Carrer de Pelai (València)
 Ròtul d'una oficina de Bancaixa clausurada, juntament amb la decoració de la Cavalcada de l'Any Nou Xinés de València, a l'entrada del carrer.  | ||||
| Tipus | carrer | |||
|---|---|---|---|---|
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | La Roqueta (Comarca de València) | |||
| Inici | Carrer de Xàtiva | |||
| Fi | Gran Via de Ramon y Cajal | |||
| ||||
El carrer de Pelai és una via urbana del centre de València. Està situat entre el Carrer de Xàtiva i la Gran Via de Ramon y Cajal. Fita també amb els carrers Matemàtic Marzal, Julio Antonio, Ermita i Vives Liern.
Ubicat ben a prop de l'Estació del Nord, nucli ferroviari de la ciutat, el carrer té a prop una parada de metro amb el nom de Xàtiva, així com la de Bailén, ubicada al carrer paral·lel.
Forma part del Barri de la Roqueta, i el carrer es desenvolupa en paral·lel a la construcció de l'Estació del Nord, entre 1906 i 1917.[1]
Elements
[modifica]El trinquet de Pelai, l'element més recognoscible del carrer,[1] s'inaugurà el 20 d'agost de 1868,[2] abans fins i tot de l'existència del carrer mateix.[3] El seu fundador va ser el senyor Benet, del qual no es té molta informació, només que construí el trinquet al costat d'un Tir a la gallina.[4]
A inicis del Segle XXI, moltes famílies de la comunitat xinesa es van concentrar tant al carrer com ad altres grups d'illes de cases pròximes a l'Estació del Nord (com Pelai, carrer Convent de Jerusalem i carrer Bailén), on hi viuen 500 xinesos, segons dades de 2017, convivint amb paquistanesos i llatinoamericans.[5] La presència de veïns xinesos, així com multitud de restaurants de gastronomia asiàtica, i d'altres comerços, ha fet que es percebera el carrer com el Chinatown valencià.[1] No de bades, és el carrer des d'on s'inicia la Gran Cavalcada de l'Any Nou Xinés de València.[6]
Des de la dècada del 2020, hi han hagut propostes per reformar el barri, bé siga amb la creació d'un passeig de la fama de la Pilota Valenciana,[7] o la instal·lació d'uns arcs xinesos,[8] sense que mai no s'haja concretat cap dels projectes.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ramírez, Borja. «El Chinatown de Pelayo, la nueva identidad de uno de los barrios más vivos de València» (en castellà), 11-02-2022. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ Chilet, Vicent «Els últims de Pelayo». Lletraferit. Llibres de la Drassana, num. 6, 11-2015, pàg. 12-13. ISSN: 1136-8179.
- ↑ Agulló, 2019, p. 20.
- ↑ Agulló, 2019, p. 18-19.
- ↑ Romero, Víctor «Piscifactorías urbanas y BMWs: de ruta por el nuevo (y rico) Chinatown de Valencia». El Confidencial, 02-01-2017 [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ ValenciaBonita. «Talleres, exhibiciones y artes marciales en la plaza del Ayuntamiento por el Año Nuevo Chino» (en castellà), 22-01-2024. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ «Un paseo de la fama convertirá la calle Pelayo en el templo de la pilota valenciana» (en castellà), 25-03-2021. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ «València trabaja en una "solución" para los arcos chinos de Pelayo que no "genere rechazo"» (en castellà). [Consulta: 12 gener 2025].
Bibliografia
[modifica]- Agulló Albuixech, Recaredo. Pelayo, 1868-2018 : la emoción de jugar a pilota. 1ª edición, 2019, 2019. ISBN 978-84-7795-824-6.
Enllaços externs
[modifica]
- Guia de carrers de l'Ajuntament Arxivat 2004-12-06 a Wayback Machine.
