Carpí de Carolina
Carpinus caroliniana  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | American hornbeam wood (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194277 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Betulaceae |
| Gènere | Carpinus |
| Espècie | Carpinus caroliniana Walter |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El carpí de Carolina (Carpinus caroliniana) és un arbre petit de fusta dura del gènere Carpinus, de la família de les betulàcies. És nadiu de l'est de Nord-amèrica, des de Minnesota i el sud d'Ontario fins a Maine a l'est, i al sud fins a l'est de Texas i el nord de Florida. També creix al Canadà (sud-oest de Quebec i sud-est d'Ontario).[1][2]
Descripció
[modifica]
El carpí de Carolina és un arbre petit que arriba a alçades d'entre 10 i 15 metres, rarament als 20 metres, que sovint té un tronc acanalat i tort. L'escorça és llisa i de color gris-verdós, i presenta fissures superficials en els arbres vells. Les fulles són alternes, d'entre 3 i 12 centímetres de llarg, amb venes prominents que li donen una textura acanalada distintiva, i són serrades en els marges. Els aments masculins i femenins apareixen a la primavera, al mateix temps que les fulles. El fruit és una petita nou d'entre 7 i 8 mil·límetres de llarg, parcialment envoltada per entre 3 i 7 involucres punxeguts d'entre 2 i 3 centímetres, i que madura a la tardor. La llavors sovint no germina fins a la primera del segon any després de la maduració.
- Escorça: En els arbres vells, arrufada prop de la base. En arbres joves i branques llises, de color gris blavós fosc, de vegades frunzida, i de color gris clar i fosc. Els branquillons són al principi de color verd pàl·lid, canviant a marró vermellós, i en última instància de color gris opac.
- Fusta: De color marró clar, amb l'albeca gairebé blanca. És pesada, dura, de gra fi i molt dura. S'utilitza per fer palanques i mànecs d'eines.
- Gemmes d'hivern: Són ovalades, agudes, de color castany i fab 3 mil·límetres de llarg. Les escates interiors s'engrandeixen quan comença el creixement a la primavera. No és forma cap gemma terminal.
- Fulles: Són alternes, fan de dues a quatre polzades de llarg, ovada-oblongues, arrodonides, o rarament subcordades i sovint desiguals a la base, punxegudes, doblement serrades, agudes o acuminades. Surten del rovell de color verd bronze pàl·lid i peludes i quan assoleixen el creixement complet es tornen de color verd fosc per sobre i més pàl·lides per sota. El nervi central i les venes són prominent pel costat inferior. A la tardor són de color vermell brillant, escarlata fosc o taronja. Els pecíols són curts, prims i peluts. Les estípules són caduques.
- Flors: Abril. Són monoiques, sense pètals. Les gemes estaminades dels aments són axil·lars i es formen a la tardor. Durant l'hivern semblen gemes de fulles. Comencen a allargar-se molt a principis de la primavera, i quan estan completament desenvolupades assoleixen uns 4 centímetres. La flor estaminada està formada per entre 3 i 20 estams. Els pistils fan entre 1/2 i 3/4 de polzada de llarg i tenen escates verdes, agudes, peludes i ovalades i estils de color escarlata brillant.
- Fruit: Raïms d'involucres, pengen de l'extrem de les branques frondoses. Cada involucre cobreix lleugerament una petita nou ovalada. Els involucres són de tija curta, generalment formats per 3 lòbuls.[3]
Subdivisions
[modifica]Existeixen dues subespècies,:
- Carpinus caroliniana subsp. caroliniana. Plana costanera atlàntica, des de Delaware al nord fins a la part baixa de la vall del riu Mississipi i l'est de Texas. Fulles més curtes (3-9 cm) i relativament més amples.[4]
- Carpinus caroliniana subsp. virginiana. Apalatxes, des de Minnesota al nord fins a Arkansas al sud. Fulles més llargues (8-12 cm) i relativament més estretes.[5]
Ecologia
[modifica].jpg)
És un arbre que s'estima més l'ombra, i que prefereix un sòl humit i moderadament fèrtil. Té un sistema d'arrels poc profundes. Les seves fulles serveixen d'aliment a erugues i lepidòpters, com Automeris io.
Comuna al llarg dels marges de rierols i estanys, aprecia molt els sòls profundament humits. Es tracta d'un arbre petit, que es distribueix a l'est de les Rocoses.
Usos
[modifica]Les seva fusta dura i pesada s'utilitza per fer mànecs d'eines, arcs, bastons i pals de golf.
Referències
[modifica]- ↑ «World Checklist of Selected Plant Families» (en anglès). Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ Metzger, F. T. (1990), Hardwoods, vol. 2, Washington, D.C.: United States Forest Service (USFS), United States Department of Agriculture (USDA), <https://www.na.fs.fed.us/spfo/pubs/silvics_manual/Volume_2/carpinus/caroliniana.htm>
- ↑ Keeler, Harriet L. Our Native Trees and How to Identify Them (en anglès). Nova York: Charles Scriber's Sons, 1900, p. 319–322.
- ↑ «World Checklist of Selected Plant Families (Carpinus caroliniana subsp. caroliniana)» (en anglès). Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ «World Checklist of Selected Plant Families (Carpinus caroliniana subsp. virginiana)» (en anglès). Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 17 desembre 2016].
