Casa-fàbrica Casacuberta
Casa-fàbrica Casacuberta | |||
---|---|---|---|
Dades | |||
Tipus | Edifici residencial i fàbrica | ||
Característiques | |||
Estat d'ús | parcialment destruït | ||
Localització geogràfica | |||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
Localització | Carretes, 56 i Reina Amàlia, 31 (enderrocat) | ||
La casa-fàbrica Casacuberta és un conjunt d'edificis situats als carrers de les Carretes i Reina Amàlia del Raval de Barcelona, del que només es conserva el primer.
Història
[modifica]El 1796, el taverner Jaume Casacuberta va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos al carrer de les Carretes, segons el projecte del mestre de cases Josep Coll.[1] El 1833, el comerciant Francesc Casacuberta va ampliar la propietat amb l'adquisició en emfiteusi a l'hisendat Feliu Iglesias i Alemany d'una porció de terreny al carrer de la Reina Amàlia, al costat de la fàbrica de Clavell.[2] Tot seguit, va demanar permís per a construir-hi una fàbrica de planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol i Carbonell.[3] El 1863 es van treure els edificis a subhasta.[4][5]
En aquest indret hi hagué la fàbrica de filats i teixits de Josep Boix,[6][7] i posteriorment, la fàbrica de corretges i altres articles de cuir d'Antoni Escardibol,[8] la de cardes[9] i corretges[10] de Bartomeu Mirapeix (vegeu casa-fàbrica Torruella-Tous) i la teixits de cotó d'Antoni Ballet (o Vallet).[11][12]
Cap al 1940, la fàbrica del carrer de la Reina Amàlia va ser adquirida per Francesc Salazar i Pomar per a ampliar-hi la seva asserradora i magatzem de fustes (vegeu piscines Folch i Torres).[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Jaume Casacuberta. Taverner. Carretes. Cases i botigues. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-73/1796-133. AHCB, 30-08-1796.
- ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/7, f. 190-191v, 6-5-1833.
- ↑ «Francisco Casacuberta. Comerciant. Reina Amàlia. Quarter 5, barri 4, illa 24. Edificar casa». C.XIV Obreria C-115/1833-143. AHCB, 28-08-1833.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 23-01-1863, p. 762.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-03-1863, p. 2180.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 128, 315.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 45 (anuncis).
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 234.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 251.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1896, p. 853.
- ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 662.
- ↑ «Piscines Folch i Torres». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).