Carolina Freyre de Jaimes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1844  Tacna (Perú) |
| Mort | 1916 (71/72 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, periodista, poetessa |
| Família | |
| Cònjuge | Julio Lucas Jaimes |
| Fills | Ricardo Jaimes Freyre |
Carolina Freyre Arias (Tacna, 4 de gener de 1844 - Buenos Aires, 29 de maig de 1916), també coneguda com Carolina Freyre de Jaimes, va ser una escriptora, poeta, dramaturga i novel·lista peruana, pionera entre les dones del periodisme de Llatinoamèrica.
Freyre va néixer a la ciutat de Tacna, al sud del Perú. Era una dels sis fills del matrimoni entre Juana Arias i Andrés Freyre Fernández. El seu pare va ser director de diversos diaris i propietari d'una impremta, Carolina Freyre va estudiar en el Col·legi Nacional de Educandas de Tacna, i va ser a una edat molt primerenca professora de matemàtiques,[1] Va publicar els seus primers versos als seus catorze anys.[2]
Trajectòria
[modifica]
En els seus treballs periodístics es va ocupar de qüestions socials. El 30 de desembre de 1871 va començar a publicar a El Correo de Lima articles sobre l'educació, l'esperit científic del segle, l'educació de la dona, etc. En 1872, va començar a col·laborar com a comentarista del diari La Pàtria i paral·lelament va publicar assajos de contingut històric.[3]
Va fundar al costat d'altres escriptors joves la Confraria Lírica, que posteriorment seria coneguda com Bohemia tacneña.[4]
A Lima va formar part d'un grup social d'intel·lectuals establert a la ciutat a la dècada de 1870. El grup de dones escriptores establertes a Lima en aquesta època va estar conformat per Teresa González de Fanning de Ancash, Mercedes Cabello de Cusco i Clorinda Matto, també de Cusco.[5] El grup va crear un clima favorable a la literatura i va ser establert en part a través de diferents espais culturals entre els quals es destaquen les vetllades literàries que es desenvolupaven a la casa de l'argentina Manuela Gorriti. Freyre va fer amistat amb Ricardo Palma, a qui possiblement va conèixer en aquestes vetllades.
El 23 de maig de 1874, al costat de Manuela Gorriti, va llançar la primera edició de El Álbum-Revista semanal pera el bello sexo i la Revista La Alborada.[2] L'Álbum va ser la primera revista femenina dirigida per dones. La direcció compartida es va perllongar fins al núm. 16, en què Freyre n'assumiria la responsabilitat total. A aquest setmanari, Freyre hi desenvolupava la seva columna "Revista de Lima", la qual ja publicava des de feia anys al diari La Pàtria (1871-1882).
Vida personal
[modifica]Carolina Freyre va estar casada amb l'escriptor bolivià Julio Lucas Jaimes, anomenat "Brocha Gorda", amb qui va tenir sis fills: Federico, María, Carolina, Julia, Rosa, Raúl, qui es convertiria en pintor, i el conegut poeta Ricardo Jaimes Freyre.[3]
Freyre va desenvolupar la seva vida entre Tacna, Lima, Sucre[6] i Buenos Aires. La família que va formar amb el seu marit va viure a Tacna durant part de el període d'ocupació xilena d'aquest territori.[6] El seu germà Andrés Freyre Arias va ser un personatge destacat durant la Guerra del Pacífic i va treballar al costat de Carolina i el seu pare en les iniciatives editorials i periodístiques de la família Freyre, que tenia gran influència cultural a Tacna amb publicacions com El Tacora, iniciada per Freyre Fernández i clausurada durant el període de l'ocupación.[7]
Obres
[modifica]- Poesia
- La bella tacneña,1860
- Amigo Federico,1887
- Novel·la
- El regalo de boda,1887
- Teatre
- María de Bellido,1877
- Blanca de Silva,1879
- Pizarro (s.f.)
Homenatges
[modifica]La ciutat de Tacna va anomenar un carrer de la urbanització Barrientos en el seu honor.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Monguió, 1944, p. 122.
- ↑ 2,0 2,1 «Freyre de Jaimes, Carolina (1844-1916)» (en castellà). La web de las biografias. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Carolina Freyre de Jaimes» (en castellà). Escritoras latinoamericanas del diecinueve. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Col·laboradors» (en castellà). El Album. Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «El feminismo liberal en el Perú decimonónico: Manuel González Prada y la Generación de escritoras de 1870» (en castellà). Amerika. DOI: 10.4000/amerika.8302. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ 6,0 6,1 «Ricardo Jaimes Freyre» (en castellà). El Diario, 23-05-2017. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Tacna y el Tacora» (en castellà). Diario Correo, 10-09-2006. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Tacna y el Tacora» (en castellà). Correo, 10-09-2006. [Consulta: 12 març 2021].
Bibliografia
[modifica]- Cáceres, Zoila Aurora. Mujeres de Ayer y de Hoy (en castellà). París: Garnier, 1909.
- Denegri, Francesca. El Abanico y la Cigarrera. La primera generación de mujeres ilustradas en el Perú (en castellà). Centro de la Mujer Peruana Flora Tristán, 1996. ISBN 9788489303560.
- García, Elvira. La mujer peruana a través de los siglos (en castellà). vol. 2. Lima: Imprenta Americana, 1925.
- Milla, Carlos. Diccionario histórico y biográfico del Perú. Siglos XV-XX (en castellà). vol. IV. Lima: Editorial Milla Batres, 1986.
- Monguió, Luís «Recordatorio de Ricardo Jaimes Freyre». Revista Iberoamericana, 1944, pàg. 121-133. DOI: 10.5195/reviberoamer.1944.3144.
- Prieto de Zegarra, Judith. Mujer, poder y desarrollo en el Perú (en castellà). vol. 2. Lima: Callao, Editorial DORCHA Representaciones, 1980.
- Tauro, Alberto. Enciclopedia ilustrada del Perú. Síntesis del conocimiento integral del Perú, desde sus orígenes hasta la actualidad (en castellà). Lima: Peisa, 1987. ISBN 978-8459968829.
- Tauzin-Castellanos, Isabelle «La educación femenina en el Perú del siglo XIX». Peruanistas contemporáneos I, 1988, pàg. 97-109.