Vés al contingut

Carpats del Sud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretCarpats del Sud
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Part deCarpats Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRomania Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 36′ N, 24° 44′ E / 45.6°N,24.73°E / 45.6; 24.73
SerraladaCarpats Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.544 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMoldoveanu Modifica el valor a Wikidata  (2.544 m Modifica el valor a Wikidata)
Història
PeríodeTriàsic Modifica el valor a Wikidata

Els Carpats del Sud (també coneguts com els Alps de Transsilvània; [1][2] romanès: Carpații Meridionali; hongarès: Déli-Kárpátok) són un grup de serralades situades al sud de Romania.[3] Cobreixen la part de les muntanyes dels Carpats situada entre el riu Prahova a l'est i els rius Timiș i Cerna a l'oest. Al sud estan limitats per la serralada dels Balcans.

Alçades

[modifica]
Llac Vidraru a les muntanyes Făgăraș

Els Carpats del Sud són el segon grup de muntanyes més altes de la serralada dels Carpats (després de Tatra), que arriben a altures superiors als 2.500 metres. Encara que considerablement més petits que els Alps, es classifiquen com a paisatges alpins. El seu caràcter d'alta muntanya, combinat amb una gran accessibilitat, els fa populars entre turistes i científics.

  • Pic Moldoveanu, 2.544 metres - Muntanyes Făgăraș
  • Negoiu, 2.535 metres - Muntanyes Făgăraș
  • Parângu Mare, 2.519 metres - Muntanyes Parâng
  • Peleaga, 2.509 metres - Muntanyes del Retezat
  • Pic Omu 2.507 metres - Muntanyes Bucegi

Tot i les altures, alguns dels passatges més accessibles dels Carpats de Romania es troben al llarg dels rius, que creuen la serralada (el riu Olt) o formen valls amples (al llarg de la vall del riu Prahova o al llarg de la vall del riu Jiu).

Geologia

[modifica]

Els Carpats del Sud representen una intricada pila de bolquers tectònics, enderrocats des de l'oest cap a l'est durant les fases paroxístiques austríaca (Cretaci mitjà) i laramià, corresponents a diversos fragments de plaques. Els napes són (d'oest a est): les unitats supragètiques, gètiques, severines i danubianes. El nap gètic va ser identificat per Murgoci (1905),[4] mentre que la comprensió general sobre l'estructura alpina dels Carpats del Sud va ser refinada posteriorment per Codarcea (1940),[5] Codarcea et al. (1961),[6] Năstăseanu et al. (1981),[7] Săndulescu (1984),[8] Săndulescu i Dimitrescu (2004),[9] i Mutihac (1990).[10] Els primers a aplicar els conceptes de tectònica global per als Carpats romanesos van ser Rădulescu i Săndulescu (1973).[11]

Els supragètics, gètics i les unitats danubianes representen unitats amb soterrani metamòrfic i coberta sedimentària, mentre que el nap Severin inclou només una seqüència sedimentària. Els sediments de la Napa Gètica i de les Unitats Danubianes inclouen una seqüència paleozoica (Carbonífer superior, Permià inferior) i una seqüència mesozoica (Juràssic més baix - Cretaci mitjà). La Napa Supragètica comprèn principalment roques metamorfosades (gneis, micasistes), mentre que la Napa Severin inclou només sediments del Juràssic superior - Cretaci inferior.

Serralades

[modifica]
El pic Moldoveanu (2544 m) és el més alt de Romania i un dels cims més alts dels Carpats [12]
Llac Bucura a les muntanyes del Retezat

D'est a oest, es poden identificar quatre grups muntanyencs, separats per diferents valls fluvials.

  • Grup de les muntanyes Bucegi: entre els rius Prahova i Dâmboviţa.
    • Muntanyes Bucegi (Munții Bucegi)
    • Piatra Craiului (literalment: "Roca del Rei")
    • Muntanyes Leaotă (Munții Leaotă)
  • Grup de les muntanyes Făgăraş: entre el riu Dâmbovița i el riu Olt.
    • Muntanyes Făgăraş (Munții Făgărașului)
    • Muntanyes Iezer (Munții Iezer; literalment: "Muntanyes del llac profund")
    • Muntanyes Cozia (Munții Cozia)
  • Grup de les muntanyes Parâng: entre el riu Olt i el riu Jiu.
    • Muntanyes Parâng (Munții Parâng)
    • Muntanyes Şureanu (Munții Șureanu / M. Sebeșului)
    • Muntanyes Cindrel (Munții Cindrel / M. Cibinului)
    • Muntanyes Lotru (Munții Lotrului; literalment: "Muntanyes del lladre")
    • Muntanyes Căpăţână (Munții Căpățânii; literalment: "Muntanyes del crani")
  • Grup de les muntanyes Retezat-Godeanu: entre el riu Jiu i els rius Timiș i Cerna.
    • Muntanyes Retezat (Munții Retezat; literalment: "Muntanyes tallades")
    • Muntanyes Godeanu (Munții Godeanu)
    • Muntanyes de Vâlcan (Munții Vâlcan)
    • Muntanyes de Mehedinţi (Munții Mehendinți)
    • Muntanyes de Cerna (Munții Cernei)
    • Muntanyes Țarcu (Munții Țarcu; literalment: "Muntanyes Pen").

