Casa-fàbrica Costa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Estruc, 32 i Moles, 27 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Costa és un conjunt d'edificis als carrers d'Estruc, 32[1] i de les Moles, 27.[2] Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[3][4]
Història[modifica]
Joan Costa i Merla era un fabricant d'indianes amb activitat documentada des del 1778, quan va demanar permís per a posar estenedors al carrer de Llàstics, 23 (antic).[5][6] El 1782, va encarregar al mestre de cases Joan Oliver la reconstrucció dels edificis dels carrers d'Estruc i de les Moles.[7] Tanmateix, al cap d'uns mesos, els veïns del carrer d'Estruc van presentar un recurs demanant la reculada de la línia de façana per a que els carros poguessin donar la volta al final del carrer.[6] El 1788, va demanar permís per a reedificar la casa del carrer de l'Estruc,[8] i novament el 1801 per a reedificar l'edifici del carrer de les Moles, segons el projecte del mestre de cases Jaume Flaquer.[9] Aquest darrer tenia un obrador a la planta baixa i tres pisos amb dos eixos verticals de balcons.[6]
El 1783, la seva fàbrica estava equipada amb 12 telers i era interessada en la Reial Companyia de Filats de Cotó amb quatre accions.[6] Entre 1786 i 1789 va produir 1.049 peces, i el 1791 va fer fallida, però es va poder recuperar.[6] El 1802 encara era activa, però segurament no va sobreviure a la Guerra del Francès.[6]
El 1821, el seu descendent Joan Costa i Galí, en nom seu i dels seus germans, va demanar permís per a reposar la porta de la tanca del terreny sense edificar entre la seva casa del carrer d'Estruc i la muralla,[10][6] i novament el 1831 per a fer reparacions a la teulada del carrer de les Moles.[11][6]
En el Padró General de fabricants del 1829 figurava la fàbrica de teixits de cotó d'Andreu Basté i Ros al carrer de les Moles,[12][13][14][15] amb 40 teleres manuals.[16] A les «Estadístiques» del 1850 tenia 20 telers, dels quals 14 eren Jacquard, i una a més una filatura amb 1.200 fusos de mule-jenny i les corresponents màquines de preparació. Hi treballaven 71 obrers.[16] El 1858 fa fundar la societat Basté i Cia, que s'instal·là a Sant Andreu de Palomar.[17][16] Va morir el 1877, essent enterrat al cementiri de Sant Andreu.[18]
Referències[modifica]
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 46. AMCB, 1853.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 73. AMCB, 1853.
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Joan Costa. Fabricant d'Indianes. Llàstics. Posar estenedors». C.XIV Obreria C-18/1778-234. AHCB, 02-12-1778.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Costa, Joan. Fabricant d'Indianes. Moles i Estruc. Cases. Enderrocar i reedificar, construir claveguerons. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-28/1782-55. AHCB, 13-05-1782.
- ↑ «Juan Costa Merla. Comerciant. Estruc. Casa. Planta baixa i tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-48/1788-131. AHCB, 27-06-1788.
- ↑ «Joan Costa i Merla.Moles, de les. Enderrocar i reedificar una casa amb 4 pisos i balcons de sortida». C.XIV Obreria C-87/1801-118. AHCB, 17-09-1801.
- ↑ «Joan Costa i Galí i germans. Estruc 1. Reposar una porta per tancar un terreny». C.XIV Obreria C-117/1821-034. AHCB, 23-03-1821.
- ↑ «Joan Costa i Galí i germans. Moles, 30. Obres de conservació al teulat». C.XIV Obreria C-109. AHCB, 25-07-1831.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 33, 56.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 125, 315.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 198.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Cabana, 1992.
- ↑ «5- Panteó d’Andreu Basté i Ros_Número 1, Dep 1, Lateral esquerra». Ruta del cementiri de Sant Andreu. Cementiris de Barcelona.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 31-03-1877, p. 3550.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 176-178. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «Andreu Basté a Sant Andreu del Palomar». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Planell i Mas, Marta de «De molí paperer a fàbrica de filats i teixits de cotó: els antecedents de la fàbrica Tecla Sala de l’Hospitalet». Quaderns d’estudi, 27, 2014, pàg. 85-106.