Carrasquenya
Carrasquenya, o helicoïdal, és una varietat d'olivera ancestral antigament força comú a les comarques del Baix Ebre, el Montsià, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta (a Catalunya) i també a l'Alt Palància, el Baix Maestrat, el Camp de Túria i la Plana Alta (al País Valencià). A Mallorca, la trobàvem també arreu de l'illa amb els noms de morruda o bé bonany. Actualment, ja sigui a Catalunya, al País Valencià o a Mallorca, només en queden exemplars molt antics i voluminosos així com dispersos, en especial al territori al voltant del riu Sénia.[1] Seguint el curs de l'Ebre cap al nord, però, s'hi poden trobar també alguns altres exemplars dispersos fins a arribar a Comunitat Autònoma de la Rioja.[2] Per tal que no se'n perdi la raça, es controla la conservació d'un exemplar a Ulldecona[3] i també d'un altre ex-situ que, de fet, també procedeix d'Ulldecona.[4] Aquest darrer es troba al centre de conservació del patrimoni genètic català Mas Bover, a Constantí, Tarragona.
Característiques agronòmiques
[modifica]L'olivera carrasquenya és un arbre molt vigorós, d'abundant ramificació, alternant en la producció, sensible a la sequera i amb baix rendiment d'oli del seu fruit al trull tot i que té un alt contingut en polifenols i àcid oleic. La seva floració és tardana i el seu fruit madura tardanament.[5] El seu oli es considera equilibrat en boca .
Referències
[modifica]- ↑ «CATALEG DE VARIETATS LOCALS D’INTERÈS AGRARI DE CATALUNYA». IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària). [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Variedades de España / Carrasqueña» (en castellà). Viveros Sophie. [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Llista de les varietats locals d’olivera (Olea europaea L.) de plantes llenyoses conservades in situ». Centre de Mas Bover. [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Llista de les varietats locals de plantes llenyoses d’olivera (Olea europaea L.) conservades ex situ al Centre de Mas de Bover». Centre de Mas Bover. [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Les varietats catalanes d'olivera». Quaderns d'agricultura (Institució catalana d'estudis agraris), 2019. [Consulta: 28 agost 2021].