Els dos primers grups són més inclinats a la banda nord i els dos últims són més inclinats a la banda sud.[cal citació]

Galeria

[modifica]
  • Bucegi vist des del massís de Postavaru
    Bucegi vist des del massís de Postavaru
  • Caraiman Cross al cim de la muntanya
    Caraiman Cross al cim de la muntanya
  • Paret de Coștila de 400 metres d'alçada
    Paret de Coștila de 400 metres d'alçada
  • Vista des de Bușteni
    Vista des de Bușteni
  • Cimera d'escales a les muntanyes de Bucegi
    Cimera d'escales a les muntanyes de Bucegi
  • L'Esfinx de Bucegi
    L'Esfinx de Bucegi
  • Muntanyes de Piatra Craiului
    Muntanyes de Piatra Craiului
  • Cim Jepii Mici a les muntanyes Bucegi
    Cim Jepii Mici a les muntanyes Bucegi
  • Llac Bâlea a les muntanyes de Făgăraș
    Llac Bâlea a les muntanyes de Făgăraș
  • Ruta de senderisme desafiant
    Ruta de senderisme desafiant
  • Llac Podragu
    Llac Podragu
  • Carretera alpina Transfăgărășan
    Carretera alpina Transfăgărășan
  • Sender regular a les muntanyes de Făgăraș
    Sender regular a les muntanyes de Făgăraș
  • Custura Sărătii (al centre de la foto)
    Custura Sărătii (al centre de la foto)
  • La Zaplaz
    La Zaplaz
  • Dorsal de Piatra Craiului a l'hivern
    Dorsal de Piatra Craiului a l'hivern
  • Paisatge a les muntanyes de Parâng
    Paisatge a les muntanyes de Parâng
  • Paisatge alpí de Parâng
    Paisatge alpí de Parâng
  • Refugi a les muntanyes de Parâng
    Refugi a les muntanyes de Parâng
  • Un dels molts llacs glacials de Parâng
    Un dels molts llacs glacials de Parâng
  • Llacs glacials a les muntanyes del Retezat
    Llacs glacials a les muntanyes del Retezat
  • Pic Bucura a la llunyania
    Pic Bucura a la llunyania
  • Posta de sol al pic Retezat
    Posta de sol al pic Retezat
  • Refugi Salvamont a Retezat
    Refugi Salvamont a Retezat
  • Cascada al parc nacional del Retezat
    Cascada al parc nacional del Retezat
  • Llac Bucura
    Llac Bucura

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Comănescu, Laura, & Alexandru Nedelea. 2016. Geomorphosites Assessments of the Glacial and Periglacial Landforms from Southern Carpathoans. In: Maria Radoane & Alfred Vespremeanu-Stroe (eds.), Landform Dynamics and Evolution in Romania, pp. 215–248. Cham: Springer, p. 202.
  2. ↑ Quinn, Joyce Ann, & Susan L Woodward. 2015. Earth's Landscape: An Encyclopedia of the World's Geographic Features. Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, p. 138.
  3. ↑ Carpathians.pl Arxivat 2010-04-06 a Wayback Machine.
  4. ↑ Murgoci, G.M., 1905. Sur l'existence d'une grande nappe de recouvrement dans les Carpathes meridionales. C. R. Acad. Sci., 7: 31.
  5. ↑ Codarcea, A., 1940. Vues nouvelles sur la tectonique du Banat meridional et du Plateau de Mehedinți. D. S. Inst. Geol. Rom., 20: 1–74.
  6. ↑ Codarcea, A., Răileanu, G., Pavelescu, L., Gherasi, N., Năstăseanu, S., Bercia, I. and Mercus, D., 1961. Guide des excursions. Carpates Meridionales, București, 130 pp.
  7. ↑ Năstăseanu, S., Bercia, I., Iancu, V., Vlad and Hârtopanu, I., 1981. The structure of the South Carpathians (Mehedinți – Banat Area). Guidebooks series, 22. IGR, Bucuresti, 3–100 pp.
  8. ↑ Săndulescu, M., 1984. Geotectonica României. Editura Tehnică, București, 336 pp.
  9. ↑ Săndulescu, M. and Dimitrescu, R., 2004. Geological structure of the Romanian Carpathians, Florence, 48 pp.
  10. ↑ Mutihac, V., 1990. Structura geologică a teritoriului României. Editura Tehnică, Bucharest, 419 pp.
  11. ↑ Rădulescu, D. and Săndulescu, M., 1973. The plate-tectonics concept and the geological structure of the Carpathians. Tectonophysics, 16: 155–161.
  12. ↑ «Moldoveanu : Climbing, Hiking & Mountaineering : SummitPost». www.summitpost.org. [Consulta: 7 octubre 2020].

 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carpats_del_Sud&oldid=31925647»