Caroline Barbot
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1830 París |
| Mort | 17 setembre 1893 (63 anys) París |
| Formació | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Joseph-Théodore-Désiré Barbot |
| Fills | Ernest Jacques Barbot |
Caroline Barbot, nascuda Caroline Douvry (París, 27 d'abril de 1830 – Tolosa, 17 de setembre de 1893), fou una soprano francesa. Va cantar a Bèlgica, França, Itàlia, Rússia, entre d'altres països. Alguns de les seves interpretacions més destacades van ser Valentine a Les Huguenots de Meyerbeer i el paper principal de Mazeppa, de Pedrotti.
El 1845, acompanyà al seu pare, cantant baix, a Nova Orleans i va actuar en diversos papers, fins que Antoine François Prévost va escriure per a ella una petita òpera, molt exitosa, anomenada Le Lépreux.[1] En tornar a París, va estudiar cant amb Manuel García junior i amb Eugénie Meyer.[2] Junt amb Jules Barbot, el seu marit, va participar en la creació al Teatre Italià de París, de Sélam, oda simfònica amb cor, d'Ernest Reyer i llibret de Théophile Gautier. A Roma, Verdi li va oferir una cita per anar a cantar el 10 novembre de 1862 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg La forza del destino (Leonora). Després de retirar-se com a cantant, va continuar treballant com a professora de cant al Conservatori de Tolosa, on va succeir a Hébert-Massy.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Biografia a artlyriquefr.fr». Arxivat de l'original el 2021-05-11. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ Théophile Gautier Correspondance générale 1852-1853, Claudine Lacoste-Veysseyre (éd.), Pierre Laubriet (dir.), Librairie Droz, Genève-Paris, 1991, 411 p. ISBN 978-2-600-03663-4 Notice BNF (Llegiu notes en les línies 2 i 3 p. 165)