsofa i assagista espanyola (n.1904).[46]
- Lexington, Massachusetts (EUA): Salvador Luria, metge estatunidenc, d'origen italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (n. 1912).[47]
- 1993 - Nova York (EUA): Arthur Ashe ,fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units (n. 1943).[48]
- 1994 - Thousand Oaks, Califòrnia (EUA): Jack Kirby, autor de còmics, creador gràfic de personatges com Els Quatre Fantàstics, Capità Amèrica o Thor (n. 1917).
- 1995 -
- Madrid: Maruja Mallo, pintora surrealista gallega, considerada una musa de la Generació del 27 (n. 1902).[49]
- Viena: Mira Lobe, escriptora austríaca de més d'un centenar de llibres infantils (n. 1913).[50]
- 1998 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Carl Wilson, cantant, guitarrista i compositor nord-americà, membre cofundador dels Beach Boys (n. 1946).
- 2002 - Cambridge (Anglaterra): Max Ferdinand Perutz, químic britànic d'origen austríac, Premi Nobel de Química de l'any 1962 (n. 1914).[51]
- 2011 - París: Andrée Chedid, escriptora francesa d'origen cristià libanès (n. 1920).[52]
- 2012 -
- South Bend (Indiana), Estats Units: Janice E. Voss, enginyera i astronauta estatunidenca de la NASA (n. 1956).[53]
- Pacific Palisades, Califòrnia: Norma Merrick Sklarek, arquitecta afroamericana (n. 1926).[54]
- 2013 - Maineː Betty Twarog, bioquímica estatunidenca que trobà serotonina en el cervell dels mamífers (n. 1927).[55]
- 2015 - París, França: Assia Djebar, escriptora, cineasta i professora universitària algeriana (n. 1936).[56]
- 2019 - Göttingen (Alemanya): Manfred Eigen, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1927).[57]
- 2023 - Praga: Květa Pacovská, pintora, escultora i il·lustradora txeca (n. 1928).[58]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Vint-i-sis màrtirs de Nagasaki (Pau Miki, prevere jesuïta japonès; Pere Baptista, Martí de l'Ascensió, Francesc Blanco i Francesc de Sant Miquel, etc.); Dorotea de Cesarea, verge i màrtir a Capadòcia; Dorotea d'Alexandria, santa possiblement inexistent i Teòfil d'Alexandria, màrtir; Amand de Maastricht, bisbe; Vedast d'Arras, bisbe (Waast o Gastó d'Arras); beat Alfonso Maria Fusco, fundador de les baptistines; Foci I de Constantinoble (només a l'Església ortodoxa).
- Festa del Sant Misteri de Cervera.
- Dia internacional contra la mutilació genital femenina
Referències
[modifica]- ↑ «Editorial Alpina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Divuit persones moren en un alberg de la Todolella». TV3 a la carta, 07-02-2005. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2011. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Maceda, Víctor «‘Després de tu’, una sèrie de qualitat per a les nits de diumenge d’À Punt, TV3 i IB3». El Temps, 03-02-2022 [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Ucelay-Da Cal, Enrique; Veiga, Francisco. Historia Universal Planeta (en castellà). vol. 12, El fin del segundo milenio. Un siglo de miedos apocalípticos, 1914-1989. Planeta, 1994. ISBN 84-320-9532-X.
- ↑ «Naixements. 1858. Registres. Llibre 1. Foli 158. Registre núm. 632.». Axiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-02-1858. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ Casals Bergés, Quintí. «Zoe Rosinach Pedrol» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ «Encarnació Sanahuja i Yll». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: desembre 2024].
- ↑ «Elisabeth Cebrián Scheurer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Laura Sánchez García | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ Agencia imperial: 醍醐天皇 (60)
- ↑ MÁRIO CASA NOVA MARTINS, Joana Princesa i Infanta, germana del rei en Joâo II Arxivat 2015-01-22 a Wayback Machine., Alameda Digital, Any I, nº 5, gener de 2007
- ↑ Feldmann, pàgina 161.
