Casa-fàbrica Bertschinger-Masriera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Part de | carrer de Sant Pere Més Baix | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere Més Baix, 63 i Sant Pere Mitjà, 54-56 (enderrocat) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52540 | |||
| Id. Barcelona | 1309 | |||
.jpg)
La casa-fàbrica Bertschinger-Masriera és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 63, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre pisos, estructurat al voltant d'un pati interior. A la planta baixa s'han mantingut els tres portals amb dentells de pedra, dos d'ells d'una sola peça. Els balcons de la primera planta són de llosana de pedra i barana de ferro amb poms de llautó, i les obertures de marc de pedra motllurada, de tractament similar al de les finestres dels extrems laterals. Els tres pisos superiors compten amb balcons de llosana de rajola i baranes de ferro, de volada decreixent en funció de l'alçada de les plantes. Corona l'edifici una cornisa amb motllures, restaurada al segle xix.[2]
Història
[modifica]Fàbrica d'indianes Bosch
[modifica]En una data indeterminada, però probablement anterior al 1772, el mestre de cases Esteve Bosch i Pardines va iniciar la seva activitat com a fabricant d'indianes en societat amb Josep Sala, que en seria el director tècnic. Tenien la fàbrica als carrers de les Arenes i de Sant Pere Mitjà, i un prat de blanqueig a Sant Martí de Provençals.[3]
El 1789, Esteve Bosch va adquirir en emfiteusi una casa al carrer de Sant Pere Més Baix,[4] on va instal·lar la seva fàbrica, i va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis i posar-hi estenedors.[5] Poc després, va adquirir una altra casa contigua al carrer de Sant Pere Mitjà.[6] Fou succeït pel seu primogènit Joan Bosch i Quer, mestre de cases i fabricant d'indianes, que el 1781 s'havia casat amb Rita Renart i Closas, filla del també mestre de cases Francesc Renart.[7][8] Els seus germans Jaume i Josep també eren fabricants d'indianes (vegeu casa-fàbrica Carafí).[9]
El 1826, els seus fills Joaquim i Marià Bosch i Renart vengueren la propietat als fabricants de naips Samuel Bertschinger (Lenzburg, Suïssa - Barcelona, 1836) i Antoni Codina i Augerolas (casat amb la seva filla Rosa),[10] per 17.000 lliures en brut, que servirien per a pagar als creditors del seu difunt pare.[11]
Fàbrica de naips Bertschinger i Codina
[modifica]Tot seguit, hi traslladaren la producció,[12][13] i Bertschinger va demanar permís per a reformar-ne la façana, segons el projecte del paleta i futur mestre d'obres Felip Ubach.[14] El 27 de març del 1828, la fàbrica va rebre la visita del rei Ferran VII i la reina Maria Josepa Amàlia de Saxònia, amb qui Bertschinger es va comunicar en alemany.[15]
El 1845, ja mort el seu sogre, Codina la va traslladar a un nou edifici al carrer de la Ciutat, 13 (vegeu casa Antoni Codina).[16]
Fàbrica d'estampats Masriera
[modifica]El sastre Francesc Masriera i Vidal (Sant Andreu de Llavaneres, 1805-1892)[17] va crear una fàbrica d'estampats a la plaça de l'Oli[18] i el 1845 es va traslladar al núm. 83 (actual 63) del carrer de Sant Pere més Baix.[19] El 1849 figurava sota la raó social Francesc Masriera i germans,[20] succeïda posteriorment per Joan Masriera i nebot,[21] segurament formada pel seu germà Joan Masriera i Vidal (c. 1822-1900)[22] i el seu fill Josep Masriera i Morera (c. 1829-1892):[23] «Baja de San Pedro, 63, Fábrica de estampados de Juan Masriera y sobrino. Fábrica y depósito de géneros estampados -indianas- muebles persas de todas clases y ancharias para cortinages, sillerias y colchas, en fino y ordinario. Espediciones á todas partes.»[24] El 1875, Joan Masriera va encarregar al mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre l'ampliació del principal per la part posterior,[25][1] així com el trasllat de la caldera de vapor.[26][27] El 1889, Llorenç Masriera i Haase (1858-1913),[28] fill de Josep, va demanar permís per a enderrocar la xemeneia existent i reconstruir-la en un altre emplaçament, segons el projecte del mestre d'obres Dimas Vallcorba.[29]
Fàbrica de trenyines i xarxes Cuadrench
[modifica]Posteriorment hi hagué la fàbrica de trenyines de cotó i fil[30] i xarxes de Bonaventura Cuadrench,[31] succeït pel seu fill Antoni Cuadrench i Ferrer,[32] que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona.[33]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges al carrer de Sant Pere més Baix, 63». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Arranz, 1991, p. 72-74.
- ↑ AHPB, notari Ramon Mateu i Smandia, 22-04-1789.
- ↑ «Estevan Bosch. Paleta. Sant Pere Més Baix. Casa. Planta baixa i tres pisos. Afegir un pis, posar balcons i estenedors». AHCB, 24-07-1789.
- ↑ AHPB, notari Damià Mas i Sala, 15-11-1788 i 27-10-1789.
- ↑ AHPB, notari Pere Pagès, 06-02-1781. Capítols matrimoniales entre Joan Bosch i Quer i Rita Renart i Closas.
- ↑ Arranz, 1991, p. 74.
- ↑ Arranz, 1991, p. 73.
- ↑ Diario de Barcelona, 06-03-1839, p. 913.
- ↑ AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/17, f. 24v-30, 07-01-1826.
- ↑ Diario de Barcelona, 12-03-1826, p. 568.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 43.
- ↑ «Samuel Bertschinger. Sant Pere Més Baix, 5. Obrir 3 balcons i tapiar les altres finestres del 3er. pis». C.XIV Obreria C-C128/1826-120. AHCB, 10-07-1826.
- ↑ Diario de Barcelona, 10-04-1828, p. 817.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-03-1845, p. 925.
- ↑ «Francisco MASRIERA VIDAL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 51.
- ↑ Diario de Barcelona, 02-03-1845, p. 844. «La fábrica de estampados, colchas y sobrecamas de Francisco Masriera establecida en la plaza del Oli, se ha trasladado á la calle mas baja de S. Pedro, núm. 83, en donde habia la fábrica de naipes.»
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 391.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 246.
- ↑ La Publicidad (edición mañana), 07-10-1900, p. 1.
- ↑ «José MASRIERA MORERA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 51, 437, 608, 1044, 1052.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 448 E.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 14-10-1875, p. 10724.
- ↑ «Juan Masriera en representació de la raó social Juan Masriera y Sobrino. Sant Pere Més Baix 63. Traslladar una caldera de vapor a un altre emplaçament dins de la seva fàbrica d'estampats». Q127 Foment 708 E. AMCB.
- ↑ «Lorenzo MASRIERA HAASE». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Lorenzo Masriera. Baixa de Sant Pere 63 i Sant Pere Mitjà 54-56. Enderrocar i construir una altra ximeneia en la fàbrica de pintats». Q127 Foment 36 Q, 13-07-1889.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1685.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1911, p. 1681.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 191.
- ↑ El Diluvio (edición mañana), 26-09-1915, p. 7.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 377-378. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 848710407X.