Carrera Pequín-París
| ||
| Tipus | competició esportiva  | |
|---|---|---|
| Esport | esports de motor | |
| Localització i dates | ||
| Estat | República Popular de la Xina | |
| Data | 1907 | |
_Attribution_Unk_(RESTORED)_(4074429874).jpg)
La carrera Pequín-París va ser una cursa automobilística que es va celebrar el 1907 amb sortida a la ciutat xinesa de Pequín i arribada a la ciutat francesa de París, realitzant un recorregut total de 14.994 km. La prova va ser guanyada pel príncep italià Scipione Borghese a bord d'un Itala després de 61 dies de conducció.[1][2]
Història
[modifica]
La cursa va néixer per iniciativa del diari francès Le Matin el 31 de gener de 1907, en un moment en què els cotxes eren bastant nous:[3]
| « | El que cal demostrar avui és que, mentre un home tingui un cotxe, es pot fer qualsevol cosa i anar a qualsevol lloc. Hi ha algú que es comprometi a viatjar aquest estiu de Pequín a París en automòbil? | » |
S'hi van presentar quaranta participants, dels quals sols cinc van aconseguir fer arribar el vehicle a la línia de sortida: 2 De Dion-Bouton, 1 Itala, 1 Spyker holandès i 1 tricicle Contal.[4] Cada cotxe tenia un periodista com a passatger, i els periodistes enviaven històries des de les estacions de telègraf regularment. Els camells que transportaven el combustible van sortir de Pequín i es van instal·lar a les estacions del recorregut per a proporcionar combustible als corredors.
La travessia va partir de l'ambaixada francesa de Pequín, no comptava amb una ruta preestablerta i va resultar ser duríssima i llarga per zones remotes d'Àsia, on els participants van haver de suportar altes i baixes temperatures. Un periodista del Corriere della Sera i del Daily Telegraph, anomenat Luigi Barzini, va acompanyar Borghese durant la carrera i informava a París de l'estat de la cursa. A bord de l'Itala el periodista i el príncep van arribar primers a París el 10 d'agost de 1907 amb una setmana d'avantatge respecte l'Spyker. Com a únic premi els vencedors van rebre una ampolla magnum de xampany G. H. Mumm. D'aquí va néixer la tradició de celebrar les victòries en automobilisme amb una ampolla de xampany.[3]
El 1997 es va reeditar la prova, realitzant el mateix recorregut i amb vehicles de l'època. Des de llavors se n'han repetit algunes edicions.
Referències
[modifica]- ↑ «Peking to Paris - History, photos», 08-01-2014. Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ Navarro, David. «Pekín-París 1907: Mientras un hombre tenga un coche, puede hacer lo que quiera e ir adonde quiera» (en castellà). Jot Down Cultural Magazine. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Scalextric, Campeones de Rally. Vol. I - El nacimiento de los rallies. Altaya, 2008, p. 8-9. ISBN 978-84-487-2507-5..
- ↑ «Museo dell'automobile - ITALA mod. 35/45 HP (Pechino – Parigi)», 30-03-2014. Arxivat de l'original el 2014-03-30. [Consulta: 1r setembre 2021].
Bibliografia
[modifica]- Barzini, Luigi. El raid del siglo. De Pekín a París en 1907. Granada: Macadán, 2017.