- ↑ História do Futuro, (Lisbona, 1718)
- ↑ Chao, Zhongchen (2000). Chongzhen zhuan (崇禎傳) ISBN 957-05-1612-7
- ↑ Enciclopèdia Espasa Tom. núm 6. Pag. 308-309 (ISBN 84-239-4506-5)
- ↑ J. J. Shaw, History of the Ottoman empire and modern Turkey, Cambridge 1976.
- ↑ Die Werke..., pàgina 193.
- ↑ «Notice de personne "Zick, Januarius Johann Rasso (1730-1797)"» (en francès). Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 5 febrer 2020].
- ↑ «Orden Iluminati nuestros dos grandes maestres fundadores: Primer Orden Adam Weishaupt». Arxivat de l'original el 2013-10-25. [Consulta: 7 febrer 2020].
- ↑ Thomas Allston Brown (1903) A history of the New York stage from the first performance in 1732 to 1901
- ↑ «William P. Murphy. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Magda Donato». Enciclopedia de la Literatura en México. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ Görtemaker, Heike B. (2011). Eva Braun: Life with Hitler. Nova York: Alfred A. Knopf. ISBN 978-0-307-59582-9
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Mary Douglas Leakey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Mor l'actriu Zsa Zsa Gabor als 99 anys». ccma.cat. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ «Ensign Eliane Sophie Browne Plewman (1917-1944)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Muere cantante folklórica canadiense Kate McGarrigle
- ↑ «Natalie Cole | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Pop star Zard dies after fall» (en anglès). Asahi Shimbun, 29-05-2007. Arxivat de l'original el 2 de juny de 2007 [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ Revista de cinema ACCIÓN de juliol de 2013 (ISNN-2172-051)
- ↑ Noguera Mengual, Jaume. «Josepa Domènica Català de Valeriola, baronessa de Xaló i Senyora de Gata de Gorgos». Història de Xaló, 12-02-2015. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ Piqué Pallàs, Sílvia. Entre la veu i la mirada: diàlegs i silencis en l’escriptura de Maria Oleart (tesi). Universitat Oberta de Catalunya. TFM. Màster d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies, 18 de gener de 2024. Arxivat 2024-04-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Il ricordo della poetessa Maria Lai» (en italià). Cagliari oggi, 07-02-2012. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ «Tatiana Sisquella i Cabañate | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Montserrat Ros i Ribas | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «DERAISMES Maria (1828-1894) - Cimetières de France et d'ailleurs». [Consulta: 14 gener 2022].
- ↑ Macy, Laura Williams. «Elizabeth Forbes: Dorus-Gras (née Van Steenkiste), Julie-Aymée-Josephe». A: The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 130. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ Guex, Marie-Hélène. «Royer, Clémence» (en francès). Diccionari històric de Suïssa (DHS), versió 13.03.2017. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ «Gustav Klimt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Maria Cristina d’Àustria | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ Dennis, F. «Russolo, Luigi». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.24174 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Ruíz-Manjón, Octavio. «Gloria Giner de los Ríos» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Aguilar, Carlos, 1958-. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles. Madrid: Alianza Editorial, 1996. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ *TV interview with Bill Moyers Sept. 30, 1988
- ↑ «María Zambrano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «Salvador E. Luria» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Arthur Ashe | American tennis player» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «La desconocida Maruja Mallo (1902-1995)». Los ojos de Hipatia, 28-02-2013. Arxivat de l'original el 2020-02-17. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Max F. Perutz. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Biographie Andrée Chedid, Ecrivain». Who's Who in France. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «WebCite query result» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-02-01. [Consulta: 4 desembre 2017].
- ↑ Morton, Patricia. «Norma Merrick Sklarek» (en anglès americà). Beverly Willis Architecture Foundation. Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Obituary for Betty Twarog» (en anglès). Strong-Hancock Funeral Home, 06-02-2013. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Manfred Eigen. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Kveta Pacovská | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 6 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:6 de febrer.