Vés al contingut

Casa-fàbrica Comerma i Riera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Comerma i Riera
Dades
TipusEdifici industrial, edifici residencial i balneari Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMina, 2-4 i Cid, 11 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 32″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.37556°N,2.17397°E / 41.37556; 2.17397

La casa-fàbrica Comerma i Riera era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Mina i del Cid del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.

Història

[modifica]
Projecte d'obertura de nous carrers als terrenys de Rafael Sabadell. Francesc Renart i Arús (1835)
Quarteró núm. 80 de Garriga i Roca (c. 1860)

El juliol del 1839, el paleta Miquel Comerma va demanar permís per a construir una fàbrica de vapor al carrer de la Mina cantonada amb el que travessava el terreny d'en Rafael Sabadell (Cid), segons el projecte del mestre d'obres Pere Calçada,[1] i novament l'octubre per a aixecar un tercer pís al carrer del Cid, segons el projecte del mateix Calçada.[2] Just un any després, va presentar un nou projecte amb la introducció d’algunes reformes, i augmentant el nombre de plantes fins a esgotar l’alçada màxima permesa de planta baixa i quatre pisos.[3][4] El novembre del mateix any, va obtenir del terratinent i comerciant Rafael Sabadell i Permanyer[5] l'establiment emfitèutic del terreny.[6] Les obres foren dirigides per l'arquitecte Joan Buxareu,[7] i hi intervingué el fuster Josep Calls.[8]

El 1843, el comerciant Josep Riera, Miquel Comerma i Joan Montada van constituir una societat per a explotar-hi una filatura de cotó i llogar els espais i la força motriu restant, així com construir a la parcel·la contigua al carrer de la Mina, 9 (modern 4) un edifici de planta baixa i quatre pisos segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu,[9] que tindria una casa de banys, anomenada de «Vista Alegre»,[10] i habitatges per a les famílies dels socis.[11] A tal efecte, Riera va adquirir el terreny a Joan Mombrú[12] mitjançant agnició de bona fe[13] de l'establiment emfitèutic que aquest havia obtingut de Sabadell,[14] i el 1844 hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 14 CV de la casa Hick (Bolton).[15][4]

El 1847, es va constituir la societat Riera i Cia amb la participació de Comerma, Riera, Martí Grifell (natural d'Igualada) i Victòria Rogés, vídua de Joan Montada, per un termini de 6 anys i amb un capital de 57.000 lliures, en el que el primer aportava la casa-fàbrica.[11] Tanmateix, el negoci no va tenir els resultats esperats, i el 1849, van acordar dissoldre la societat.[16] El 1850, la casa-fàbrica i la casa de banys foren posades en subhasta,[17] i el comerciant Valentín Navarro,[18] oriünd de Salamanca, va adquirir a Riera (aleshores resident a Amèrica i representat per Bonaventura Pedemonte i Jurch),[19] Victòria Rogés[20] i la vídua de Martí Grifell[21] les seves participacions en la societat i la propietat de la casa-fàbrica i la casa de banys, així com la cessió de les de Comerma (que hi tenia una hipoteca).[22]

Tanmateix, Navarro va acabar entrant en concurs de creditors, i el 1853 serien subhastades de nou.[23] Aquell mateix any, Joan Soler va demanar permís per a substituir la màquina de vapor per una altra de 20 a 25 CV de potència, segons els plànols del mestre d'obres Francesc Ubach.[24] El 1857 hi havia instal·lades les filatures de Josep Cortils[25] i Josep Valls,[26] i el 1863, la filatura de Josep Bentura i Serrano i la casa de banys de Josep Casulleras.[27] El 1873, la propietat va ser posada novament en subhasta.[28]

El 1999, la cooperativa Qualitat Habitatge Social del sindicat UGT de Catalunya va comprar ambdues finques, destinades a habitatges de promoció pública pel PERI del 1985, per 98 milions de pessetes.[29] El 2004, després de l'aprovació de la «Modificació del PERI del Raval en el sector Drassanes» (2003),[30] que hi obria el camí a l'especulació privada, la mateixa cooperativa va vendre'n els solars per unes quatre vegades el preu de compra, obtenint així una plusvàlua de 1,8 milions d'euros.[29] El 2015, aquests terrenys i els de l'illa veïna a l'altra banda del carrer de la Mina van ser adquirits per la cadena d'hotels Praktik, en societat amb José María Trénor Löwenstein, marquès de Cerdanyola, per a construir-hi un hotel de luxe, però l'Ajuntament presidit per Ada Colau els va denegar la llicència el 2017. Finalment, el 2024 hi van començar les obres d'una residència d'estudiants.[31]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-131, 8-7-1839.
  2. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 8-10-1839.
  3. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 28-10-1840.
  4. ↑ 4,0 4,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  5. ↑ «Rafael SABADELL PERMANYER». geneanet. Patricia Comas.
  6. ↑ AHPB, notari Joan Prats, 20-11-1840.
  7. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/45 (2a part), f. 162v-163v, 01-10-1841.
  8. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/45 (2a part), f. 163v-164v, 01-10-1841.
  9. ↑ José Riera. «Mina sense número. Construir una casa de quatre plantes en un solar». Q127 Foment 19/1843. AMCB.
  10. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 237, 250. 
  11. ↑ 11,0 11,1 AHPB, notari Ferran Moragas, manual 1.278/29, f. 212-219, 27-10-1847.
  12. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 08-02-1843.
  13. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ AHPB, notari Joan Prats, 30-03-1842.
  15. ↑ Raveux, 2005, p. 181.
  16. ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 1.278/34, f. 57-58v, 18-05-1849.
  17. ↑ Diario de Barcelona, 21-03-1850, p. 1557. 
  18. ↑ Diario de Barcelona, 03-10-1850, p. 5204. 
  19. ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/36, f. 345-353, 10-04-1850.
  20. ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/38, f. 25-33, 04-09-1850.
  21. ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/36, f. 239-251v, 04-10-1850.
  22. ↑ AHPB, notari erran Moragas i Ubach, manual 1.278/39, f. 133-143, 20-11-1850.
  23. ↑ Diario de Barcelona, 01-10-1853, p. 6962. 
  24. ↑ «Juan Soler sol·licita canviar l'actual màquina de vapor per una altra de 20 a 25 cavalls de potència en la fàbrica ubicada al carrer del Cid 11-15». Q136 Obres públiques 3/1 1432. AMCB, 1853.
  25. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 148, 312. 
  26. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 238, 313. 
  27. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 19, 137, 199, 211. 
  28. ↑ Diario de Barcelona, 30-11-1873, p. 11963. 
  29. ↑ 29,0 29,1 Barrera, Xabier «UGT dio un pelotazo de 1,8 millones con la compraventa de unos solares». El Periódico de Catalunya, 25-10-2010.
  30. ↑ «MPERI del Raval en el sector 'Drassanes'». Ajuntament de Barcelona, 17-07-2003.
  31. ↑ «Así será la residencia de estudiantes de Drassanes: dos edificios y 384 habitaciones». Metropoli, 17-04-2024.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Comerma_i_Riera&oldid=34367453»