Carretera a l'infern
| The Hitcher | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Robert Harmon |
| Protagonistes | |
| Producció |
|
| Guió | Eric Red  |
| Música | Mark Isham |
| Fotografia | John Seale |
| Muntatge | Frank J. Urioste |
| Productora | |
| Distribuïdor | TriStar Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1986 |
| Durada | 97 minuts[1] |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Los Angeles |
| Color | en color |
| Pressupost | $5.8 milions |
| Recaptació | $7.9 milions |
| Descripció | |
| Gènere | Thriller, terror, Road Movie |
| Tema | assassí en sèrie |
| Lloc de la narració | Califòrnia |
        
| |
Carretera a l'infern (títol original: The Hitcher) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Harmon, estrenada l'any 1986. Ha estat doblada al català.[2]
Argument
[modifica]Mentre fa ruta per Califòrnia, un jove americà agafa un autoestopista que resulta ser un autèntic psicòpata. Per l'heroi, Jim Halsey, és el començament d'un llarg viatge cap a l'horror, a la vegada acorralat per l'assassí i blanc per la policia que el fa responsable dels homicidis que no ha comès.[3]
Repartiment
[modifica]- C. Thomas Howell: Jim Halsey
- Rutger Hauer: John Ryder
- Jennifer Jason Leigh: Nash
- Jeffrey DeMunn: el capità Esteridge
- John M. Jackson: el sergent Starr
- Billy Green Bush: l'oficial Donar
- Jack Thibeau: l'oficial Prestone
- Armin Shimerman: el sergent del interrogatori
- Gene Davis: l'oficial Dodge
- Jon Van Ness: l'oficial Hapscomb
- Henry Darrow: l'oficial Hancock
- Tony Epper: l'oficial Conners
- Tom Spratley: el propietari
- Colin Campbell: l'obrer
Rebuda
[modifica]La pel·lícula va ser un fracàs comercial, informant aproximadament 5.844.000 $ al box-office a Amèrica del Nord per un pressupost de 6 milions.[4]
Ha rebut crítiques moderades, recollint 59 % de crítiques positives, amb una nota mitjana de 5,7/10 i sobre la base de 32 críticos, al lloc Rotten Tomatoes.[5]
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- El rodatge es va desenvolupar a Amboy, Barstow, el desert dels Mojaves, el parc nacional del vall de la Mort, el comtat d'Imperial, Lake Mead i Los Angeles.
- La pel·lícula, que va ser seguida per Hitcher 2 (2003), va tenir un remake, Hitcher (2007).
- La cançó Don't Stop Lovin' Me va ser interpretada per Mickey Jones.
- El guionista Eric Red va declarar que la història li va ser inspirada per la cançó de Doors, Riders on the Storm.[6]
- El primer muntatge de la pel·lícula durava tres hores.
- Abans d'acabar en les mans de Rutger Hauer, el paper de John Ryder va ser proposat primer a Terence Stamp i Sam Elliott.
- El vehicle utilitzat al final de la pel·lícula és un Dodge Ramcharger.
- A destacar, la petita aparició del guionista Eric Red en el paper de l'adjunt del xèrif que escorta John Ryder pel seu trasllat penitenciari.
- Es tracta de la segona pel·lícula en la que treballen Jennifer Jason Leigh i Rutger Hauer després de Els senyors de l'acer l'any 1985.
Premis
[modifica]- Gran premi del jurat, premi de la crítica i premi TF1, en el Festival de la pel·lícula policíaca de Cognac el 1986.
Referències
[modifica]- ↑ «THE HITCHER (18)». British Board of Film Classification, 27-02-1986. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ esadir.cat. Carretera a l'infern. esadir.cat.
- ↑ «The Hitcher». The New York Times.
- ↑ Hitcher a Box Office Mojo.
- ↑ Hitcher a Rotten Tomatoes.
- ↑ «trivia The Hitcher». ImdB.