Vés al contingut

Cartouche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCartouche
Fitxa
DireccióPhilippe de Broca
Protagonistes
Director artísticJean Rieul
ProduccióGeorges Dancigers
Alexandre Mnouchkine
GuióDaniel Boulanger
Philippe de Broca
Charles Spaak
MúsicaGeorges Delerue
FotografiaChristian Matras
MuntatgeLaurence Méry-Clark
VestuariRosine Delamare
ProductoraFilmsonor S.A.
Les Films Ariane
Mondex Films Vides Cinematografica
Distribuïdor01 Distribution i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1962
Durada114 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereaventures
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055832 FilmAffinity: 787382 Allocine: 12620 Rottentomatoes: m/cartouche Letterboxd: cartouche-1962 Allmovie: v8474 TCM: 70391 TV.com: movies/cartouche TMDB.org: 26866 Modifica el valor a Wikidata

Cartouche és una pel·lícula d'aventures franco-italiana, dirigida per Philippe de Broca i estrenada el 1962. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

La pel·lícula s'inspira el personatge de Louis Dominique Cartouche, bandit després cap de banda, que castigava París durant la Cort dels miracles al començament del Segle XVIII, sota la Regència (1715-1723).

Busca-raons però encisador i amb un gran cor, Cartouche roba la paga del regiment on havia estat enrolat amb La Douceur i La Taupe, i, acompanyats de l'encantadora Venus, arriben a París on prendran el control de la banda de Malichot. Atraquen els rics i els poderosos amb un cert bon humor, fins que Cartouche s'enamora de la dona del Tinent general de policia, cosa que li farà arriscar-se cada vegada més...

Un dia, en una emboscada, Venus se sacrifica per salvar Cartouche i, després del seu enterrament, decideix amb la seva banda venjar-la...

Repartiment

[modifica]

Rebuda

[modifica]
« en la cruïlla dels (grans) camins de Fanfan la Tulipa, Robin Hood i d'una certa insolència Nouvelle Vague, Jean-Paul Belmondo està magnífic, saltant de la lleugeresa a la gravetat. Darrere el ritme burlesc de les capes i de les espases, l'esclat dels blaus i dels vermells, de Broca anuncia el temps revolucionari. El drama romàntic, a poc a poc, pren el lloc a la fantasia. Una vegada ric, el bandit descobreix l'avorriment. "Diverteix-te, això t'impededirà morir ", l'avisa Venus. Un cadàver, tanmateix, i una seqüència de funeral inoblidable acabaran de submergir la pel·lícula en un lirisme desesperat. I de Broca transforma en justiciers els seus bandits entristits... Superba.[3] »

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Les preses de vistes exteriors de la pel·lícula han estat fetes a Pézenas, Herault.
  • Jean-Paul Belmondo ha dirigit totes les seves accions arriscades.
  • El nom del dolent d'aquesta pel·lícula (el tinent-general de Ferrussac) és el verdader nom de Philippe de Broca (de Ferrussac).
  • El cartell de la pel·lícula és signat per Yves Thos.

Referències

[modifica]
  1. «Cartouche». esadir.cat.
  2. «Cartouche». The New York Times.
  3. Guillemette Odicino, Telerama 22 desembre de 2012

Enllaços externs

[modifica]